Budapest, del 7 al 10 de desembre de 2017: visitant Budapest (8 de desembre de 2017; dia 2) (XXXVIII)

Guerres a Europa Central

Maties va guanyar independència i poder sobre els barons, dividint, i aixecant un gran exèrcit reial, Fekete sereg (Exèrcit Negre del Rei, format per mercenaris), que com a principal força incloïa les restes dels hussites de Bohèmia. En aquest moment Hongria va aconseguir la seva major extensió territorial de l'època (actual sud-est d'Alemanya a l'oest, Dalmàcia al sud, Carpats a l'est cap a l'est i el sud-oest de Polònia al nord).

Poc després de la seva coronació, Maties va tornar la seva atenció a Bohèmia, on el líder hussita Jordi Poděbrady havia guanyat el tron. L'elecció va tenir lloc en un camp, amb la presència de prop de 10.000 electors. Per tal d'obtenir tants vots com fos necessari va fer diversos acords amb les persones clau, però no esperava que tants electors, de manera que necessitava més diners. Dues de les persones més significatives van ser Gaspar Ernušt Hampo de Csaktornya, que era un comerciant ric de coure i que va manllevar diners perquè Jordi pogués fer els arranjament per l'elecció abans de la coronació, i Keglević Simon, que va esdevenir el comandant de Maties Corví. El 1465 el papa Pau II va excomunicar al rei hussita i va ordenar a tots els prínceps veïns de deposar-lo. El 31 de maig de 1468, Maties va envair Bohèmia, però, ja el 27 de febrer 1469, va saber d'una aliança entre Jordi i Frederic III i per si mateix va concloure un armistici amb aquestos. El 3 de maig els catòlics bohemis van elegir a Maties com a rei de Bohèmia, però això era contrari als desitjos del Papa i l'emperador, que preferien la partició de Bohèmia. Jordi però es va anticipar a tots els seus enemics d'antuvi excloent al seu propi fill del tron ​​a favor de Ladislau, el fill gran de Casimir IV de Polònia, i així hàbilment va allistar Polònia al seu costat. La sobtada mort de Poděbrady el març de 1471 va conduir a noves complicacions. En el moment mateix en què Maties estava a punt de guanyar per la desaparició del seu rival més capaç, una altra rebel·lió perillosa, encapçalada pel primat i els principals dignataris de l'Estat, per tal de col·locar a Casimir, fill de Casimir IV, al tron, va paralitzar la política exterior de Maties durant els anys crítics de 1470-1471. Es va suprimir la rebel·lió interna però, mentrestant, els polonesos havien envaït el territori de Bohèmia amb 60.000 homes, i quan el 1474 Matiess va poder per fi sortir en campanya contra ells per tal d'aixecar el setge de Breslau, es va veure obligat a fortificar-se a si mateix en un camp atrinxerat on fou assetjat, però va maniobrar hàbilment de manera que els polonesos, impacients per tornar al seu país, van fer la pau a Breslau (febrer de 1475) sobre una base uti possidetis, una pau confirmada posteriorment pel congrés d'Olomouc/Olmutz (juliol de 1479).

Durant l'interval entre aquestes paus, Maties, en legítima defensa, va tornar a fer la guerra a l'emperador, quedant reduït Frederic a uns extrems que finalment va estar content d'acceptar la pau sota qualsevol condició. Mitjançant l'arranjament final realitzat entre els dos prínceps rivals, Maties va reconèixer a Ladislau com a rei de Bohèmia a canvi del lliurament de Moràvia, Silèsia i Lusàcia Superior i Inferior, les peces que fins avui dia componen l'estat bohemi, territoris que Bohèmia podria redimir per 400.000 florins. L'emperador es va comprometre a pagar una enorme indemnització de guerra a Maties, i el va reconèixer com el legítim rei d'Hongria, amb el benentès que l'havia de succeir si moria sense descendència masculina, una contingència en aquest moment una mica improbable, ja que Maties, només tres anys abans (15 de desembre de 1476), s'havia casat amb la seva tercera dona, Beatriu, filla de Ferran I de Nàpols.

L'emperador no va mantenir les seves promeses econòmiques el que va induir a Maties a fer la guerra en contra d'ell per tercera vegada el 1481. El rei hongarès va conquerir totes les fortaleses en els dominis hereditaris de Frederic. Finalment, l'1 de juny de 1485, al capdavant de 8.000 veterans, va fer la seva entrada triomfal a Viena, la qual des de llavors (i durant 5 anys) va fer la seva capital. Estiria, Caríntia i Carniola van ser els següents dominis conquerits; Trieste només es va salvar per la intervenció dels venecians. Maties va consolidar la seva posició mitjançant aliances amb els ducs de Saxònia i Baviera, amb la Confederació Suïssa i l'arquebisbe de Salzburg, i es va establir a partir de llavors com el major potentat al centre d'Europa.

