Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
El divendres abans de marxar a Portugal, amb els companys i amics de la feina vam fer un sopar. Em van regalar un pòster per celebrar la meva tesi, amb les seves cares formant la cara dels meus estimats Països Catalans! Es va fer la conjunció màgica d’ajuntar dues de les coses que més m’estimo. Gràcies, a totes i tots, de tot cor, per ser aquests dies al meu costat i fer-me sentir estimada! Un petó per a totes i tots!
Comentaris