Nit a Porto


Nit a Porto
Tarda decaient, fosca creixent
Un riu ballant davant meu,
Estels piguellant l’aigua,
Lluna arribant al zènit.

Primavera que naixerà darrera la nit
Remor hipnotizant-me,
Mans cercant l’infinit, buscant l’amor.
Una nit a Porto.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Llegendes de Girona (VIII): la Cocollona