Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (III)
Respecte al
Parlament, es diu el següent a viquipèdia (https://en.wikipedia.org/wiki/Hungarian_Parliament_Building; https://ca.wikipedia.org/wiki/Palau_del_Parlament_d%27Hongria ):” El Palau del Parlament d'Hongria (hongarès:Országház,
pronunciat [ˈorsaːkhaːz]), també anomenat Parlament de Budapest, és la seu de
l'Assemblea Nacional d'Hongria. És una de les seus parlamentàries més antigues
d'Europa.
És considerat l'edifici més
emblemàtic de Budapest. És així mateix l'edifici més gran d'Hongria i l'edifici
més alt de Budapest, juntament amb la basílica de Sant
Esteve.
Es troba dins de l'àrea de les
ribes del Danubi declarada Patrimoni
Mundial per la UNESCO l'any 1987
Arran del
compromís Austro-Hongarès de 1867 que va donar lloc a la monarquia dual es va
fer possible la construcció d'un edifici representatiu de la sobirania nacional
hongaresa. Es va convocar un concurs de projectes i l'any 1882 es va aprovar
l'ambciós projecte del nou edifici degut a l'arquitecte Imre Steindl. La seva
construcció es va dur a terme entre 1885 i 1904.
Es tracta d'un edifici
d'estil neogòtic, inspirat pel Palau de
Westminster a Londres.
Disposat longitudinalment a la riba del riu Danubi, la
seva façana de 268 metres de llarg reflecteix una composició arquitectònica
rigorosament simètrica. El centre és ressaltat per una cúpula de 96 metres
d'alçada que sembla inspirada per la de Brunelleschi a Santa Maria del Fiore de Florència. El número 96 té valor simbòlic ja que
fa referència a l'origen i al mil·lenni de la nació hongaresa (896-1896).
També de dins el parlament és simètric, amb una sala de
sessions a cada ala. La que es fa servir habitualment és la corresponent a la
cambra baixa.
Des de l'any 2000, a la gran sala central, sota la
cúpula, s'hi conserven, sota custòdia permanent, les joies de la coronació dels
reis d'Hongriaː la Corona de Sant Esteve o Santa Corona hongaresa, el ceptre, el globus imperial
i l'espasa.
La façana principal és la que mira cap al Danubi oferint
una imatge emblemàtica de l'edifici però l'entrada principal oficial és a
l'altre costat, per la plaça Lajos Kossuth. Una gran escalinata ressalta la
solemnitat d'aquest accés.
La decoració interior de
l'edifici ofereix un extraordinari desplegament de les arts decoratives
hongareses al voltant de 1900. Són abundants les pintures murals (d'autors com
Károly Lotz o Zsigmond Vajda) i les escultures, fins a un total de 152, fetes en
diversos materials. Representen els Reis d'Hongria, les ciències i els oficis o
les virtuts. També hi ha el bust d'Imre Steindl, arquitecte de l'edifici. Els
vitralls es deuen a l'important vitraller Miksa Róth.”
La noia que
ens fa la visita ens mena per diferents sales i salons. De totes maneres,
l’explicació que ens ofereix se sent malament i molt confusa. Passem per unes
escales, que em sembla entendre que només hi passen els parlamentaris el primer
dia que van al Parlament. També passem a la sala a on hi ha les joies de la
corona, que està custodiada de manera permanent per la guàrdia d’honor,
preparada per atacar en qualsevol moment i amb cara de molts pocs amics. També
hi ha més joies i està del tot prohibit tirar-hi cap foto. Dins de la vitrina
hi trobem la corona de Sant Esteve, la corona torta, que tal i com es conta a
viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Corona_de_Sant_Esteve; https://en.wikipedia.org/wiki/Holy_Crown_of_Hungary ):” La
Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent
Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga
Stjepana, llatí: Sacra Corona),
també anomenada Sacra
Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a "Atribut Sacre".
Es conserva, permanentment custodiada per una guàrdia d'honor, a
la gran sala central del Palau del Parlament d'Hongria, a Budapest.
