Prometença

No calen gaires comentaria a aquest bellíssim poeta de Joan Salvat-Papasseit. Una grandiosa declaració d’amor.
I bonica la versió musicada de Feliu Ventura
http://www.youtube.com/watch?v=_9qSy4bJr3Q

PROMETENÇA
Escolta amada meva:
Si jo anava a una guerra
portaria l’espasa com els guerrers d’abans
duien l’arc de sagetes.

Lluitaria qui sap per quina ampla bandera
— però millor que fos la de la meva terra:
Quatre barres de sang
l’or del cor que voleia.

Muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s’alçaria més alt que la congesta.

El meu casc
com l’estel

Prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre’m
No sabria tornar
si tornar no podia amb l’espasa florida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís