Focs artificials: el contrast


Ahir es van acabar les fires de Sant Narcís a la immortal Girona. Per posar el colofó a nits de disbauxa, concerts, ratafies i reivindiació, un gran castell de focs artificials. Mentre veia l'explosió de colors vaig recordar-me de la felicitat; aquell sentiment que t'esclata de no se sap on, una escalfor que et recorre tot el cos, un somriure que es dibuixa, unes llàgrimes d'emoció que floreixen del no res... Un instant indescriptible. Poster la felicitat en sí no existeix, sinó que són aquests moments que ens fan sentir vius...

Per contra, l'estrèpit dels petards també em va fer pensar en els contrastos d'aquest nostre món: mentre uns desitgem l'esclat, el soroll, la traca per gaudir d'un espectacle visual i sentimental, altres temen un soroll semblant. Són la gent de Palestina i altres llocs en guerra, que s'han d'amagar cada vegada que sent un petard anunciant un bombardeig, preludi segurament de morts innocents. Quin món aquest! Tan de bo cada vegada que sentim una traca sigui per gaudir d'instants de felicitat i mai més d'instants de por!

Comentaris

may ha dit…
hola evita!!!
quina rao que tens...i quin mon tan injust.
El millor que es pot fer es gaudir d'aquests moments, petits instants que, no saps ben be perque, pero tot rutlla i et sents feliç!

*una abraçada*

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"