Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (IV)

Origen de la sacre corona
D'acord amb la teoria més acceptada, recollida en publicacions de l'Acadèmia de Ciències Hongaresa i de la Conferència Episcopal Hongaresa, la Corona de Sant Esteve té dues parts diferenciades denominades Corona Graeca i Corona Latina. Va ser muntada durant el regnat de Bela III i té influències bizantines, pel fet que aquest rei s'havia criat en la Cort Bizantina.
La coronació de Sant Esteve, el primer rei d'Hongria, va simbolitzar el començament del procés de creació d'Hongria com a entitat política. No s'ha pogut determinar si es va celebrar el dia de Nadal de l'any 1000 o l'1 de gener del 1001.
El bisbe Hartvik (entre 1095-1116) va elaborar un dels primers relats sobre l'origen de la corona que va servir de base per a una tradició que afirmava que el Papa li havia enviat una corona a Sant Esteve juntament amb la seva benedicció. El relat del bisbe apareix recollit en una biografia escrita per ell entre 1100 i 1110 per encàrrec del rei Kálmán I. El bisbe Hartvik va assenyalar que Sant Esteve va enviar a l'arquebisbe Astrik d'Esztergom a Roma i li va encarregar que sol·licités en el seu nom una corona al pontífex. No obstant això el rei de PolòniaMiecislau I, que també havia enviat emissaris a Roma amb el mateix objectiu, havia de rebre una corona que ja es trobava preparada. Durant una nit al Papa (en el relat no se cita el nom de cap pontífex) se li va aparèixer en somnis un àngel del Senyor que li va anunciar que arribaria un altre emissari d'un poble desconegut sol·licitant una corona. L'àngel li va indicar que hauria de lliurar-la a ell perquè aquest poble posseïa més mèrits per merèixer-la. L'endemà l'arquebisbe Astrik rebé del Papa la corona.
La llegenda del bisbe Hartvik començar a figurar en llibres litúrgics i breviaris hongaresos aproximadament a partir de l'any 1200; s'hi esmenta el papa Silvestre II i des d'aquella data va començar a estendre's pel món cristià. En 1613, el guardià de la Corona, Péter Révai va assenyalar que la Sacra Corona Hongaresa va ser donada a Sant Esteve pel papa Silvestre II. No obstant això, aquesta narració no podia ser certa, ja que el rei Miecislau I no va ser contemporani de Sant Esteve ni del papa Silvestre II. A més, en el relat de la vida de Sant Esteve, escrit en l'època en què va ser canonitzat (1083), es recull que "cinc anys després de la mort del seu pare (...) van portar una carta amb benediccions papals (...) i el Senyor va afavorir a un, Esteve, que va ser elegit rei, ungit i per fortuna coronat amb la diadema de l'honor regi". En aquesta història no s'esmenta cap corona donada per Roma. D'altra banda, en els Arxius Vaticans no s'ha localitzat cap document relacionat amb la donació d'una corona als hongaresos, circumstància que va comptar amb l'interès de l'Església Catòlica perquè provaria el seu ascendent sobre el Regne d'Hongria.
Existeix una altra teoria, molt difosa però incerta, formulada per Thietmar von Merseburg (mort el 1018). Aquest autor va afirmar que l'emperador Otó III va acceptar que Sant Esteve fos coronat i el Papa li va enviar les seves benediccions. Alguns historiadors han defensat que també li va enviar una corona però fins ara no ha estat localitzada cap prova que ho pugui documentar.
A les dues teories més destacades - la donació pel Papat i la seva creació durant el regnat de Bela III (la més probable) - se'ls uneixen altres, d'accent més romàntic, que situarien a Àsia i en un passat remot l'origen de la Corona Hongaresa.
S'ha arribat a pensar que les dues parts de la corona van poder ser elaborades en períodes diferents a causa de les diferències trobades en els estils i tècniques amb què es van realitzar les imatges esmaltades de la decoració. A aquesta circumstància se li uneix el fet que les inscripcions de la diadema són gregues i les de les bandes llatines. No obstant això s'ha de destacar que, observant aquesta joia no es troba cap indici, al marge del ja exposat, que porti a pensar que estigui formada per elements que poguessin haver-se trobat separats en algun moment.
En 1978, quan la Sacra Corona va ser retornada a Hongria pels Estats Units i van començar a realitzar-se curosos estudis, es va tornar a intentar determinar quins elements de la part superior van poder pertànyer a la corona originària del primer monarca hongarès.
Tipus de corones
En funció del seu ús les corones podien ser:
·         Corones d'ús privat, sense restriccions.
·         Corones d'Estat o d'ús governamental, emprades en determinades cerimònies, com les obertures solemnes de parlaments i les coronacions.
·         Corones de Successió, emprades únicament com a símbols de la transmissió del poder al successor.
Com que és una corona de successió, la Sacra Corona únicament va ser utilitzada durant les cerimònies de coronació dels reis d'Hongria, i la resta del temps va quedar sota la custòdia permanent de dos guàrdies de la Corona (koronaőr). Únicament es permetia a dues persones tocar la Sacra Corona: la persona que ostentava després del monarca el títol secular (aristocràtic) de major rang a Hongria, Nádor d'Hongria, encarregat de dipositar-la sobre un coixí per al seu trasllat amb motiu d'una coronació, i l'arquebisbe d'Esztergom, que ostentava el títol eclesiàstic més important, encarregat de coronar al rei.

