La força

Recentment he llegit un interessant llibre d’Isabel Allende, “Inés del alma mía”, que explica amb tota mena de vicissituds la història novel·lada de la conquesta de Xile per part de Pedro de Valdivia i Inés de Suárez, juntament amb Rodrigo de Quiroga. En alguna moments es recrea la cruesa d’aquella guerra, les tripes se’t remouen de com en podem arribar de ser d’inhumans i cruels els Homo sapiens... Interessant també veure l’amor de les tribus xilenes per la mare Terra i l’amor d’alguns dels conqueridors per l’or allí present. Però a part de la història bèl·lica, Allende també sap treure profit a les històries humanes i d’amistat, així com a l’amor apassionat entre la narradora protagonista, Inés de Suárez i Pedro de Valdivia. M’he endinsat en la força de l’amor entre aquests dos personatge, amor que els connecta a milers de quilòmetres de distància fins a la mort. Tot i la distància se senten patir, estan connectats per una unió que supera tempestes i fronteres. El sentiment més bonic, l’amor entre parelles, entre pares, entre amics.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís