Un poema...


He llegit un poema d'un gran geni, un patriota i poeta que sovint la màquina del sistema s'ha encarregat de silenciar... Un preciós poema de Vicent Andrés Estellés:




Tant com el cor...:

Tant com el cor m´has omplert el cervell
i amb altres ulls que no pas aquests ulls
per sempre et veig, te´m representes, ets.
Amor, amor, em pots deixar, anar-te´n:
sempre et tindré en el moment millor,
car he sabut, per l´amor, assumir-te,
i ja ets en mi més que no en realitat,
i tu esdevens una còpia sols:
per uns mitjans o un procés que jo ignore,
l´original és en mi per a sempre.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís