Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sempre m’ha agradat veure vi, ja des de ben menuda l’avi Àngel em va ensenyar abans a veure amb un porró que amb un biberó! El fruit de la terra, de l’esforç de generacions s’acaba convertint en un agradable líquid que baixa gola avall... Després d’un temps curt d’esclat i ferment, el repòs plàcid dins les bótes fins a acabar en una beguda de color blanc, rosat o negre, dolça o més seca. I moltes són les propietats que té el vi: afrodisíac, antioxidant, ajuda a prevenir els atacs de cor, entre altres. Així que avui, brindo per la salut i la felicitat de tots amb una bona copa de vi! (el que provoca una visita en uns cellers de Porto... ;-) )
Comentaris