Guerres contra els otomans

El 1471 Maties va renovar el despotat serbi al sud d'Hongria, sota Vuk Grgurevic per a la protecció de les fronteres contra els otomans. El 1479 un gran exèrcit otomà, en el seu retorn a casa d'una ràtzia a Transsilvània, va ser aniquilat a Szászváros (moderna Orăştie, 13 d'octubre de 1479) en l'anomenada batalla de Kenyérmezei csata (Camp de pa). A l'any següent Maties va reconquerir Jajce, va expulsar als otomans del nord de Sèrbia i va establir dos nous banats militars, Jajce i Srebernik, fora del territori reconquerit de Bòsnia.

El 1480, quan la flota otomana es va apoderar d'Òtranto al regne de Nàpols, a petició del papa, Maties va enviar al general, Balázs Magyar, per recuperar la fortalesa, que li va retre el 10 de maig de 1481.  De nou el 1488, Maties va prendre sota la seva protecció Ancona per un temps, ocupant-amb una guarnició hongaresa.

A la mort del sultà Mehmet II en 1481, es va presentar una oportunitat única perquè la intervenció d'Europa en els assumptes otomans. Una guerra civil es va produir a l'Imperi Otomà entre els seus fills Baiazet i Gem, i aquest últim, en ser derrotat, va fugir amb els cavallers de Rodes, pels quals se'l va enviar i mantenir a la presó a França. Maties, com a veí dels otomans, va reclamar la custòdia de tan valuós ostatge, que volia utilitzat com un mitjà per obtenir concessions de Baiazet. Però ni el Papa ni els venecians van acceptar aquesta transferència, i les negociacions sobre aquest tema van deixar molt descontent a Maties contra la cort papal.

Els últims dies de Maties foren ocupats en l'intent d'assegurar la successió al tron pel seu fill il·legítim Joan; la reina Beatriu, encara que sense fills, amb feresa i obertament es van oposar a la idea i l'assumpte estava pendent quan Maties, que havia estat durant molt de temps paralitzat per la gota, va expirar sobtadament el 6 d'abril de 1490, just abans de Pasqua de Resurrecció.

Política a Valàquia i Moldàvia

De vegades Maties va tenir a Vlad III l'Empalador (el seu cosí en segon grau, conegut pels romanesos com Vlad Tepes), príncep de Valàquia, com el seu aliat. Encara que Vlad va tenir molt d'èxit contra els exèrcits otomans, els dos governants cristians no van estar d'acord el 1462, i això va comportar que Maties empresonés Vlad a Buda. No obstant això, l'ampli suport de molts líders occidentals en favor de Vlad III, van portar a Maties a atorgar gradualment estatus privilegiat al seu controvertit presoner. Vlad va ser alliberat finalment i es va casar amb la cosina de Maties, Ilona Szilagyi. A mesura que l'Imperi Otomà semblava cada vegada més amenaçador, com Vlad Tepes havia advertit, va ser enviat a reconquerir Valàquia amb el suport d'Hongria el 1476. Malgrat els desacords anteriors entre els dos líders, fou un dur cop per a l'estat d'Hongria a Valaquia quan Vlad va ser assassinat aquest mateix any.

En 1467, va esclatar un conflicte entre Maties i el príncep moldau Esteve III (en romanès: Stefan cel Mare), després que aquest es va cansar de les polítiques hongareses a Valàquia i la seva presència a Kilia, afegint-se a això que Maties havia pres partit en els conflictes previs al govern d'Esteve sobre Moldàvia, donant suport a Alexandre (i, possiblement al governant esmentat com Ciubăr Voda), i deposant Petru Aron. Esteve va ocupar Kilia, el que va desencadenar represàlies hongareses, que va acabar amb la derrota de Maties a la batalla de Badia el desembre (el mateix rei es diu que fou ferit tres vegades).

Matrimoni i fills

El 1455 fou casat amb Isabel de Celje filla d'Ulric II de Celje i de Caterina Cantacuzena, que va morir a l'edat de quinze anys el 6 de novembre 1455, abans que el matrimoni fos consumat, deixant Maties vidu a l'edat de dotze anys.

L'1 de maig de 1461 es va casar amb la filla de Jordi Poděbrady, Kunhuta (coneguda com a Catalina). El 8 de març, als 15 anys, la reina Catalina va morir en el part. El nen, un fill va néixer mort.

Es va casar el 22 de desembre de 1476 amb Beatriu d'Aragó, filla de Ferran I de Nàpols i d'Isabel de Chiaramonte, amb qui no va tenir descendència. Rei molt culte (parlava romanès, hongarès, llatí, croata i més tard l'alemany, l'italià, el txec, l'eslovac i altres llengües eslaves); amb l'impuls de la seva dona que havia viscut els primers anys del renaixement italià, va ser un gran mecenes de les arts, invitant a artistes italians i d'altres indrets d'Europa a treballar a Hongria que va servir de pont perquè el renaixement arribés als altres països europeus com el Sacre Imperi Romanogermànic, França, entre d'altres. La biblioteca Corviniana va ser la col·lecció més gran de cròniques i de treballs filosòfics del segle XV.

Va tenir un fill bastard anomenat Joan Cirvi/Hunyadi”.  (Continuarà)

(La imatge és també de l'interior del Parlament d'Hongria)