La fada de l'avellaner

Des de temps immemorials l’avellaner forma part de la vida de l’home. Alguns fòssils trobats demostren que l’avellana era ja coneguda per l’home primitiu i documents del segle IV a.C. ja ens parlen del seu cultiu.
Si pels celtes les avellanes concedien la saviesa, tradicionalment se les ha relacionat amb la fertilitat. En els pobles nòrdics, són freqüents els relats de dones que van al poder de l’avellaner per a quedar-se embarassades. Alguns pobles utilitzaven com a recepta màgica per augmentar la fertilitat tocar les dones amb rames d’avellaner o picar les vaques també amb rames d’avellaner per tal que augmentessin la producció de llet. En molts llocs, l’avellana està present en els casaments.
La fada que habita en aquest arbre és molt petita, de uns cinc centímetres, i recorre les seves rames vestida amb un vestidet de color torrat, del mateix color que l’avellana. És una fada-nena molt generosa, que comparteix els seus fruits amb els animals del bosc i amb tots aquells que recullen els seus fruits amb moderació; de totes maneres, mostra el seu geni davant d’aquells que sacsegen el seu arbre amb l’esperança que caiguin centenars de fruits. Delicada, dolça i juganera, es diverteix llençant els seus fruits quan veu passar nens i nenes.

Extret de : “El gran llibre de les fades”