Escalar

Ara feia una bona temporadeta que no deixava anar una bona dosi d’adrenalina pujant paret amunt. Però aquest cap de setmana he tornat a sentir el lleuger pessigolleig als dits, la tremolor a les cames, l’adrenalina venes amunt i avall mentre remuntava la paret (en aquest cas artificial). Quina sensació tornar a sentir-me flotar enmig de l’aire i amb les mans deleroses d’arribar al cim! Tinc ganes d’escalar cada dia una mica més per arribar a un nou cim, a un nou objectiu, a un nou aprenentatge. Tan de bo pugui escalar literal i metafòricament cada nou jorn que desperta!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís