Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Ahir, si la maleïda malaltia no t’hagués apartat del nostre costat, hauries fet 81 anys, més de 8 dècades de vida. Vas néixer el mateix dia que la patrona de la nostra estimada terra, el dia de la Moreneta; vas viure tota una vida dedicada al camp, a la terra, a la teva família. Però ja fa sis anys que no podem gaudir de la teva presència física, però no has marxat, sempre m’acompanyes, perquè ets part de mi. Gràcies a la vida per deixar-me compartir 22 anys al teu costat, gràcies a tu per tot el que em vas ensenyar. T’estimo avi Àngel. Siguis a no siguis, per molts anys!
Comentaris
toni i alba