Tempesta


Cel ennuvolat, llàgrimes latents
danses en l’aire, giravolten les formes,
dagues espurnejants darrera la fosca,
braol anunciant tempesta.

Calma tensa, vent tallant,
esclat de pedra, esclat de fang,
Èxtasi de gotes, final sublim i expectant.
Remet la tempesta; brota la serena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Sud est asiàtic 2017: dia 6, tercer dia de visita al Parc Nacional de Mulu (Malàisia) (14 d’agost de 2017) (IX)

Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (VII)