Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXVI)

La noia en sap molt, però pel meu gust va molt ràpid, i més amb un grup nombrós com el que formem. És hongaresa però parla molt bon espanyol.

També hi ha un grup d’espanyols, que entenc que són de Madrid que n no paren gens d’atenció. Es passen l’estona fent-se fotos o videoconferències.

Des de la zona del castell també ens fa notar l’illa Margarita (https://es.wikipedia.org/wiki/Isla_Margarita_(Hungr%C3%ADa) ), just al mig del Danubi, una illa a on els cap de setmana hi van les famílies a fer el pícnic.

I entre d’altres curiositats, també ens relata que els hongaresos tenen un sol cognom.

Continuem caminant per la zona de Buda i passem per davant de l’estàtua d’András Hadik, muntat dalt d’un cavall (https://es.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A1s_Hadik; https://en.wikipedia.org/wiki/Andr%C3%A1s_Hadik ), que fou un comandant de l’exèrcit hongarès. La curiositat del lloc rau en què per tenir sort en els estudis, la gent toca els testicles de l’estàtua de l’animal i es veuen ben gastats.

Ja no ens queden gaires parades més. La següent la fem davant la imponent església de Maties, just al costat del Bastió dels Pescadors.

Per acabar la ruta, la noia ens mena a una mena de mirador, que era part de la muralla de la ciutat. Allí, a mode de joc, i per comprovar si hem estat atents, ens fa unes quantes preguntes, i a qui ho encerta, li regala un bombó. Després de donar-li els diners, ja marxem. Ha estat bé, ha explicat moltes coses, però en l’altra visita que havia fet, ens n’havien explicat també d’altres.

Seguidament, ja anem a dinar al lloc que ens ha recomanat la guia: només d’entrar al Fortuna Passage, ben a prop del Bastió dels Pescadors,  a mà dreta, hi ha unes escales que hi  menen (https://www.lonelyplanet.com/hungary/budapest/restaurants/fortuna-onkiszolgalo/a/poi-eat/412262/359522 ).

Allí dinem molt bé. És un local gran, com una mena de self-service amb especialitats locals. Les racions són molt abundants, però la gent que ho porta en prou feines parla anglès. Sort en tinc d’un noi que em fa de traductor i puc acabar dinant d’allò més bé.

Un cop ja hem ben dinat, sortim a que ens toqui una mica el sol, tot i que no escalfa pas gaire. Agafem un cafè en un bar que hi ha prop i ens n’anem a per un passeig per la zona del Bastió dels Pescadors (http://www.fishermansbastion.com/; http://www.hungarybudapestguide.com/budapest/the-fishermans-bastion/  ). Al matí la guia ens ha explicat que aquest bastió vol homenatjar les tribus que van arribar de l’Àsia Central el 896dC per fundar Hongria. Les set torres que hi ha, signifiquen aquestes set tribus. I el nom ve perquè allí també hi havia el mercat del peix.

Sobre el Bastió dels Pescadors es conta això a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Fisherman%27s_Bastion; https://ca.wikipedia.org/wiki/Basti%C3%B3_dels_Pescadors ): “La Halászbástya o Bastió dels Pescadors és una terrassa d'estils neogòtic i neoclàssic situada a la riba del Danubi que pertany a Buda, sobre el turó del castell de Buda, a Budapest, Hongria. Va ser dissenyat per Frigyes Schulek i construït en estil neoromànic entre 1895 i 1902; ocupa un espai molt cèntric en l'antiga ciutadella, que permetia una visió sense obstacles de tot Pest; l'emplaçament, però, no es va decidir per la vista, sinó per commemorar l'existència d'un mercat del peix medieval en les proximitats del turó, a Vízívaros.

La construcció del bastió va desestabilitzar els fonaments d'una església dominicana que es trobava a la rodalia, i en propicià l'enderrocament. Encara avui es poden veure les restes d'aquest temple dins d'un hotel proper. L'estructura està formada per set torres, cadascuna de les quals simbolitza una de les tribus magiars (https://ca.wikipedia.org/wiki/Magiar )  que es van establir en aquesta àrea l'any 896, a més d'incorporar una estàtua de sant Esteve I, primer rei cristià d'Hongria.

Entre 1947–48 es va dur a terme una reconstrucció de les destrosses produïdes durant la Segona Guerra mundial, en què gairebé va quedar destruït. L'encarregat de reformar el bastió fou János Schulek, fill de l'arquitecte que l'havia construït, afegint-hi aspectes nous, com un restaurant”.