Disseny i imatge de la corona
La Corona de Sant Esteve està feta d'or i decorada amb dinou imatges esmaltades, realitzades amb pedres semiprecioses, perles, i alabandina (un mineral format per sulfur de manganès). Posseeix tres parts, la diadema inferior, anomenada Corona Graeca, les dues bandes que es creuen, conegudes com a Corona Latina, i la creu de la part superior, que actualment es troba torta.
Posseeix quatre penjolls (pendilium) subjectes per cadenes a cada costat de la diadema inferior i un altre situat a la part posterior.

Corona Grega

La Corona Graeca ("Corona Grega") és un Stephanos o corona oberta que té una amplada de 5,2 centímetres i un diàmetre de 20,5 centímetres.
Les dues pedres tallades d'aiguamarina situades a la part posterior de la diadema van ser incorporades pel rei Maties II (1608-1619). A la imatge de la part davantera apareix representat un pantocràtor. En la vora, a la dreta i esquerra de Jesucrist hi ha les figures dels arcàngels Sant Miquel i Sant Gabriel, seguits de les figures dels sants Jordi i Demetri de Tessalònica, i de Sant Cosme i Sant Damià amb la meitat de la seva mida.
En un marc arquejat situat a la part posterior de la diadema apareix representat l'emperador Miquel VII Ducas (1071-1078). A sota, a l'esquerra es troba una imatge, amb la meitat de la seva mida, anomenada Kon. Porphyrogennetos, que pot tractar-se del germà de l'emperador Miquel, o bé del seu fill i hereu. A l'esquerra apareix una imatge del rei hongarès Geza I (1074-1077), al costat de la inscripció grega: ΓΕΩΒΙΤZΑC ΠΙΣΤΟC ΚΡΑΛΗC ΤΟΥΡΚΙΑC (Geōvitzas pistós králēs Tourkías,Géza I, fidel monarca de la terra dels turcs). El nom emprat pels bizantins per referir-se als hongaresos en aquella època era turcs. Com era habitual en la jerarquia de l'Estat Bizantí, en la decoració de la Corona s'observa una clara diferenciació entre els títols de l'emperador i del rei hongarès, en emprar Kralj (rei) per referir-se a Géza, que és una expressió hel·lenitzada provinent de l'eslau meridional comú. Les figures dels sants i els governants grecs apareixen representats amb halos mentre que la figura de Géza no. Els noms dels emperadors apareixen escrits en color vermell i els dels monarques hongaresos en blau fosc o negre.
Les plaques esmaltades de la decoració de la banda circular, el petit panell en què figura el Pantocràtor i la imatge de l'emperador Miquel es troben fixades a la corona mitjançant tècniques diferents. La imatge de l'emperador Miquel no va poder ser fixada a la carcassa de la mateixa manera que el Pantocràtor situat a la part frontal. Això és a causa que la carcassa es troba doblegat cap amunt, cosa que ha obligat a subjectar en les seves vores la placa amb la imatge de Miquel VII.
Aquesta circumstància ha portat a pensar que aquesta imatge no va ser creada per decorar la corona.

S'ha observat que la Corona Grega, per la seva forma apuntada i en comptar amb plaques arquejades, és idèntica a les corones que van utilitzar les emperadrius bizantines. En realitat va arribar a Hongria aproximadament en 1075, enviada per l'emperador Miquel VII Ducas per obsequiar a l'esposa del rei Géza, que va pertànyer a la família grega dels Synadenos. No va ser una corona nova, i va poder tractar-se d'una antiga corona femenina procedent del tresor de l'emperador que va ser remodelada per a l'ocasió. És possible que les imatges esmaltades substituïssin altres, anteriors, considerades poc apropiades per a una reina d'Hongria. (Continuarà)
(La imatge és també del monument de les sabates, a la riba del riu Danubi)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís