Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: descobrint nous llocs per Budapest (9 de desembre de 2017; dia 3) (V)

Corona Llatina

La Corona Latina que no és un objecte independent i no podia utilitzar-se sense la Corona Grega, va ser dissenyada per estar unida a la vora superior dotant-la d'una coberta amb forma voltada. La Corona Llatina es compon de quatre xapes d'or, d'una amplada de 5,2 centímetres i amb un dels seus vores unida a una placa central, de forma quadrada i amb una longitud de 7,2 centímetres a cada costat. Aquestes xapes d'or que cobreixen la part superior de la joia transformen llavors l'Stephanos o corona oberta en un stemma o corona tancada. El simbolisme d'una corona tancada implica que el portador de la joia no es troba sotmès a cap monarca.

L'escriptura de les llegendes que identifiquen les imatges dels sants representats ha facilitat pistes sobre la data en què va poder ser elaborada la Corona Llatina. Tant la majúscula T que figura en la paraula Thomas i la segona U de la paraula 'Paulus mostren l'estil característic que posseïen les lletres llatines emprades en monedes bizantines, un costum que es va abandonar a mitjan segle XI. Aquestes imatges van poder formar part d'un reliquiari o d'un altar plegable regalat a Sant Esteve pel Papa. També és possible, encara que tal vegada mai sigui possible comprovar-ho, que Sant Esteve rebés la mateixa Corona Llatina com un regal d'algun Papa en senyal d'agraïment per algun obsequi seu, costum l'existència històrica del qual s'ha documentat en aquella època. No obstant això, pel seu estil, s'ha comprovat que les imatges dels apòstols no van poder ser realitzades en una data propera a l'any 1000.

Les bandes que es creuen estan decorades en les seves vores amb fileres de comptes d'or. La placa central està decorada amb dotze perles que simbolitzen als dotze apòstols. La Corona Llatina compte en la seva decoració amb un total de setanta-dues perles.

La placa central es troba adornada amb una imatge del Pantocràtor, esmaltada mitjançant una tècnica coneguda com a cloisonné. A cada banda es poden observar dues figures d'apòstols (vuit en total) que es corresponen amb els vuit primers que són citats en els Fets dels Apòstols, 1.13.

La creu

La creu es troba unida a la resta de la corona de forma tosca, trencant la imatge de Crist que està situada a la part superior. Podria haver-se afegit durant el segle XVI. La creu de la corona va quedar torta durant el segle XVII. Probablement va poder danyar-se en el moment de tancar el cofre de ferro on és custodiada i trobar-se mal col·locada en el seu interior. Des de llavors s'ha mantingut inclinada cap a l'esquerra i així ha figurat en totes les representacions de la Corona de Sant Esteve que s'han realitzat.

La corona en conjunt

La forma de la Corona de Sant Esteve, és molt semblant a la del kamelaukion, un tocat amb la seva part superior coberta que va ser introduït per l'Imperi Bizantí i el disseny va ser utilitzat també en les corones bizantines. Durant el regnat de Béla III, van ser incorporades a la Corona Grega les bandes que es creuen en la part superior. És possible que es pretengués imitar les corones bizantines, pel fet que Béla III s'havia criat a Constantinoble. Per decorar aquestes bandes es va recórrer a una decoració semblant a la utilitzada en la Corona Grega.

Vincles del tresor amb Sant Esteve

Existeix la possibilitat que les bandes creuades de la Corona Llatina procedeixin del mateix tresor de Sant Esteve. D'altra banda, en l'època de la creació de la corona, existia l'esperança que inclogués alguns treballs anteriors d'orfebreria realitzats amb or que permetessin vincular-la amb el mateix Sant Esteve.

La inscripció brodada al mantell que va ser emprat en la cerimònia de coronació dels monarques hongaresos mostra amb certesa que Sant Esteve i la seva dona, la reina Gisela de Baviera, van ordenar la seva elaboració, que data de l'any 1031.

El ceptre utilitzat en la coronació dels reis d'Hongria, que disposa d'un orbe o món en el seu extrem superior, també pot ser de l'època de Sant Esteve. En els segells dels seus contemporanis, l'emperador Enric II i de Rodolf III de Borgonya, apareixen representats ambdós portant un ceptre amb la mateixa forma. Aquest tipus de ceptres, de petita longitud i amb un orbe en el seu extrem superior, només van ser utilitzats en aquella època.

Concepció jurídica de la corona Hongaresa

Al començament del segle XIX va ser taxada la Sacra Corona Hongaresa. El valor de la carcassa d'or i les joies que decoren la corona ascendia a 20.000 florins d'or però el seu valor artístic i simbòlic és incalculable. Carles I d'Hongria va haver de ser coronat en tres ocasions, ja que no va utilitzar la Corona de Sant Esteve fins a l'any 1310. Un exemple que mostra la importància política i simbòlica de la Sacra Corona Hongaresa, s'observa en el fet que durant el període d'entreguerres, Hongria va ser des de 1920 fins a 1946 un "regne amb el tron vacant", fins i tot després que l'últim monarca hongarès, Carles IV (Carles I com a emperador d'Àustria), intentés en dues ocasions durant 1921 recuperar el tron ​​sense aconseguir-ho.

En aquella època, en un regne amb el rei absent, es va considerar monarca del país a la Mare de Déu a la qual es rendia culte com a Reina d'Hongria i malgrat la circumstància que el regent, Miklós Horthy, fos protestant. Es va promoure la doctrina política que reconeixia a la Corona Hongaresa personalitat jurídica. Això implicava que els poders del monarca o del govern provenien de la Corona (i que aquesta no era només el símbol de l'autoritat del rei). D'aquesta manera, en l'escut d'Hongria es va mantenir la Corona de Sant Esteve tot i que la figura del rei havia estat substituïda, de manera definitiva, per un regent. Aquesta doctrina va ser utilitzada per justificar un règim marcadament conservador i la carrera que Hongria va emprendre per recuperar els territoris de la Corona de Sant Esteve perduts, el que va arrossegar el país a una aliança amb el III Reich i a la seva derrota en finalitzar la Segona Guerra Mundial.

En l'actualitat, tot i que Hongria té una forma de govern republicana, la Corona de Sant Esteve figura a l'escut del país. Aquesta circumstància genera controvèrsia en països veïns, ja que podria simbolitzar possibles reclamacions de territoris que van pertànyer al Regne d'Hongria. Gran part de la població considera a la corona com el símbol del manteniment de la sobirania hongaresa durant un mil·lenni d'història turbulenta a Europa central. Els moviments polítics més conservadors es mostren partidaris de tornar a atorgar poders a la Corona Hongaresa, i per tant dotar-la de personalitat jurídica. (Continuarà)

(La placa de la foto és sobre l'explicació al monument de les sabates al costat del Danubi)