Engrunes



Engrunes. Així és com es titula l'espectacle de dansa, poesia i música que vaig anar a veure ahir a Anglès. Engrunes que en molts moments es van transformar en espurnes, espurnes de coratge que té tota la gent que lluita contra el càncer. Engrunes que van ser instants de reflexió, d'espectacle visual, sensorial, fins i tot, si et deixaves transportar, olfactiu!

Engrunes com les de dissabte a la festa de la ratafia. Engrunes que a vegades s'amaguen en algun racó de la memòria, però que de sobte, es desperten. Petites engrunes en forma de música, reivindicació, amics, alegria, mirada, complicitat, somriure, disbauxa, etc.. que al final conformen un gran pa. I aquest pa a vegades té nom de felicitat.

Comentaris

may ha dit…
Hola guapíssima!!!
Engrunes...de petites il·lusions, de moments en què no saps ben be perque...pero et sents feliç! I és que la vida es tracta d'aixo... aprofitar aquests instants!
*una abraçada*
esterdementa ha dit…
Hem de saber aprofitar aquestes angrunes que ens alimenten segon a segon. I fan que no et perdis quan no saps molt bé per quin camí has de seguir. Algú deixa les seves engrunes perquè t'orientis cap a la alegria, l'emoció, la passió, la tendresa, la força, l'amistat, l'amor, l'escolta, ...

Estem juntes en aquest camí, el camí de la vida mateixa. No te n'oblidis! I tu mai Tampoc!
jejeje

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís