Por i emoció

D’aquí a una estona faré la defensa de la tesi. Serà com el bateig de la “meva filla”. Tinc por, ja sé que és el tràmit final, però de totes maneres els nervis es van passejant amunt i avall. Emoció perquè tinc ganes d’acabar, d’encetar una nova etapa; emoció perquè hi haurà la meva gent, la que realment dóna sentit a la meva vida: els meus pares, els meus cosines, els meus amics (sou el meu tresor!), els meus companys.... Sé que seré allí damunt explaiant-me (amb una llengua que no és la meva, però que hi farem!) i ells seran al meu costat. Gràcies per ser amb mi, gràcies per deixar-me compartir el viatge de la vida amb vosaltres. De tot cor, us estimo molt, sense vosaltres no hauria fet mai la tesi ni hauria gaudit ni après de la vida!

Comentaris

SHADOW ha dit…
Espero que t'hagi anat molt bé i que tots els esforços hagin valgut molt la pena. Quina sort d'haver estat envoltada pels teus: això no té preu! Una abraçada
Evita ha dit…
Shadow, moltes gràcies pel missatge. Ha anat molt bé, però el millor de tot ha estat tenir els meus al meu costat, aquest ha estat el més gran regal que la vida m'ha pogut donar.
Una abraçada
may ha dit…
evita, m'alegro molt que t'hagi anat tan bé...un EXCELENT!!!!!
t'ho mereixes!
mua

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol