Descobrir

El dissabte passat vaig anar amb els companys de l’associació de joves del meu poble, Sant Martí Sapresa i Brunyola, a fer una caminada pels recórrer bells indrets del nostre municipi. Em va encantar la caminada i vaig quedar veritablement ullpresa dels racons que hi ha, totalment inesperats. Emoció en veure els camps verds, grocs, blaus, liles, vermells. Captivada pel vol dels ocells, pel soroll dels rierols quan viatgen sobre les pedres esguardades per l’ombra dels arbres. Sorpresa i alhora contenta de descobrir que al costat de casa tinc un paradís que a voltes cerco fora de casa. A vegades, hi ha al nostre costat allò tant desitjat, però per la quotidianitat de la seva presència, pel fet de mirar sense observar, no som capaços de veure-ho ni valorar-ho...



(Fotos de la caminada)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís