Tempesta


Cel ennuvolat, llàgrimes latents
danses en l’aire, giravolten les formes,
dagues espurnejants darrera la fosca,
braol anunciant tempesta.

Calma tensa, vent tallant,
esclat de pedra, esclat de fang,
Èxtasi de gotes, final sublim i expectant.
Remet la tempesta; brota la serena.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís