Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) ( i X)

El febrer de 2008, el carceller del genocidi khmer era conduït pels magistrats del tribunal cambotjà a les instal·lacions de l'antic centre de tortures que va dirigir amb mà de ferro i convertit avui en un museu. Duch va arribar a plorar per les víctimes durant la visita.

Duch va ser arrestat el 1999 per les autoritats cambodjanes i va ser el primer dirigent khmer a ser transferit, l'any 2007, al tribunal especial de Phnom Penh. Exclosa la pena de mort pels magistrats, el cap dels torturadors s'enfrontà a una possible condemna a cadena perpètua. Quatre dirigents més, d'edats compreses entre els 76 i els 83 anys, tots ells amb un perfil més polític i de més rang que el carceller Duch, seran jutjats també pel tribunal sota els auspicis de l'ONU, instaurat amb moltes dificultats després de deu anys de negociacions entre l'òrgan internacional i el govern de Hun Sen. Els intents dels líders khmers supervivents d'evitar el judici no van fer més que ajornar-ne l'inici.

El 2010 un tribunal de Cambodja conemnà a Kaing Guek Eav, conegut com al Duch, a 35 anys de presó.

L'agost de 2014 un tribunal penal internacional va dictar la primera sentència contra el règim de Pol Pot, condemnant Khieu Samphan i Nuon Chea a cadena perpètua.”

A l’aeroport ja ens espera el xofer del tuk-tuk de l’hotel MotherHome Inn (http://www.motherhomehotel.com/ ), al qual ja havia estat la primera vegada que vaig trepitjar aquesta terra. El cel està bastant ennegrit i quan anem cap a l’hotel, cauen les primeres gotes de pluja. Em revenen a la memòria imatges mig oblidades, com ara la de l’intens caos de motocicletes de la ciutat....

Mentre fem el trajecte amb tuk-tuk sota una fina pluja, parlem un xic de la història del país, a on governa el mateix partit des del 1979... però ha anat canviant d’ideologia. Pel que fa als partits de l’oposició, són tots de dretes.

Amb tot, arribem ja a l’hotel i ens rebem amb un suc de pinya i una tovalloleta refrescant. Pugem a l’habitació, deixem les coses i mirem si som a temps de comprar l’entrada per Angkor Wat, la raó principal per la qual som aquí i anar a veure la posta de sol, però com que ja s’acosten a les cinc de la tarda, hora local, no tenim temps. El que fem és encarregar un tuk-tuk que l’endemà ens faci de taxi i anem caminant, durant un quilòmetre i mig, aproximadament, fins a la zona neuràlgica de la ciutat a fer un toc, ja que no hem dinat. Uns natxos i una cervesa Angkor, la d’aquí, són el que prenem al restaurant mexicà “Viva”.

Al carrer encara no hi ha gaires turistes, però en comencen a arribar. I de nou, començar la cantarella tant habitual en aquest lloc de si volem un tuk-tuk, de la qual se n’han fet camisetes i tot...

També, de nou, comprovo com encara hi ha molta pobresa i gent demanant al carrer. Anem caminant i creuem el riu per anar a una zona de mercat, a on ja m’aclaparo, ja que els venedors i venedores no paren de cridar-nos. No pots ni desviar la vista que els tens a darrera. Estem a la zona del mercat antic i encara no hi ha gaire gent... vull pensar que la seva insistència és per això...

Continuem i tornem a creuar el riu i a veure la gent com juga a un esport amb una cosa que seria com una pilota de bàdminton, però que la xuten amb els peus amb moltíssima habilitat, el jianzi (https://en.wikipedia.org/wiki/Jianzi ).

Fa bastanta xafogor i decidim retornar a l’hotel a prendre una dutxa. Amb tot, però, passem per un supermercat i veiem que els preus del que visitem són occidentals i amb la gent que hi treballa molt sorruda. Això ens porta a fer la reflexió de que a Cambodja s’hi ha instal·lat un capitalisme salvatge que ha sobrepassat a la gent i al país en sí.....

Un cop a l’hotel... no funciona l’aire condicionat, amb la intensa xafogor que fa... ens prenem una dutxa i deixem dit si ho poden comprovar mentre anem de nou al centre de la ciutat. Ara que ja és fosc, els conductors de tuk-tuk es tornen més pesats que mai...

Entrem en un restaurant a sopar, el Karo (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g297390-d9862965-Reviews-Karo_Restaurant-Siem_Reap_Siem_Reap_Province.html ), amb cuina khemer i bastant econòmic: noodles amb verdures, curry khemer i rotlles de primavera frescos conformen el nostre menú, regat amb cervesa Angkor. El preu és assequible i el lloc està bé.

Per pair, anem al mercat de nit, el famós Night Market (https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g297390-d1101667-Reviews-Angkor_Night_Market-Siem_Reap_Siem_Reap_Province.html ) de Siem Reap... hi ha un munt de venedores i venedors que literalment el persegueixen perquè els hi compris quelcom. Una experiència que hauria de ser divertida, pot acabar essent angoixant. Fins i tot, hi ha en alguns llocs qui canta play-back per atraure clients... De fet, només acabem comprant alguna petita cosa a una de les noies que no ens ha dit res mentre miràvem. I és que si no els compres res, remuguen per sota el  nas de manera no gaire agradable, o almenys aquesta és la impressió que em queda...

Una de les noves atraccions que hi ha, que fins i tot s’ha convertit com en una mena de cadena, és la menjar cuques, bugs, en anglès... els carros mostren un pàgina web i tot i molts turistes es mengen escorpins i serps, però no serem pas nosaltres...

Tot xino-xano (i amb la remor de fons dels conductors de tuk-tuk), retornem cap a l’hotel a descansar i a preparar-nos per un nou dia en una altra etapa del viatge (i amb l’aire condicionat ja arreglat).

(La imatge és dels carrers, plens de trànsit, de Siem Reap)