Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXIX)

Aprofitem per fer una caminada pels carrers del barri, benestant, amb cases que precisament barates no semblen. Passem pel carrer Úri i anem tirant. Teníem ganes de tastar els pastissos d’una pastisseria a on anava Sissí, la Ruszwurum (http://www.ruszwurm.hu/en/ ) però està tant curulla de gent que ho desestimem.
Passegem durant una bona estona i finalment, baixem a peu pel Bastió dels Pescadors fins a arribar de nou al Pont de les Cadenes i travessem el Danubi, a on hi ha fins i tot creuers parats i que tal com s’explica (https://en.wikipedia.org/wiki/Danube; https://ca.wikipedia.org/wiki/Danubi ):” El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach.
La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna).
Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara VienaBratislavaBudapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Geografia

Conca hidrogràfica

El Danubi és l'únic dels grans rius d'Europa que va cap a l'est, recorrent 2.852 km fins a finalitzar el seu curs a la mar Negra, formant el delta del Danubi (4.300 km²) a Romania i Ucraïna. De manera curiosa, aquest riu es mesura a partir de la seva desembocadura (i no a partir de la font com és habitual), i n'és el punt inicial el far de Sulina.
És navegable per vaixells transoceànics fins a Braila (Romania) i per embarcacions fluvials fins a Ulm (Alemanya), a una distància d'uns 2.575 km; aproximadament, 60 dels seus 300 afluents són navegables. Els més importants són els rius LechIsarInnMoravaVáhRaab(Rába), DravaTiszaSavaSiret i Prut. Hi ha canals que uneixen el Danubi amb els rius MainRin i Oder i un altre canal surt del Danubi per desembocar directament en el mar Negre al port de Constanza, abans d'arribar al delta.
El seu cabal és considerable (6.500 m³/s),  com correspon a un riu amb una conca extensa. El Danubi ha causat inundacions desastroses en gairebé tots els països que travessa, especialment a Romania. La seva amplada és variable, com correspon a un riu que travessa diverses zones diferenciades pel que fa al relleu: Baviera, Àustria, plana hongaresa, congost de les portes de Ferro, Valàquia (plana meridional de Romania).
La seva amplada abans de dividir el delta és de gairebé 800 metres, dividint-se en tres braços (Braţul) principals: Braţul Chili, el més cabalós, al nord, amb 865 m d'amplada en la seva desembocadura, situat entre Romania al sud i Ucraïna al nord; Sulina al centre (canalitzat, amb 177 metres d'ample en la seva desembocadura) i Braţul Sfântul Gheorghe al sud, amb 465 metres d'amplada. El delta del Danubi és una zona molt important des del punt de vista ecològic, ja que constitueix un extens aiguamoll utilitzat per moltes aus migratòries des de finals de la primavera fins a començaments de la tardor. El delta del Danubi va ser declarat per la UNESCO com a Reserva de la Biosfera l'any 1990.
El Danubi passa per ciutats importants com:
·         UlmIngolstadt i Ratisbona a Alemanya;
·         Linz i Viena a Àustria;
·         Bratislava a Eslovàquia;
·         Budapest, on el famós pont de les Cadenes creua el riu unint Buda i Pest, a Hongria;
·         Vukovar a Croàcia;
·         Novi Sad i Belgrad a Sèrbia:
·         Galati a Romania.
És una via molt important per a l'Europa central i oriental, encara que el seu trànsit és, en el context europeu, d'una menor importància relativa en comparació a la del Rin. Això es deu a la menor densitat de població de la conca, a la seva menor industrialització, i sobretot, a l'heterogeneïtat social, econòmica, cultural, política i lingüística dels països que travessa. Tanmateix, és probable que la integració europea serveixi per a enderrocar tots els obstacles creats per aquesta heterogeneïtat i faci augmentar considerablement la seva importància econòmica com a ruta natural. Per això, serà fonamental disminuir el problema de les inundacions de primavera amb obres de canalització, dragatge de la llera i drenatge de les zones inundables, així com l'establiment d'acords que facilitin la lliure comercialització de les matèries primeres més pesants i de menor valor específic per tona entre els diferents països danubians (minerals i materials de construcció, etc.).
L'agricultura dels països danubians és, en general, extensiva, basada en l'explotació de propietats mitjanes i grans, en gran part col·lectivitzacions a partir de la Segona Guerra mundial, sobretot en els països socialistes sota la influència soviètica. Té molta importància el conreu de cereals (especialment blat i blat de moro), patatesremolatxa sucrera, raïm, així com la ramaderia, tant intensiva com extensiva, i l'agroindústria. És famós el vi tokay, i la paprika o pebre vermell com a condiment, ambdós productes d'Hongria, així com la cervesa a Baviera i la República Txeca. A Ucraïna i Romania, és molt important la pesca que es fa vora la desembocadura i en el riu mateix.
La indústria és l'activitat econòmica més important en gairebé tots els països danubians. Les matèries primeres per a aquesta indústria utilitzen el Danubi com a via de transport principal (100 milions de tones anuals el 1989, abans del conflicte serbibosnià). Entre les principals branques de la producció industrial, es poden esmentar les relacionades amb material de transport: automòbils Audi a Ingolstadt i BMW (Bayrischer Motors Werke) a Munic (Baviera, Alemanya); Skoda, del Grup Volkswagen, a la República Txeca; Ikarus (camions i autobusos, amb llicència de la Volvo de Suècia) a Hongria; Sava i Yugo a Iugoslàvia, Dacia a Romania (amb llicència Renault) i altres empreses, així com la indústria ferroviària (construcció de vagons i locomotores, etc.). La indústria pesant (indústria química i siderúrgica en tots els països danubians; petroliera i petroquímica a Romania), així com la producció de maquinària de precisió a Alemanya i Àustria, també són molt importants.

El comerç mai va ser tan actiu com en l'Europa occidental. Aquest fet es va deure a l'heterogeneïtat cultural, socioeconòmica i política dels països danubians. El renaixement del comerç serà molt més factible amb la recent ampliació de la Comunitat Europea. (Continuarà)
(La imatge és de l'interior del Parlament d'Hongria)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís