Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXV)
Història
Setge de 1944-45
El 16 d'octubre de 1944 fou ocupat per un comando de l'exèrcit
alemany que obligà a abdicar el regent Miklós
Horthy, que hi
residia amb la seva família. El castell de Buda es convertí en l'últim reducte
de les forces de l'Eix (alemanys i
hongaresos) durant el setge de
Budapest el 1944-45 per l'exèrcit soviètic. L'11 de febrer de 1945 els defensors
van intentar trencar el bloqueig soviètic, però van fracassar. Sembla que els soviètics coneixien els seus
plans i van bloquejar unes hores abans les possibles vies de sortides amb
armament pesant. La temptativa va fer perdre als germanomagiars un 90% dels
seus efectius en els carrers de Buda. Això és considerat com una de les
catàstrofes militars més grans de la història hongaresa. La duresa dels combats
i el foc d'artilleria van
convertir el palau altra volta en una pila de ruïnes: es va destruir el
mobiliari, s'enfonsaren la majoria de sostres i voltes i les ales sud i oest es
van incendiar.”
Mentre estem
per allí, la guia també aprofita per comentar-nos l’origen hongarès del cub de
Rubik (http://www.rubik.cat/resolucio/3x3x3-principiants ). Sobre el cub
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Cub_de_Rubik; https://en.wikipedia.org/wiki/Rubik%27s_Cube ), es conta
que “El cub de Rubik és
un trencaclosques mecànic inventat el 1974[ per l'escultor i professor
d'arquitectura hongarès Ernő Rubik. Originalment Ernő Rubik el va anomenar "Cub
màgic", però va ser reanomenat a "Cub de Rubik" per Ideal Toys,empresa que també el va llicenciar i vendre el 1980.] El mateix any
va guanyar el premi Joc de l'Any (Spiel des
Jahres). És el joc més venut del món, amb més de 300.000.000 exemplars
venuts el 2005.
En un cub de Rubik clàssic, cada
una de les sis cares està recoberta per 9 adhesius, de sis colors diferents
(tradicionalment blanc, vermell, blau, taronja, verd i groc).
Ernő Rubik va obtenir la patent HU170062 pel seu cub, encara que
no va sol·licitar pas cap patent vàlida a escala internacional. El primer lot
de prova va ésser generat a final de 1977 i comercialitzat per les botigues de
joguines de Budapest. La popularitat del cub va créixer a Hongria gràcies al
"boca-orella".
Al setembre de 1979, es féu un
pacte amb Ideal Toys per expandir la seva
comercialització per tot el món. Més endavant, Ideal Toys va comercialitzar un cub
més lleuger, i va decidir rebatejar-lo. S'idearen possibles noms com Nus Gordià o Or Inca, però la companyia finalment va
decidir rebatejar-lo "Cub de Rubik" i exportar-lo per primer cop fora
d'Hongria. S'inicià la comercialització mundial al maig de 1980, a la Fira de la Joguina de Londres, Nova York, Núremberg i París. El 1984, Ideal Toys va perdre un plet contra Larry Nichols, que havia registrat el producte
amb la patent US3655201. Terutoshi
Ishigi el va registrar al Japó amb la patent JP55‒8192.
Trencaclosques mecànic i tridimensional que es consisteix en un cub format de 3x3x3 peces
quadrades i cromades d'un únic color en cada cara.
El cub, de plàstic, té altres
versions diferents: una de 2×2×2 (denominat "Cub de Butxaca");
l'estàndard, de 3×3×3; el de 4×4×4 (també anomenat "La venjança de
Rubik"), i altre de 5×5×5 (conegut com "El Cub del Mestre ").
Avui dia també s'han desenvolupat altres versions de 6×6×6, de 7x7x7, i fins i
tot la versió de 13x13x13 i 17x17x17.
És un joc que combina concepció
espacial, habilitat i sort, i que ha tingut força èxit, fins al punt de sorgir
imitacions amb més quadrets, en línia i amb altres dibuixos.
El joc es pot simplificar en 3 fases bàsiques:
1.
Fase de
caotització o descomposició. Es desordena, barreja i rota totes les cares des
de tots costats.
2.
