Miquel Martí i Pol


Ahir va fer 4 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. En homenatge, la cançó que li van dedicar en Feliu Ventura i Obrint Pas:

Novembre

Fou un fred i trist novembre

en la tardor del nostre plor,

de la terra naix un xiscle

testimoni d’una mort.

Amb la mirada bategaves

abans de la teua nit,

i amb les paraules desvetllaves

tots els silencis i el crits.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.

En l’espai de les estrelles

t’has perdut en el meu cant,

però t’he trobat amb elles

i m’has fet entendre tant.

I ara que la terra calla

alce el meu puny novament,

i amb una nova tornada farem brotar el moment.

Jo tornaré a cridar el teu nom contra el vent.

Contra el vent!

Contra el vent!

Contra el vent!

Contra el vent!


I un poema de Miquel Martí i Pol que m'encanta:


El poble

El poble és un vell tossut,

és una noia que no té promès,

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps


El poble és una xafogosa tarda d'estiu,

és un parapet damunt la sorra,

és la pluja fina de novembre.


El poble és quaranta anys d'enfilar-se per les bastides,

és el petit desfici del diumenge a la tarda,

és la família com a base de la societat futura,

és el conjunt d'habitants, etc., etc.


El poble és el meu esforç i el vostre esforç,

és la meva veu i la vostra veu,

és la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esforç

i de la nostra veu

i de la nostra petita mort.

El poble és tu i tu i tu

i tot d'altra gent que no coneixes,

i els teus secrets

i els secrets dels altres.

El poble és tothom,

el poble és ningú.

El pble és tot:

el principi i la fi,

l'amor i l'odi,

la veu i el silenci,

la vida i la mort.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís