Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXV)

Història

Setge de 1944-45

El 16 d'octubre de 1944 fou ocupat per un comando de l'exèrcit alemany que obligà a abdicar el regent Miklós Horthy, que hi residia amb la seva família. El castell de Buda es convertí en l'últim reducte de les forces de l'Eix (alemanys i hongaresos) durant el setge de Budapest el 1944-45 per l'exèrcit soviètic. L'11 de febrer de 1945 els defensors van intentar trencar el bloqueig soviètic, però van fracassar. Sembla que els soviètics coneixien els seus plans i van bloquejar unes hores abans les possibles vies de sortides amb armament pesant. La temptativa va fer perdre als germanomagiars un 90% dels seus efectius en els carrers de Buda. Això és considerat com una de les catàstrofes militars més grans de la història hongaresa. La duresa dels combats i el foc d'artilleria van convertir el palau altra volta en una pila de ruïnes: es va destruir el mobiliari, s'enfonsaren la majoria de sostres i voltes i les ales sud i oest es van incendiar.”
Mentre estem per allí, la guia també aprofita per comentar-nos l’origen hongarès del cub de Rubik (http://www.rubik.cat/resolucio/3x3x3-principiants ). Sobre el cub (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cub_de_Rubik; https://en.wikipedia.org/wiki/Rubik%27s_Cube ), es conta que “El cub de Rubik és un trencaclosques mecànic inventat el 1974[ per l'escultor i professor d'arquitectura hongarès Ernő Rubik. Originalment Ernő Rubik el va anomenar "Cub màgic", però va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys,empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980.] El mateix any va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars venuts el 2005.
En un cub de Rubik clàssic, cada una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents (tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc).
Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de joguines de Budapest. La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al "boca-orella".
Al setembre de 1979, es féu un pacte amb Ideal Toys per expandir la seva comercialització per tot el món. Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordià o Or Inca, però la companyia finalment va decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora d'Hongria. S'inicià la comercialització mundial al maig de 1980, a la Fira de la Joguina de LondresNova YorkNúremberg i París. El 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte amb la patent US3655201. Terutoshi Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.
Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.
El cub, de plàstic, té altres versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "Cub de Butxaca"); l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "La venjança de Rubik"), i altre de 5×5×5 (conegut com "El Cub del Mestre "). Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7, i fins i tot la versió de 13x13x13 i 17x17x17.
És un joc que combina concepció espacial, habilitat i sort, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir imitacions amb més quadrets, en línia i amb altres dibuixos.
El joc es pot simplificar en 3 fases bàsiques:
1.     Fase de caotització o descomposició. Es desordena, barreja i rota totes les cares des de tots costats.
2.     Fase de planificació. No resultarà òptim jugar-hi si prèviament no es pensa els moviments que es faran, ja que mai, o difícilment, es pot aconseguir finalitzar el cub amb èxit sense planificació prèvia.
3.     Fase de recomposició. Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre els eixos.
Diversos matemàtics han publicat les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions. També es convoquen concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible o en el mínim de moviments (amb un temps limitat, per exemple una hora). El cub s'ha convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses pel·lícules.
El cub de Rubik té 43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 trilions) posicions possibles. Qualsevol d'aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.
El primer campionat del món organitzat pel llibre Guiness dels rècords del món (Guinness Book of World Records) va ser a Munic el 13 de març del 1981. Tots els cubs van ser mesclats amb 40 moviments i lubricats amb vaselina. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va ser Jury Froeschl, nascut a Munic.
El primer campionat del món internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22.95 segons.
Des del 2003, les competicions són decidides per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc intents); però el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents també és gravat. L'associació mundial del cub de Rubik (World Cube Association o WCA) manté un historial dels rècords del món.
El 2004, la WCA va fer obligatori l'ús de cronòmetres especials anomenats Stackmat timer.

L'actual rècord del món del cub més ràpid el té en Feliks Zemdegs amb un temps de 4'73. Els rècords anteriors són 4,90 segons, de Lucas Etter i el de Feliks Zemdegs  que a l'edat de 15 anys va aturar el cronòmetre als 5,66 segons durant el Melbourne Summer 2011. Va millorar el seu anterior registre de 6,77 segons i els encara més llunyans 7,08 establerts 3 anys enrere per l'holandès Erik Akkersdijk durant el Czech Open 2008. Nogensmenys, el mateix dia també va establir el rècord del món de mitjana amb un temps de 7,87 segons. L'actual rècord del món de mitjana el té el mateix Feliks Zemdegs amb 6,54 segons a Melbourne Cube Day 2013 amb una marca de 6,54 segons (6.91   6.41   6.25   7.30   6.31)”.  El seu inventor fou (https://en.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik ):” Ernő Rubik (Budapest13 de juliol 1944) és escultor, arquitecte i dissenyador de l'Escola d'Arts Comercials de Budapest. També és autor del mundialment conegut Cub de Rubik, premiat amb el Spiel des Jahres (El joc de l'any) el 1980, però no és l'únic trencaclosques mecànic inventat per ell. Igualment ho són la Serp de Rubik, el Rubik's Magic o, el més recent, el Rubik 360. El 1962 va iniciar els seus estudis d'arquitectura a la Universitat de tecnologia de Budapest i es llicencià el 1967. Continuà amb la seva formació en arquitectura i disseny a l'Acadèmia Hongaresa d'Arts Aplicades. En acabar els seus estudis el 1971, Rubik va començar a treballar com a professor d'arquitectura a la Universitat d'Arts i Disseny Moholy-Nagy. Va ser allà on, el 1974, va dissenyar el primer prototip del que després seria el Cub de Rubik, que en principi tan sols era una eina per a treballar amb els seus estudiants. A principis dels anys 80, el Cub de Rubik va començar a comercialitzar-se arreu del món. Al llarg d'aquella dècada, Rubik va compaginar la seva tasca de docent amb el desenvolupament de nous jocs. El 1990 fou nomenat president de l'Acadèmia Hongaresa d'Enginyeria. El seu darrer joc, conegut com a Rubik 360, va sortir al mercat en 2009.(Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"