Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Diumenge se celebraren unes eleccions per escollir el representant de l’estat veí que ens té sota la seva tutela, vulguem o no. M’ha entristit moltíssim veure que s’ha arribat a un bipartidisme malaltís per a la pretesa democràcia. Per evitar que sortís un partit, vot massiu cap a l’altre, vot útil en diuen. I per mi, personalment, és un vot molt inútil. A on queda la diversitat, les diferències enriquidores? Desolador veure com a Catalunya, després que ens hagin espoliat un Estatut, hàgim donat la victòria al partit que governarà els propers quatre anys. I l’AVE, i les seleccions catalanes... i continuant faria una llarga llista de greuges... Sincerament, millor que plegui d’escriure sobre tota aquesta fal·làcia; quan més hi escric, més malament em trobo, i per avui, les angines ja són suficient tortura per al meu cos...
Comentaris