Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) ( i X)

El febrer de 2008, el carceller del genocidi khmer era conduït pels magistrats del tribunal cambotjà a les instal·lacions de l'antic centre de tortures que va dirigir amb mà de ferro i convertit avui en un museu. Duch va arribar a plorar per les víctimes durant la visita.
Duch va ser arrestat el 1999 per les autoritats cambodjanes i va ser el primer dirigent khmer a ser transferit, l'any 2007, al tribunal especial de Phnom Penh. Exclosa la pena de mort pels magistrats, el cap dels torturadors s'enfrontà a una possible condemna a cadena perpètua. Quatre dirigents més, d'edats compreses entre els 76 i els 83 anys, tots ells amb un perfil més polític i de més rang que el carceller Duch, seran jutjats també pel tribunal sota els auspicis de l'ONU, instaurat amb moltes dificultats després de deu anys de negociacions entre l'òrgan internacional i el govern de Hun Sen. Els intents dels líders khmers supervivents d'evitar el judici no van fer més que ajornar-ne l'inici.
El 2010 un tribunal de Cambodja conemnà a Kaing Guek Eav, conegut com al Duch, a 35 anys de presó.
L'agost de 2014 un tribunal penal internacional va dictar la primera sentència contra el règim de Pol Pot, condemnant Khieu Samphan i Nuon Chea a cadena perpètua.”
A l’aeroport ja ens espera el xofer del tuk-tuk de l’hotel MotherHome Inn (http://www.motherhomehotel.com/ ), al qual ja havia estat la primera vegada que vaig trepitjar aquesta terra. El cel està bastant ennegrit i quan anem cap a l’hotel, cauen les primeres gotes de pluja. Em revenen a la memòria imatges mig oblidades, com ara la de l’intens caos de motocicletes de la ciutat....
Mentre fem el trajecte amb tuk-tuk sota una fina pluja, parlem un xic de la història del país, a on governa el mateix partit des del 1979... però ha anat canviant d’ideologia. Pel que fa als partits de l’oposició, són tots de dretes.
Amb tot, arribem ja a l’hotel i ens rebem amb un suc de pinya i una tovalloleta refrescant. Pugem a l’habitació, deixem les coses i mirem si som a temps de comprar l’entrada per Angkor Wat, la raó principal per la qual som aquí i anar a veure la posta de sol, però com que ja s’acosten a les cinc de la tarda, hora local, no tenim temps. El que fem és encarregar un tuk-tuk que l’endemà ens faci de taxi i anem caminant, durant un quilòmetre i mig, aproximadament, fins a la zona neuràlgica de la ciutat a fer un toc, ja que no hem dinat. Uns natxos i una cervesa Angkor, la d’aquí, són el que prenem al restaurant mexicà “Viva”.
Al carrer encara no hi ha gaires turistes, però en comencen a arribar. I de nou, començar la cantarella tant habitual en aquest lloc de si volem un tuk-tuk, de la qual se n’han fet camisetes i tot...
També, de nou, comprovo com encara hi ha molta pobresa i gent demanant al carrer. Anem caminant i creuem el riu per anar a una zona de mercat, a on ja m’aclaparo, ja que els venedors i venedores no paren de cridar-nos. No pots ni desviar la vista que els tens a darrera. Estem a la zona del mercat antic i encara no hi ha gaire gent... vull pensar que la seva insistència és per això...
Continuem i tornem a creuar el riu i a veure la gent com juga a un esport amb una cosa que seria com una pilota de bàdminton, però que la xuten amb els peus amb moltíssima habilitat, el jianzi (https://en.wikipedia.org/wiki/Jianzi ).
Fa bastanta xafogor i decidim retornar a l’hotel a prendre una dutxa. Amb tot, però, passem per un supermercat i veiem que els preus del que visitem són occidentals i amb la gent que hi treballa molt sorruda. Això ens porta a fer la reflexió de que a Cambodja s’hi ha instal·lat un capitalisme salvatge que ha sobrepassat a la gent i al país en sí.....
Un cop a l’hotel... no funciona l’aire condicionat, amb la intensa xafogor que fa... ens prenem una dutxa i deixem dit si ho poden comprovar mentre anem de nou al centre de la ciutat. Ara que ja és fosc, els conductors de tuk-tuk es tornen més pesats que mai...
Entrem en un restaurant a sopar, el Karo (https://www.tripadvisor.com/Restaurant_Review-g297390-d9862965-Reviews-Karo_Restaurant-Siem_Reap_Siem_Reap_Province.html ), amb cuina khemer i bastant econòmic: noodles amb verdures, curry khemer i rotlles de primavera frescos conformen el nostre menú, regat amb cervesa Angkor. El preu és assequible i el lloc està bé.
Per pair, anem al mercat de nit, el famós Night Market (https://www.tripadvisor.es/Attraction_Review-g297390-d1101667-Reviews-Angkor_Night_Market-Siem_Reap_Siem_Reap_Province.html ) de Siem Reap... hi ha un munt de venedores i venedors que literalment el persegueixen perquè els hi compris quelcom. Una experiència que hauria de ser divertida, pot acabar essent angoixant. Fins i tot, hi ha en alguns llocs qui canta play-back per atraure clients... De fet, només acabem comprant alguna petita cosa a una de les noies que no ens ha dit res mentre miràvem. I és que si no els compres res, remuguen per sota el  nas de manera no gaire agradable, o almenys aquesta és la impressió que em queda...
Una de les noves atraccions que hi ha, que fins i tot s’ha convertit com en una mena de cadena, és la menjar cuques, bugs, en anglès... els carros mostren un pàgina web i tot i molts turistes es mengen escorpins i serps, però no serem pas nosaltres...
Tot xino-xano (i amb la remor de fons dels conductors de tuk-tuk), retornem cap a l’hotel a descansar i a preparar-nos per un nou dia en una altra etapa del viatge (i amb l’aire condicionat ja arreglat).
(La imatge és dels carrers, plens de trànsit, de Siem Reap)



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís