Alumnes (un contre entre la realitat i la ficció...)

Patrip-patrap ja entra el primer a classe; pantalons a mig cul, mostrant uns calçotets extravagants, amb l’ipod a les orelles. Cloc-cloc, ja entra la noia dels talons impossibles; darrera seu una parella mirant-se amb ulls no sé si emboirats o enamorats.... I així un llarg reguitzell d’estils, pentinats, vestimentes i sabates.... Pif paf, ara m’assento, ara trec els apunts, ara miro amb desídia les quatre hores que tinc per davant!
Vinga va, posem a incubar la solució i mentrestant la tediosa explicació... Badall per aquí, badall per allà, cop de cap, cop de cul. Piiippppp! Ja sona l’alarma que s’acaba la incubació! Patam, a la noia dels talons impossibles (ja li deia jo) se li ha trencat el taló i esquinç de segon grau segur al peu esquerre! Vés a cridar el conserge que l’haurem de portar al metge... Passat l’ensurt, tots davant del microscopi. Ei profe, mira, mira què veig, ombres que es passegen per la preparació! Que no, noi que no! Que no veus que no ho tens ben enfocat? Profe, vine! A la meva sang hi ha briòfits! Molsa a la sang? Què carai dius ara! No serà que allò verd que has fumat abans d’entrar et fa confondre els elements? La noia amb la bata tant arrapada que li marca tot i més està excitadíssima! Tinc una ratlla blava al mig del camp de visió exclama ! He descobert un nou microorganisme! No dona no, simplement que portes els ulls tant pintats que has empastifat tot l’ocular!
Toc toc, noi desperta! Que ja s’ha acabat l’hora de la migdiada! Tens els oculars tant marcats que sembla que portis ulleres! Lalalalalala! Osti, que retros o que cutres! El lalala de la Massiel com a melodia de mòbil! Que no us he dit que el tingueu silenciat! Quin morro la xavala! A sobre surt a parlar!
Ei, ei, senyoreta (nois, no em digueu senyoreta, que no estem pas a parvulari ja!) veig una cosa rara que es mou al mostra de plàtan! Que fort, com pot ser possible que hi ha hagi un espermatozoide en una mostra de plàtan profe? Xiquet, em sembla que et confons de mostra per trobar-hi espermatozoides! (O serà que no t’has rentat les mans! em passa pel cap però la boca, sortosament, no ho articula!). Ja ho hem observat tot! Podem marxar? Què sortirà a examen? Pif paf! Tapeu el microscopi, vigileu no trencar res! Barram! No, el microscopi no! Ah, per sort, només ha estat una carpeta mastodòntica que ha caigut per terra! Adéu, ciao, bye, fins demà! PAAFF, cop de porta final. Silenci. Alumnes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís