Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XLII)

I ja tornem a ser a Pest. Anem cap a la zona de la catedral de Sant Esteve i ens aturem a fer un vi calent i a comprar algunes coses al mercat de Nadal. També ens aturem un moment davant l’estàtua del policia  panxut de l’època imperial  (https://lostraveleros.com/curiosidades-de-budapest; https://theculturetrip.com/europe/hungary/articles/a-guided-tour-of-budapests-lucky-statues/  ; https://www.tripadvisor.com/Attraction_Review-g274887-d8535203-Reviews-The_Fat_Policeman_Statue-Budapest_Central_Hungary.html  ). La tradició diu que si li toques la seva grossa panxa, no t’engreixaràs, i si li toques el bigoti, tindràs bona sort. I per seguir la tradició, ho fem.
La nostra intenció és pujar a la cúpula, però tenim temps just d’entrar només dins de la catedral, que ja tanquen i no tenim temps. D’aquí ens dirigim cap a l’apartament, a on agafem les coses per anar al que serà la propera destinació de la jornada: els famosos banys de Szechenyifurdo (http://sp.szechenyifurdo.hu/). Per poder-hi arribar agafem el metro, la línia més antiga del continent europeu, la línia 1, la groga, que és davant de l’òpera i que fou inaugurada el 1896 (https://ca.wikipedia.org/wiki/Metro_de_Budapest ). A dins es veu antic i els vagons també. Les vies no es poden creuar si no és pujant al carrer, i cal tenir això en compte! Un cop comprat el tiquet, pugem i  baixem a la parada que correspon a les termes, que ja està convenientment marcada. Quan sortim a fora per anar a les piscines exteriors, plou una mica, però del sostre de l’edifici se’n veu el fum de les piscines. En aquest indret ja hi havia estat l’altra vegada que havia visitat la ciutat, però també hi ha hagut canvis. Després de pagar la preceptiva entrada, ens anem a canviar i ja ens disposem, amb una temperatura rondant als 0 graus i amb una fina pluja, a capbussar-nos a les piscines d’aigua calenta. En una m’hi sento molt bé, a la que té l’aigua més calenta. A la segona, no goso ni posar-m’hi,  i a la tercera, riem una bona estona deixant-nos portar per una mena d’espiral d’aigua. Abans de marxar, però retornem una estona a la primera piscina, a la de l’aigua més calenta i que té un halo de vapor. Al final, fins i tot em mig marejo dels sobtats canvis de temperatura...
Finalment, ja marxem d’aquestes famoses termes, que tal i com es conta a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_Sz%C3%A9chenyi; https://en.wikipedia.org/wiki/Sz%C3%A9chenyi_thermal_bath): “Les termes Széchenyi (en hongarès: Széchenyi-gyógyfürdő) que hi ha a BudapestHongria, i són els més grans d'Europa. El complex termal, d'una bellesa innegable, va ser construït l'any 1913 segons el projecte de l'arquitecte hongarès Győző Czigler.  El complex es compon de banys medicinals, piscines i un hospital de dia. Hi ha piscines tant a l'interior com a l'exterior. A l'exterior, trobem tres piscines i a l'interior, quinze. També hi ha dues saunes, una d'humida i una de seca. S'ofereix, a més, serveis de massatge. L'estil arquitectònic és el neobarroc. A la ciutat de les termes, s'hi pot visitar, també, altres termes com els Banys Gellért, les Király, les Rudas, o les Lukács. A tall de curiositat, les termes Széchenyi són coneguts perquè es juga a escacs a dins de la piscina.
El nom de les termes recorda a István Széchenyi, un dels estadistes més importants de la història hongaresa. Les termes Széchenyi són enmig del Parc de la Ciutat (en hongarès: Városliget). S'hi pot arribar amb transport públic amb la línia groga M1 del metro de Budapest.
La construcció de l'edifici es va iniciar el 1909 i l'any 1913, les termes Széchenyi ja van obrir les portes. Aquell any, 200.000 persones van visitar el balneari i sis anys més tard, la xifra es va quadruplicar. Es calcula que l'obra va costar, en total, 3,9 milions de corones austrohongareses. En aquella època, hi havia banys privats i seccions de banys de vapor que separaven els homes de les dones. El complex va ser ampliat l'any 1927, moment en el qual es va haver de perforar un altre pou perquè el pou artesià inicial no podia satisfer la necessitat d'aigua diària. L'any 1938, es va trobar una altra font termal. L'any 1999 es va començar la renovació de les termes Szécheny, que va durar gairebé deu anys.
L'aigua prové de dues fonts termals amb temperatures de 74 °C i 77 °C, respectivament. La temperatura de l'aigua oscil·la entre els 28 °C, la més freda, i els 40 °C, la més calenta. L'aigua conté diversos components químics com el calci, el magnesi, l'hidrogencarbonat, el clorur, el sulfat, el fluorur, entre d'altres. La composició química de l'aigua té propietats terapèutiques que són recomanables per a l'artritis, el dolor a les articulacions o per a tractaments de recuperació ortopèdics i traumatologies”.
Tornem a agafar el metro, que ens deixa davant de l’òpera, i pràcticament, davant de l’apartament.
De camí cap a l’apartament, contemplo el bell edifici de l’òpera, del qual s’explica  (http://www.opera.hu/) (https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_State_Opera_House; https://ca.wikipedia.org/wiki/Magyar_%C3%81llami_Operah%C3%A1z ) :” The Hungarian State Opera House (HungarianMagyar Állami Operaház) is a neo-Renaissance opera house located in central Budapest, on Andrássy út. Originally known as the Hungarian Royal Opera House, it was designed by Miklós Ybl, a major figure of 19th-century Hungarian architecture. Construction began in 1875, funded by the city of Budapest and by Emperor Franz Joseph I of Austria-Hungary, and the new house opened to the public on the 27 September 1884. It is the second largest opera house in Hungary.
Touring groups had performed operas in the city from the early 19th century, but as Legány notes, "a new epoch began after 1835 when part of the Kasa National Opera and Theatrical Troupe arrived in Buda". They took over the Castle Theatre and, in 1835, were joined by another part of the troupe, after which performances of operas were given under conductor Ferenc Erkel. By 1837 they had established themselves at the Magyar Színház (Hungarian Theatre) and by 1840, it had become the "Nemzeti Színház" (National Theatre). Upon its completion, the opera section moved into the Hungarian Royal Opera House, with performances quickly gaining a reputation for excellence in a repertory of about 45 to 50 operas and about 130 annual performances. 
Today, the opera house is home to the Budapest Opera Ball, a society event dating back to 1886.

Many important artists were guests here including the composer Gustav Mahler, who was director in Budapest from 1888 to 1891 and Otto Klemperer, who was music director for three years from 1947 to 1950. (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís