Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VII)

Kamputxea Democràtica va ser el nom oficial de Cambodja sota el govern comunista de Pol Pot i el seu partit dels khmers rojos entre 1975 i 1979.
Durant aquest període prop de dos milions de cambotjans van morir a causa de les polítiques d'extermini del que Pol Pot va anomenar "l'enemic ocult", és a dir, tot allò que va considerar contrari al seu pla de construir una nova Cambodja comunista. Aquesta acció va generar un altre tipus de conseqüències com fams i epidèmies que mai van ser ateses.
La seva repercussió més important, però, van ser les 1.700.000 víctimes que va deixar la repressió desencadenada dins del marc de la recerca de l'"enemic ocult". Es calcula que més d'un quart de la població va morir durant el que es coneix com el genocidi cambodjà.
El període va concloure amb la invasió vietnamita mitjançant una guerra que va durar 17 dies entre desembre de 1978 i gener de 1979 i l'establiment de la República Popular de Kampuchea, estat que va començar la reconstrucció del país.
El seu govern va finalitzar abruptament el 1979 amb una invasió del Vietnam, que va aprofitar la situació cambotjana per continuar consolidant la seva influència política al sud-est asiàtic.
La invasió vietnamita del 1978 posaria fi al govern de Pol Pot. El gener de 1979 va ser establerta la República Popular de Kamputxea, govern satèl·lit del Vietnam, en què participarien antics membres dels khmers rojos i kamputxeans que havien buscat refugi al Vietnam després d'arribar al poder. Es va establir un sistema educatiu nacional de forta influència vietnamita. L'agricultura va continuar col·lectivitzada. El govern estava controlat pel pro-vietnamita Partit Revolucionari Popular Kamputxeà.
La manca de llibertats i la repressió va continuar aquesta vegada sota la versió pro-soviètica vietnamita.
Alhora, antics membres dels khmers rojos i kamputxeans que havien marxat a Tailàndia van formar un govern anti-vietnamita a l'exili.
Al llarg dels anys 1980, el Vietnam mantenia més de 100.000 soldats a Kamputxea. El conflicte amb forces opositores, unit a les fams, va provocar una alta inestabilitat econòmica. Milers de persones van ser assassinades en enfrontaments. El 1983 el ministre d'afers exteriors de Kamputxea, Hun Sen, passaria a ser el primer ministre del país. Mig milió de kamputxeans demanarien asil a Tailàndia durant els anys 80. Més de 300.000 van acudir a altres països, principalment a França.
El 1989 el govern nord-americà va promoure un govern de coalició entre antigues organitzacions pro-americanes i defensors de l'aliança amb el Vietnam. Sihanouk va passar a ser rei i cap d'Estat. Per la seva banda, el seu fill el príncep Ranariddh rivalitzar amb Hun Sen pel control, fins que aquest el va expulsar en un cop d'Estat.
A partir del 1989 es va començar a aplicar un programa de liberalització econòmica, que va posar fi a la col·lectivització de l'agricultura i va provocar grans desigualtats socials. El mercat es va obrir a Tailàndia i al Vietnam, països que es van començar a apropiar dels recursos de Cambodja gràcies a homes de negocis que residien al país. Alhora, es va intensificar la lluita entre el govern i els khmers rojos, passant aquests a ocupar zones a la part nord del país i comptant amb suport de part de la població, descontenta amb el procés de liberalització econòmica.
I per conèixer més sobre l’imperi khemer, de gran importància a la història de Cambodja, aquí hi ha una bona explicació (https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Khmer ):” L'imperi Khmer va ser l'imperi més gran del sud-est asiàtic i el seu nucli corresponia més a menys a l'actual Cambodja. L'imperi, que s'havia independitzat del regne de Srivijaya i va acabar substituint el regne de Txenla, va controlar o bé va fer vassalls seus parts de les actuals MalàisiaTailàndiaLaosVietnamMyanmar i Indonèsia. Durant la formació de l'imperi, l'imperi Khmer tenia lligams culturals, polítics i comercials molt estrets amb Java primer i amb Srivijaya després, que es trobaven al sud de l'imperi. El seu llegat més important és Angkor, la qual va ser la capital de l'imperi durant el seu apogeu. Angkor és el millor testimoni del poder i la riquesa de l'imperi, i també de la diversitat de creences que s'hi succeïren amb el pas dels segles. Les religions oficials de l'imperi van ser l'hinduisme i el budisme mahayana fins que el budisme theravada s'imposà després de la seva introducció des de Sri Lanka al segle XIII. Els satèl·lits moderns han revelat que Angkor va ser l'assentament humà preindustrial més gran del món, més gran que la moderna Nova York i tot.
La història d'Angkor com a centre de l'històric regne de Kambuja és també la història de l'imperi Khmer des del segle IX fins al segle XV.
No han arribat fins a nosaltres documents ni de Kambuja ni de la regió d'Angkor. És per això que el coneixement que tenim de la històrica civilització khmer s'extreu principalment de:
·         Excavacions arqueològiques, reconstruccions i recerca
·         Inscripcions en temples, en les quals s'informa de les obres polítiques i religioses dels reis
·         Relleus als murs dels temples on es mostren marxes militars, la vida de palau, escenes del mercat i altres esdeveniments de la vida quotidiana de la població
·         Informes i cròniques dels diplomàtics, mercaders i viatgers xinesos.
El començament de l'era del regne khmer d'Angkor se situa convencionalment l'any 802. Aquell any, el rei Jayavarman II es proclamà Chakravartin (rei del món).

Jayavarman II va viure com a príncep a la cort de Sailendra, a Java, tot i que no se sap ben bé si com a ostatge reial d'un regne vassall de Java o per la seva educació (o totes dues coses). És així com va dur l'art i la cultura de la cort de Sailendra a Cambodja. Un cop va tornar a Txenla, va enfortir la seva influència ràpidament, va conquerir una sèrie de regnes rivals i l'any 790 va esdevenir rei d'un regne anomenat "Kambuja" pels khmers. La dècada següent es va dedicar a expandir els seus dominis i, finalment, establí la nova capital a Hariharalaya, a prop de la moderna Roluos. Amb aquest acte va establir la base de la futura Angkor, que s'aixecaria 15 km al nord-oest. L'any 802 es proclamà Chakravartin, en un ritual pres de la tradició hinduista de l'Índia. Així doncs, no només va esdevenir el rei designat pels déus i, per tant, indiscutible, sinó que també va declarar la independència del seu regne de Java. Jayavarman II va morir l'any 834. (Continuarà)
(La fotografia és dels carrers de Siem Reap)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís