La tarda

Tarda
Cau la tarda
i amb ella el sol.
Darrera un núvol,
tota insolent, s’amaga la lluna

I amaina el vent,
rugeixen els estels.
I si tan sols tingués ales,
m’enlairaria vers l’infinit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís