Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXVII)

Joventut

Nat a Klausenburg (en hongarès Koloszvár), Transsilvània (actual Cluj-Napoca, Romania), segon fill de Joan Corví (romanès: Ioan Corvin dit Ioan de Hunedoara, hongarès: János Hunyadi), voivode i governador d'Hongria entre 1446 i 1452 i posseïdor d'alguns territoris romanesos de Transsilvània des de 1438, el qual dirigí diverses campanyes militars amb cert èxit contra l'imperi Otomà a Hongria; i de Erzébet Szilágyi, una aristòcrata hongaresa d'origen romanès (Elisabeta Sălăgean). L'epítet Corví (en llatí: Corvinus), adoptat per Maties, troba el seu origen a l'escut de la família, on hi apareix un corb (corvus en llatí). Hi ha diverses llegendes sobre aquest fet: segons els annals de Silèsia, un dia un corb robà l'anell que el rei Maties s'havia tret. Maties però, l'atrapà al vol, el matà i recuperà l'anell. Llavors hauria pres el corb com el símbol del seu escut en memòria d'aquest esdeveniment. Altres llegendes diuen que l'escut deriva d'una propietat de la família, el "roquissar del corb". Una altra llegenda diu que quan Maties era a la presó a Praga sa mare li hauria enviat un missatge per un corb. A més, així podia relacionar-se amb l'estirp romana dels Corvinus, com el cònsol Marcus Valerius Messalla Corvinus.

Els seus tutors van ser els savis Vitez János, bisbe de Nagyvárad (ara: Oradea), posteriorment elevat a la primacia, i el polonès humanista Gregori de Sanok. A més de les llengües apreses, estava familiaritzat amb la majoria de les llengües vives d'Europa de l'època. La ​​seva formació militar va continuar sota la mirada del seu pare, a qui va començar a seguir en les seves campanyes quan només tenia dotze anys. En 1453 va ser creat compte de Beszterce, i va ser nomenat cavaller en el setge de Belgrad el 1456.

La mateixa cura pel seu benestar va portar al seu pare a triar-li una núvia de la poderosa família dels comtes de Cilli (Celje). Maties es va casar amb Isabel de Celje. Ella era l'única filla coneguda d'Ulric II de Celje i de Caterina Cantacuzena. Els seus avis materns eren Đurađ Branković i Kantakouzene Eirene. Però Elizabet va morir a l'edat de quinze anys el 6 de novembre de 1455, abans que el matrimoni fos consumat, deixant Maties vidu a l'edat de dotze anys.

Després de la mort del pare de Maties, hi va haver una lluita de dos anys entre els barons d'Hongria i el seu rei Habsburg, Ladislau el Pòstum (també rei de Bohèmia), amb la traïció aflorant per tot arreu. El germà gran de Maties, Ladislau Hunyadi, era una de les parts que tractaven de prendre el control. Matíes va ser portat a Buda pels enemics de casa, i, amb el pretext que es tractava d'una conspiració purament imaginaria contra Ladislau, va ser condemnat a la decapitació, però es va salvar a causa de la seva joventut. El 1457, Ladislau Hunyadi va ser capturat amb un estratagema i decapitat, mentre que el rei va morir aviat, el novembre d'aquell mateix any, i els rumors d'enverinament van circular (es van dissipar per la investigació el 1985 que va donar leucèmia aguda com la causa de la mort). Matíes va ser pres com a ostatge per Jordi Poděbrady, governador-regent de Bohèmia, un amic dels Hunyadi que pretenien aixecar un rei nacional al tron ​​d'Hongria. Poděbrady va tractar hospitalàriament a Maties i el va prometre amb la seva filla Caterina o Catalina, però tot i així el van detenir, per raons de seguretat, a Praga, fins i tot després que una delegació hongaresa s'havia apressat allà per oferir als dos joves la corona. Maties es va aprofitar del record deixat pel seu pare, i per l'aversió de la població en general als candidats estrangers; la majoria dels barons, d'altra banda, havia considerat que el jove estudiant seria un monarca feble a les seves mans. La dieta es va reunir a Buda per elegir un nou rei. La gent de Buda i Pest també va arribar als carrers de Buda per donar suport a l'elecció del jove Maties Hunyadi/Corvi com a rei d'Hongria. La gent del poble afavoria al fill d'Hunyadi, però la majoria dels nobles s'hi van oposar fortament. Un sector influent dels magnats, encapçalats pel palatí Ladislau Garai i per Nicolau d'Ilok, voivoda de Transsilvània, que havia estat implicats en l'assassinat de Ladislau Hunyadi, germà de Maties, i odiaven als Hunyadis com semi-estrangers nouvinguts, es van oposar ferotgement a l'elecció, però, no eren prou forts com per resistir contra l'oncle de Maties, Miquel Szilágyi i els seus 15.000 veterans 15.000. En aquest moment, el jove Matías seguia sent un ostatge de Jordi Poděbrady, qui el va deixar en llibertat amb la condició de casar-se amb la seva filla Kunhuta (més tard coneguda com a Catalina). El 24 de gener de 1458, 40.000 nobles hongaresos, reunits en el gel del Danubi glaçat, van triar per unanimitat a Maties Hunyadi/Corví com a rei d'Hongria, i el 14 de febrer, el nou rei va fer la seva entrada a Buda. Aquesta va ser la primera vegada en la regne hongarès medieval que un membre de la noblesa, sense llinatge dinàstic i la relació, va pujar al tron ​​real. Tal elecció alterar el curs normal de la successió dinàstica en l'època. En els Estats de Bohèmia i d'Hongria s'anunciava una època nova era a Europa, caracteritzat per la supremacia absoluta del Parlament, (sistema dietal) i una tendència a la centralització.

Inicis del regnat

Maties tenia quinze anys quan fou coronat rei d'Hongria. Ràpidament es féu envoltar de la cultura renaixentista gràcies a l'italià Bonfini, regent d'Hongria fins a la seva majoria d'edat. Maties va ser educat en italià i la seva fascinació per la cultura portà una expansió cultural a Hongria. Buda, Esztergom, Székesfehérvár i Visegrád són algunes de les ciutats que es beneficien de la transició de l'edat mitjana al Renaixement promoguda per Maties. Durant el seu regnat, Maties va reduir el poder dels senyors feudals, i va governar en el seu lloc amb un grup de persones amb talent i altament educada, escollits per les seves habilitats en lloc de pel seu estatus social.

En aquest moment el regne feia front a perills: els otomans i venecians que amenaçava des del sud, l'emperador Frederic III des de l'oest, i Casimir IV de Polònia des del nord; Frederic i Casimir reclamaven el tron. Els mercenaris txecs sota Giszkra va ocupar els comtats del nord i d'allí van saquejar els del centre. Mentrestant, els amics de Maties només havien pacificat als dignataris hostils mitjançant la promesa de casar-se amb la filla del palatí Garai, el seu candidat, si bé Maties es va negar a casar-se amb un membre de la família d'un dels assassins del seu germà, i el 9 de febrer va confirmar el seu anterior contracte nupcial amb la filla de Poděbrady, el qual poc després va ser elegit rei de Bohèmia (2 de març de 1458). Al llarg de 1458 la lluita entre el jove rei i els magnats, reforçada pel mateix oncle i tutor de Maties, Szilágyi, fou aguda. Però Maties, qui va començar deposant a Garai i acomiadant a Szilágyi, després va procedir a aplicar un impost, sense el consentiment de la Dieta, per tal de contractar mercenaris, i es va imposar fàcilment. Es va recuperar la fortalesa de Golubac dels otomans, i es va envair Sèrbia amb èxit, reafirmant la sobirania de la corona hongaresa a Bòsnia. A l'any següent es va produir una nova rebel·lió, quan l'emperador Frederic va ser coronat rei pels descontents a Viena-Neustadt (4 de març de 1459), Maties però el va expulsar, i el papa Pius II va intervenir per deixar Maties lliure per realitzar una projectada croada contra els otomans, que posteriors complicacions polítiques, però, van fer impossible. L'1 de maig de 1461, el matrimoni entre Maties i la filla de Poděbrady es va dur a terme.

De 1461-1465 la carrera de Maties va ser una lluita perpètua marcada per treves. Havent arribat a una entesa amb el seu sogre Poděbrady, va ser capaç de tornar les seves armes contra l'emperador Frederic. A l'abril 1462 aquest darrer va restaurar la Santa Corona a canvi de 60.000 ducats i se li va permetre conservar certs comtats hongaresos amb el títol de rei, a canvi de concessions que foren arrencades de Maties per la necessitat de fer front a una rebel·lió simultània de nobles hongaresos dirigits per Victorí Poděbrady, el fill del rei de Bohèmia; l'emperador va reconèixer a Maties com sobirà d'Hongria.

Ara Maties es podia girar contra els otomans, que tornaven a amenaçar les províncies del sud. Va començar derrotant als otomans del general Ali Pasha, i després va penetrar a Bòsnia, on es va produir la captura de la fortalesa de nova construcció de Jajce després d'una llarga i obstinada defensa (desembre de 1463). En tornar a casa, va ser coronat amb la Corona Santa el 29 de març de 1464. Vint dies abans, el 8 de març, als 15 anys, la reina Catalina va morir en el part. El nen, un fill va néixer mort.

Després de retirar als txecs dels seus comtats del nord, es va dirigir cap al sud, aquesta vegada la recuperació de totes les parts de Bòsnia que encara quedaven en mans otomanes. (Continuarà)

(La fotografia és de l'interior del Parlament d'Hongria)