Ens hi passegem una estona i fem unes quantes fotos, ja que des d’allí la perspectiva al Danubi i a tota la ciutat de Pest és preciosa, però no entrem en cap dels llocs de pagament.

També ens plantegem si entrar a l’església de Sant Maties (https://www.budapest.org/es/iglesia-matias/; https://www.disfrutabudapest.com/iglesia-matias ). Al final no ho fem. La guia al matí ens ha explicat que el rei Maties anava vestit de pobre de poble en poble i va tenir moltes amants, però cap fill legítim del seu matrimoni amb Beatriu de Nàpols. Amb aquesta perspectiva, els turcs van envair el país el 1540 i van convertir esglésies en mesquites fins a l’arribada dels austrohongaresos. Durant molt temps també aquesta església va tenir una torre negra. També aquest rei tenia com a símbols un corb i un anell d’or. Sobre l’església de Sant Maties, es conta això a l’enciclopèdia virtual (https://en.wikipedia.org/wiki/Matthias_Church; https://es.wikipedia.org/wiki/Iglesia_de_Mat%C3%ADas_(Budapest) ):” La iglesia de Matías u oficialmente iglesia de Nuestra Señora (en húngaro: Mátyás templom; Nagyboldogasszony-templom) es una iglesia cristiana católica ubicada en la ciudad de Budapest, Hungría. l templo de Nuestra Señora (santificado en honor a la Virgen María, patrona de Hungría) —o como la mayoría de la gente lo conoce bajo el apodo de la iglesia de Matías— se construyó durante el reinado de Béla IV, el primer rey que mandó a construir un palacio en la cima de la montaña, junto a una aldea.

La tradición eclesiástica mantiene la postura de que en el lugar actual de esta iglesia el primer rey húngaro San Esteban I construyó una edificación religiosa alrededor de 1015. Todos los reyes posteriores a Béla IV le hicieron alguna modificación, agregándole una torre, una puerta y ampliando el edificio (Entre ellos Luis I de Hungría y Segismundo de Hungría, quienes llevaron a cabo modificaciones góticas, y Matías I de Hungría, quien transformó la iglesia con el estilo renacentista). De hecho, su apodo actual de "Iglesia de Matías" lo recibió por el rey húngaro Matías Corvino, quien hacia 1470 restauró y reformó la iglesia.

Después de 1541, cuando la ciudad de Buda fue invadida por los ejércitos de los turcos otomanos, la iglesia de Nuestra Señora fue transformada en mezquita, solo para recuperar su situación casi 150 años después cuando los ejércitos germánicos reocuparon el reino y expulsaron a los turcos. A partir de ese momento continuó contando con gran importancia para los cristianos en la ciudad.

Es uno de los más hermosos templos de arquitectura ecléctica de Hungría y está en la vecindad de la estatua de la Santísima Trinidad, construida para conmemorar la epidemia del año 1709.

Adquirió su forma actual durante la restauración de finales de siglo XIX. Gracias a su excelente acústica, en su interior se celebran también conciertos de órgano y de música clásica. Sus pinturas al fresco y sus vidrieras se deben a los mayores artistas de la época. (Bertalan Székely, Károly Lotz).

En 1867, el arzobispo húngaro de Estrigonia János Simor coronó a Francisco José I de Austria como rey húngaro en la Iglesia de Nuestra Señora. Décadas más tarde, tras la caída del Imperio Austro-Húngaro y la muerte de Francisco José I, una vez finalizada la Primera Guerra Mundial, los húngaros escogieron como rey a otro miembro de la Casa de Habsburgo-Lotaringia, siendo coronado como Carlos IV de Hungría el 30 de diciembre de 1916 por el arzobispo de Estrigonia János Csernoch en la Iglesia de Matías.” Sobre el rei Maties, a viquipèdia s’explica el següent (https://en.wikipedia.org/wiki/Matthias_Corvinus; https://ca.wikipedia.org/wiki/Maties_Corv%C3%AD ):” Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.

El seu regne és considerat com un dels capítols més gloriosos de la història hongaresa, sobretot per les campanyes militars que dugueren Hongria a la seva màxima extensió (des del sud-est d'Alemanya fins a la Dalmàcia per l'oest; de Polònia fins a Bulgària per l'est). Maties annexà a Hongria Moràvia, Silèsia, Lusàcia (aquestes entre 1468 i 1490) i la Baixa Àustria (entre 1477 i 1491).

En l'actualitat encara és recordat com un guardià de la justícia i persona de gran intel·ligència apareixent en nombroses cançons i històries del folklore romanès i hongarès. (Continuarà)

(La fotografia és d'una maqueta del parlament d'Hongria)