Les insígnies emprades en la cerimònia de coronació dels monarques
hongaresos van ser la Corona de Sant Esteve, un ceptre, un globus
imperial o món,
i un mantell. Des del segle XII, tots els reis d'Hongria han estat coronats
amb la mateixa corona. En l'orbe figuren les armes del rei Carles I d'Hongria (1310-1342).
El concepte de Corona Hongaresa va quedar vinculat amb els
coneguts com a Territoris
de la Corona de Sant Esteve, d'aquesta
manera l'expressió Sacra Corona feia
referència tant al símbol de l'autoritat dels monarques hongaresos com al
territori en el qual exercien la seva autoritat. La rellevància que se li va
atorgar a aquest símbol s'observa en el fet que es va denominar Doctrina de la Sacra Corona al
conjunt de principis polítics del Regne d'Hongria (una Constitució
no escrita). A més es
considerava que cap monarca d'Hongria tenia completa legitimitat si no era
coronat. Al llarg de la història, més de quinze reis van ser coronats amb
aquesta corona. Únicament tres monarques no van complir amb aquesta
tradició: Ladislau
de Varna, Joan Segimon i Josep II d'Habsburg. L'últim va ser conegut sota el pseudònim de "el rei barret", en hongarès"kalapos Király",
ja que precisament va portar sempre barret i no la Santa Corona.
La Corona de Sant Esteve va començar a ser anomenada "Sacra" el 1256 i a partir del
segle XIV es va considerar a aquesta joia en concret més que un adorn, i es va
convertir en l'únic símbol de l'autoritat reial i, per extensió, dels coneguts
com a Territoris de la Corona de Sant Esteve, per tot això es pot afirmar que
existia "un rei per a la Corona
d'Hongria i no d'una corona per al rei d'Hongria".
Des de l'any 1401 en el segell del Regne d'Hongria va figurar la
inscripció: "Segell de la Sacra
Corona d'Hongria".
Descripció
·
La corona té una forma el·líptica amb una
amplària de 203,9 mil·límetres i una longitud
de 215,9 mil·límetres, una mida més gran que la d'un cap humà.
·
El pes d'aquesta corona és de 2056 grams
·
Es va recórrer a dos aliatges diferents d'or i plata per elaborar els elements de la part
superior i inferior de la corona.
·
En les imatges de la part superior de la
corona figuren caràcters llatins i grecs a les de la part inferior.
·
La part inferior és asimètrica.
·
S'ha constatat l'ocupació d'un elaborat
sistema de mesurament en l'elaboració de la major part de les peces de la
corona.
·
Es desconeix el lloc i l'època exacta del seu
muntatge.
Atribut
sacre
D'acord amb la tradició, l'any 1000, Sant Esteve va alçar aquesta corona durant la seva coronació com a
ofrena a la Mare de DéuNagyboldogasszony, com a senyal del compromís de la monarquia amb ella. A partir de
llavors, la Mare de Déu va ser considerada Regina(Reina) a més de patrona d'Hongria. Aquesta tradició va
servir com a justificació de caràcter diví per reforçar l'autoritat reial i
la Doctrina de la Sacra Corona.
Suposadament va ser enviada pel Papa a Sant Esteve. Hauria volgut reflectir la dependència
espiritual del monarca hongarès respecte del Papa, que li serviria com a
justificació per no quedar subjecte al vassallatge de l'emperador i, d'altra banda, també va poder simbolitzar el compromís
que el Papat esperava rebre del rei perquè ajudés l'Església Catòlica a assolir els seus objectius a Hongria.
Els resultats de rigoroses investigacions científiques, que han
estat acceptades per l'Església Catòlica Hongaresa, indiquen que en realitat
els diferents elements que componen aquesta corona van ser muntats durant el
regnat de Bela III (1172-1196).
(Continuarà)
(La imatge és del monument de sabates, en homenatge a les persones assassinades pel nazisme tirant-le al riu Danubi al seu pas per Budapest)
Comentaris