Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (VIII)

La seva característica manera de caminar arrossegant les potes és el resultat de la manera de caminar dels plantígrads, amb les potes del darrere lleugerament més llargues que les de davant. Una altra raó de l'aparent arrossegament de les potes és que normalment camina com si estigués pasturant. A diferència de molts quadrúpedes, les cames d'un costat es mouen junts en comptes de canviar, igual que un cavall pasturant. Cada pota té cinc urpes llargues i fortes que utilitza per despedaçar, excavar i grimpar. Encara que relativament menys fort que l'ós bru, l'ós negre continua sent molt fort. En un registre, es parla d'una cria d'ós negre de 55 kg que havia aixecat una roca de 140/146 kg. Quan és necessari, pot córrer a velocitats de fins a 48 km/h i és un bon nedador. Les orelles d'un ós negre són més grans i més d'aixecades que les de l'ós bru i li manca la gepa de l'espatlla.
Ós negre es troba en una àmplia varietat d'hàbitats. Generalment prefereix les zones boscoses i d'arbustos, però també viuen a les faldes dels turons o les muntanyes, a zones pantanoses, a zones cremades, a zones riberenques, a camps de conreu, i, de vegades, a pendents d'allaus. Podem trobar l'ós negre tant en zones humides de boscos de fulla caduca o coníferes com en hàbitats més àrids de sàlvia i ginebre o als boscos de pins i cedres dels estats de l'oest. Habitualment durant l'hivern els óssos negres hibernen en caus foradats als arbres, sota trons o roques, a les riberes dels rius, a coves, a clavegueres i en depressions. Normalment els caus no són reutilitzats d'un any al següent. Si bé no mengen, beuen, defequen o orinen durant la hibernació, de fet no és com l'autèntica hibernació dels mamífers més petits, ja que la seva temperatura corporal no baixa significativament i d'alguna manera segueixen alerta i actius. Les femelles donen a llum i alleten a les cries, durant la hibernació.
Quan surten dels seus caus d'hivern als inicis de la primavera, busquen la carronya d'animals morts durant l'hivern i els nous brots de moltes espècies de plantes, especialment plantes de les zones humides. A les zones muntanyoses, busquen farratge al vessant sud de petits turons i a mesura que l'estiu avança es van traslladar als vessants nord i est de les elevacions més altes. L'ós negre aprofita el seu dens pelatge per amargar-se i com a protecció tèrmica, així com per dormir. S'enfilen als arbres per escapar del perill i utilitzen les zones boscoses i rius com a rutes de fugida.
Les femelles generalment arriben a la maduresa sexual cap als 3 o 4 anys i amb una nutrició adequada poden donar a llum cada 2 anys. En hàbitats de pobra qualitat, poden no madurar fins als cinc o 7 anys i saltar-se cicles de reproducció. Els mascles són sexualment madurs a la mateixa edat, però poden no ser prou grans com per guanyar-se els drets de reproducció fins que tenen 4 o 5 anys (han de ser prou grans com per guanyar baralles amb altres macles i ser acceptats per les femelles). L'aparellament es produeix generalment durant l'estiu des de mitjans juny fins a mitjan agost, amb alguna variació depenent de la latitud, però amb la diapausa embrionària, els embrions no comencen a desenvolupar-se fins que la mare entra al cau a la tardor per hibernar durant els mesos d'hivern. A causa d'aquesta demora, la gestació pot ser de 7 a 8 mesos, però el desenvolupament real és aproximadament de 60 dies. Tanmateix, si l'alimentació és escassa i la mare no ha adquirit prou greix per a mantenir-se a si mateixa durant la hibernació, així com per donar a llum i alimentar les cries, els embrions no es desenvolupen.
Les cries neixen generalment al gener o al febrer. Són molt petites, pesen al voltant de 275 i 380 grams, són cegues, gairebé no tenen pèl i estan indefenses. Les femelles acostumen a donar a llum de dos a tres cries, encara que s'han registrat casos de fins a quatre i cinc. La primera vegada les mares solen tenir una sola cria. Les mares alleten les cries amb una llet rica que fa que cap al desglaç de la primavera, quan els óssos comencen a deixar als seus caus, les cries siguin ja peludes, amb molta energia, curiositat i ganes de jugar. En aquest moment, pesen al voltant de 2 a 4 kg. Quan la mare percep el perill, esbramega a les cries perquè pugin a un arbre alt. La mare els deslleta entre juliol i setembre del seu primer any i es queden amb la mare durant el primer hivern. Les cries s'independitzen durant el seu segon estiu (quan tenen aproximadament un any i mig). En aquest moment, la mare entra en zel de nou.
La supervivència de les cries depèn totalment de l'habilitat de la mare en l'ensenyament dels hàbits alimentaris, d'on trobar menjar i on buscar refugi de la calor o del perill.

Els óssos negres són omnívors amb una dieta que inclou plantes, carn i insectes. La seva dieta està formada aproximadament en un 10-15% per matèria animal. A Nord-amèrica es troben a dalt de tot de la cadena alimentaria, amb l'excepció dels àmbits en els que conviuen amb l'ós bru. L'ós negre menja una gran varietat d'aliments, principalment herbes, nous i baies. A l'estat de Washington i altres parts del nord-oest del Pacífic, menja també una gran quantitat de cols fètides (Symplocarpus foetidus), cues de cavall i l'escorça dels arbres durant la primavera. A Massachusetts també s'alimenten habitualment de glans durant la primavera. (Continuarà)
(La fotografia és de mango sticky rice)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís