L'Ovidi

Ara feia dies que no escoltava l’Ovidi Montllor, un gran músic, poeta, artista, patriota injustament silenciat per una classe política a qui li molestava la seva presència crítica. I m’he tornat a emocionar de nou escoltant, entre d’altres, “Homenatge a Teresa” o “La samarreta”. I encara més se m’ha fet un nus a la gola en sentir el disc recentment publicat “L’Ovidi se’n va al Palau”, on diversos artistes del nostre país li reten un sentit homenatge
Aquí deixo la lletra de “La samarreta”, així com dos links:
Ovidi Montllor-Homenatge a Teresa: http://www.youtube.com/watch?v=AbnOltRzmh8
Feliu Ventura versionant “La Samarreta”: http://www.youtube.com/watch?v=qTVEvdaDdOk

La samarreta
Jo sóc fill de família molt humil.

Tan humil que d'una cortina vella

Una samarreta em feren: vermella.

D'ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut caminar ja per la dreta.

He hagut d'anar contracorrent

perquè jo no sé què passa

que tothom que el ve de cara

porta el cap topant a terra.

D'ençà, per aquesta samarreta,

no he pogut eixir al carrer.

Ni treballar al meu ofici: fer de ferrer.

He hagut de, en el camp, guanyar jornals.

Així la gent ja no em veia:

Jo treballava amb la corbella.

I dins de tots aquells mals, sé treballar amb

dues coses:amb el martell i la corbella.

Gairebé no comprenc perquè la gent,

quan em veia pel carrer em cridava: progressista!

Jo crec que tot això era promogut pel seu "despiste".

Potser d'altres en aquestes circumstàncies,

ja haguessin canviat de samarreta.

Però jo, que m'hi trobo molt bé amb ella.

Perquè abriga, me l'estime,

i li pregue que mai no se'm faça vella.