Fase de
planificació. No resultarà òptim jugar-hi si prèviament no es pensa els
moviments que es faran, ja que mai, o difícilment, es pot aconseguir finalitzar
el cub amb èxit sense planificació prèvia.
3.
Fase de
recomposició. Posar totes les peces d'un color en la mateixa cara del cub a base de fer rotacions sobre
els eixos.
Diversos matemàtics han publicat
les seves solucions, basades en possibilitats i permutacions. També es
convoquen concursos per resoldre el cub en el mínim temps possible o en el
mínim de moviments (amb un temps limitat, per exemple una hora). El cub s'ha
convertit en una icona popular, fins al punt d'haver aparegut en diverses
pel·lícules.
El cub de Rubik té
43.252.003.274.489.856.000 (aproximadament 43 trilions) posicions possibles.
Qualsevol d'aquestes posicions es pot resoldre amb només 20 moviments.
El primer campionat del món
organitzat pel llibre Guiness dels rècords del món (Guinness Book of World Records) va ser a Munic el 13 de març del 1981. Tots els cubs van ser mesclats
amb 40 moviments i lubricats amb vaselina. El guanyador oficial, amb un temps de 38 segons, va
ser Jury Froeschl, nascut a Munic.
El primer campionat del món
internacional es va realitzar a Budapest, el 5 de juny de 1982, i el va guanyar Minh Thai, un estudiant vietnamita de Los Angeles, amb un temps de 22.95 segons.
Des del 2003, les competicions són decidides
per la millor mitjana (calculada amb els tres temps intermedis dels cinc
intents); però el millor temps absolut en muntar un sol cub de tots els intents
també és gravat. L'associació mundial del cub de Rubik (World
Cube Association o WCA) manté un historial dels rècords del món.
El 2004, la WCA va fer obligatori
l'ús de cronòmetres especials anomenats Stackmat timer.
L'actual rècord del món del cub més ràpid el té en
Feliks Zemdegs amb un temps de 4'73. Els rècords anteriors són 4,90 segons, de
Lucas Etter i el de Feliks Zemdegs que a l'edat de 15 anys va
aturar el cronòmetre als 5,66
segons durant el Melbourne Summer 2011. Va millorar el seu anterior registre de
6,77 segons i els encara més llunyans 7,08 establerts 3 anys enrere per
l'holandès Erik
Akkersdijk durant el Czech Open 2008. Nogensmenys, el mateix
dia també va establir el rècord del món de mitjana amb un temps de 7,87 segons.
L'actual rècord del món de mitjana el té el mateix Feliks Zemdegs amb 6,54
segons a Melbourne Cube Day 2013 amb una marca de 6,54 segons (6.91 6.41
6.25 7.30 6.31)”. El seu inventor fou (https://en.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik; https://ca.wikipedia.org/wiki/Ern%C5%91_Rubik ):” Ernő Rubik (Budapest, 13 de juliol 1944) és escultor, arquitecte i dissenyador
de l'Escola d'Arts Comercials de Budapest. També és autor del mundialment
conegut Cub
de Rubik, premiat amb el Spiel
des Jahres (El joc de
l'any) el 1980, però no és l'únic trencaclosques
mecànic inventat per ell. Igualment ho són la Serp
de Rubik, el Rubik's
Magic o, el més recent, el Rubik
360. El 1962 va iniciar els seus estudis d'arquitectura a
la Universitat de tecnologia de
Budapest i es llicencià el 1967. Continuà
amb la seva formació en arquitectura i disseny a l'Acadèmia Hongaresa d'Arts
Aplicades. En acabar els seus estudis el 1971, Rubik va començar a treballar
com a professor d'arquitectura a la Universitat d'Arts i Disseny
Moholy-Nagy. Va ser allà on, el 1974, va dissenyar
el primer prototip del que després seria el Cub de Rubik, que en principi tan
sols era una eina per a treballar amb els seus estudiants. A principis dels
anys 80, el Cub de Rubik va començar a comercialitzar-se arreu del món. Al
llarg d'aquella dècada, Rubik va compaginar la seva tasca de docent amb el
desenvolupament de nous jocs. El 1990 fou nomenat president de l'Acadèmia
Hongaresa d'Enginyeria. El seu darrer joc, conegut com a Rubik
360, va sortir al mercat en 2009.”(Continuarà)
Comentaris