Torno a estar emprenyada...


SÍ. Torno a estar emprenyada amb les agressions continues que pateix el meu poble i sobretot la meva llengua. Des dels jutjats valencians volen tancar el repetidors de TV3 al País Valencià. Quina tristesa la incultura de certs personatges. En la societat global on vivim, en l'era de la informació global, és incomprensible que es vulguin retallar les emissions pel sol fet que siguin en català. I més tristesa em provoca que ho facin amb el beneplàcit d'aquells que pretesament s'anomenen demòcrates. I encara un afegitó: a mí m'agradaria molt poder veure tant IB3 com Canal 9, pel simple plaer d'escoltar la melodia d'aquests dialectes!

I emprenyada també estic amb aquest titella de l'Audiència Nacional que jutja uns joves per cremar un tros de paper amb una corona sense entendre ni què li diuen. Crec que no calen gaires comentaris. Esperpèntic i surreal!

I per acabar, un fragment d'una cançó de Mesclat (Torna-m'ho a dir).

Si et tinc a prop
em sento segur i més fort,
no em fa cap por l'enemic
ni cap mandra l'infinit.
La revolta serà més dolça si et tinc a mà
per poder-te abraçar
quan ho haguem aconseguit

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís