Impotència (x3)


1. La MAT. Ahir a Brunyola van començar les expropiacions per construir la MAT. Denigrant, senzillament. La gent tancada dins d'una furgoneta claustrofòbica. Sento tristesa. I ràbia. I impotència. Per què cal destruir inútilment allò que la natura ha trigat segles a crear? No és capaç la nostra societat, pretesament evolucionada, de ser sostenible? Crec que sí que ho és, que no cal destruir el territori per tenir energia. Simplement, als lobbies econòmics i empresarials no els hi interessen les solucions alternatives. Que trista que és la societat capitalista.


2. El Borbó. Pena. Això és el que fa aquest successor encobert de Franco. Ni educació té. No val la pena ni comentar el que va fer. I més trist és encara veure com li riuen les gràcies. Més que mai, com diria Joan Margall: Adéu Espanya! I parafrasejant els Brams: Brindarem tot maleïnt la memòria de Felip IV!, l'infaust avantpassat d'aquest maleducat.


3. Carlos. Carlos tenia 16 anys. I uns ideals. I ganes de canviar la societat, viure en una societat antifeixisita, antiracista. En el fons el món és de totes i tots, però encara hi ha qui no ho entén. Per això va ser assassinat a Madrid a mans d'un militat de l'exèrcit espanyol quan es dirigia a una concentració antiracista. Un cas semblant al de Guillem Agulló. I per què? No em surten respostes. Sento gran impotència. I ràbia. I encara més quan penso que només es parla del Borbó enlloc de problemes reals i candents com són el racisme i la xenofòbia. Carlos, Guillem, el millor homenatge que us podem fer és continuar lluitant pacíficament per fer del món un lloc per tothom! Fins sempre companys!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís