Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Sóc feliç; he acabat una etapa de la meva vida i divendres va ser màgic. Tot i els nervis i la tensió, tenir als meus pares, a les meves cosines, als meus amics i els meus companys i companyes va ser el millor regal que la vida em podia fer. Altres no van poder venir, però tot i no tenir la seva presència física els vaig sentir molt a prop. És molt difícil expressar amb paraules tot el que vaig viure... GRÀCIES de tot cor, per fer-me sentir un pessigolleig per la panxa, fer-me viure amb un somriure als llavis, per fer-me emocionar, gràcies per ser al meu costat i deixar-me compartir la màgica i enigmàtica vida al vostre costat. Us estimo!
Comentaris
Jo també vaig ser molt i molt feliç, sobretot per tu. T'ho mereixies i t'ho mereixes. Va ser un dia molt bonic, per mi també, però sobretot per tu.
Sort i ànims
Un petó
Marc