Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (II)

Interior
L'edifici és compost per tres espaioses i molt decorades naus, dues balconades i, de manera extraordinària, un orgue. L'arca conté diversos rotllos de toràs salvats de sinagogues destruïdes durant l'Holocaust.
L'arca que conté les toràs, així com els frescs d'acolorides figures geomètriques, són obra de l'arquitecte hongarès Frigyes Feszl. Els seients del pis principal estan destinat als homes, mentre que la galeria superior conté els seients femenins.
Franz Liszt i Camille Saint-Saëns són dos dels músics que han tocat alguna vegada l'orgue, compost per 5.000 tubs, construït el 1859. Un nou orgue mecànic amb 63 veus i 4 manuals, fou construït el 1996 per la firma alemanya Jehmlich Orgelbau Dresden GmbH
Restauració
La restauració de la Gran Sinagoga es va produir en la dècada dels noranta, coincidint amb la tornada de la democràcia a Hongria. La reconstrucció va durar tres anys i va comptar amb la donació de 5 milions de dòlars americans per part d'Estée Lauder, filla d'una immigrant jueva hongaresa. Es va completar el 1996.
Accés turístic
La forma més senzilla d'arribar a la sinagoga és viatjar amb el metro 2/vermell fins a l'estació Astoria i caminar en direcció oposada al riu Danubi per la via principal. La sinagoga estarà a la dreta de la intersecció dels carrers Wesselényi i Dohány. D'altra banda, s'hi pot arribar viatjant amb els tramvies 47 i 49 fins a la mateixa Astoria i repetir el mateix trajecte amb metro.
Després d’una estona de fer fotografies, ja marxem. Anem directament cap al mercat de Nadal que hi ha davant de la basílica de Sant Esteve (http://en.bazilika.biz/ ; https://en.wikipedia.org/wiki/St._Stephen%27s_Basilica; https://ca.wikipedia.org/wiki/Bas%C3%ADlica_de_Sant_Esteve_(Budapest)). Tal i com s’explica a viquipèdia es diu “La basílica de Sant Esteve (hongarès: Szent István-bazilika, pronunciació hongaresa[ˈsɛnt ˈiʃtvaːn ˈbɒzilikɒ]) és una església catòlica romana que es troba a BudapestHongria, concretament al sector de l'antiga ciutat de Pest. Des de 1993 és cocatedral de l'Arquebisbat d'Esztergom-Budapest juntament amb la catedral de Nostra Senyora i de Sant Adalbert. d'Esztergom. L'any 1931 va ser declarada basílica menor.
És dedicada a sant Esteve I d'Hongria, fundador del Regne d'Hongria a començaments del segle XI. S'hi conserva una relíquia de la seva mà dreta (coneguda com "la sagrada mà dreta")
A la cripta hi són enterrats hongaresos il·lustres entre els quals els futbolistes Sándor Kocsis i Ferenc Puskás.
Els primers projectes daten de 1845 i es deuen a l'arquitecte József Hild (1789-1867) que va concebre un edifici d'estil neoclàssic. Hild també és l'autor de la basílica d'Esztergom. Les obres de construcció es van iniciar el 1851 i deu anys més tard, el 1861, ja es va poder obrir al culte, encara que l'edifici no era acabat,
Després de la mort de Hild, es va fer càrrec de les obres l'arquitecte Miklós Ybl (1814-1891), que també és autor de l'edifici de l'òpera nacional hongaresa i és considerat el més important dels arquitectes hongaresos d'aquell moment. Ybl va haver de reformular el projecte inicial causa d'un esfondrament parcial de l'edifici en construcció (1868). Va ser després de la unificació de les tres ciutats que va donar lloc al naixement de Budapest (1873) que les obres es van tornar a posar en marxa.
L'estil eclèctic que caracteritza l'edifici es deu a l'aportació de Ybl, el qual també és responsable de la solució donada a la cúpula, culminada el 1889. Quan Ybl va morir, l'any 1891, l'edifici ja era pràcticament enllestit.
La decoració interior es va dur a terme sota la direcció de l'arquitecte József Kauser (1848-1919) i la consagració que pràcticament significava l'acabament de l'obra va tenir lloc l'any 1905.
Va resultar bastant afectada a causa de la Segona Guerra Mundial i posteriorment sotmesa a un llarg procés de reconstrucció.
Actualment és un dels principals atractius turístics de Budapest regularment s'hi celebren concerts.
Des del punt de vista arquitectònic, les parts més notables d'aquest edifici són la columnata exterior al voltant de l'absis i la façana-pantalla amb dues torres laterals convenientment separades a fi de permetre la visualització de la cúpula i donar-li el màxim protagonisme com a element central de tot l'edifici. En planta, el sistema de suports de la cúpula deriva del de la Basílica de Sant Pere del Vaticà. Estilísticament es pot considerar una obra d'arquitectura eclèctica, per l'ús lliure que fa del vocabulari arquitectònic. L'eclecticisme és l'estil predominant a Budapest en aquella època.
La cúpula fa 96 metres d'alçada, igual que la del Palau del Parlament d'Hongria, els dos edificis més alts de Budapest. El número 96 té valor simbòlic, ja que fa referència a l'origen i al mil·lenni de la nació hongaresa (896-1896).”
Nosaltres anem a passejar pel mercat, mentre que la resta de gent opta per pujar a la cúpula de la basílica. El dia no és molt clar i nosaltres ens perdem per les paradetes i fins i tot fem el primer vi calent del dia. Hi ha un senyor que fuma salmó, gent que compra xocolates, etc. Nosaltres optem per una mena de menja típica (https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_cuisine; https://www.buzzfeed.com/anitabadejo/hungarian-foods-the-world-should-know?utm_term=.rbgmZkKqZG#.apgyXgdPX4 ; http://flavorverse.com/traditional-hungarian-foods/ ), com una pizza de col, amb formatge al cim, que és boníssim! Em sembla que és una variant del tipus langos (https://ca.wikipedia.org/wiki/Lango%C5%A1; https://en.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1ngos ). Seguidament, ja comencem a caminar amb bastanta rapidesa per tal d’arribar a temps al Parlament d’Hongria (http://visitbudapest.travel/guide/budapest-attractions/budapest-parliament/; http://latogatokozpont.parlament.hu/en/home ), a on tenim hora per fer una visita. Hi anem a pas accelerat i arribem ben just. Ho han modernitzat moltíssim i ara fins i tot hi ha un centre de visitants. Et fan passar per un detector de metalls i també et fan deixar les coses, de manera gratuïta. Una guia ens anirà movent pels confins de l’edifici, tot i que no se sent gens bé el que ens explica. A més, la visita és “exprés”, amb molt poques explicacions respecte a la darrera vegada que hi vaig anar.

També hi ha llocs a on està del tot prohibit tirar cap fotografia, com és ara al lloc de les joies de la corona. I pobre del que ho faci. A més, el personal del lloc no es caracteritza precisament per la seva amabilitat. (Continuarà)
(La fotografia és, de nou, de l'exterior de la sinagoga de Budapest)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís