Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (XIII)

El panda gegant viu al voltant de 20 anys en llibertat i uns 30 anys en captivitat.
En llibertat, el panda gegant és un animal terrestre i primàriament es passa el temps voltant i buscant menjar pels boscos de bambú de les muntanyes de Qinling i de la muntanyosa província de Sichuan. Encara que generalment són solitaris, cada adult té un territori definit i les femelles no toleren d'altres femelles en el seu territori. Els pandes es comuniquen a través de vocalització i marcant amb l'olor com ara esgarrapant arbres o deixant marques d'orina. El panda gegant pot escalar arbres i fer-se un refugi en arbres buits o en esquerdes de roques però no estableix caus permanents. Per aquesta raó, els pandes no hibernen, com d'altres mamífers subtropicals, i en comptes d'això se'n va cap a altres altituds de temperatures més càlides.
Es fan trobades socials durant la curta temporada de reproducció on els pandes que estan a prop l'un de l'altre s'ajuntaran. Després d'aparellar-se, el mascle deixa sola la femella perquè pugi el cadell.
Malgrat la seva classificació taxonòmica com a carnívor, el panda gegant té una dieta primàriament herbívora, que consisteix gairebé de forma exclusiva en bambú. Tanmateix, el panda gegant encara té el sistema digestiu i gens específics d'un carnívor . i per tant obté poca energia i poca proteïna del consum de bambú. La seva habilitat de digerir la cel·lulosa s'atribueix als microbis del seu intestí. Un panda gegant pot arribar a menjar de 9 a 14 kg. de bambú cada dia. Com que consumeix una dieta poc nutritiva, li és important mantenir el seu tub digestiu ple. L'entrada limitada d'energia imposada per la seva dieta ha influït en el comportament del panda. El panda gegant acostuma a limitar les seves interaccions socials i evita terrenys amb fort pendent per tal de reduir la seva despeses d'energia.
Dues de les característiques principals del panda, el seu gran cos i la seva cara arrodonida, són adaptacions a la dieta de bambú. L'investigador de pandes Russell Ciochon observà que: “[en bona part] com el goril·la vegetarià, la baixa relació entre la superfície del cos i el volum del cos [del panda gegant] és indicatiu d'una baixa taxa metabòlica. Aquesta baixa taxa metabòlica i un tipus de vida més sedentari permeten al panda gegant de subsistir a base de recursos poc nutritius com ara el bambú.” De forma similar, la cara arrodonida del panda és el resultat dels forts músculs de la mandíbula, que agafen des de la part superior del cap fins a la mandíbula. Els grans molars aixafen i molen el material vegetal fibrós.
Els pandes mengen qualsevol de vint-i-cinc espècies de bambú en llibertat, com per exemple Fargesia dracocephala i Fargesia rufa. Poques espècies de bambú són abundants a les grans altituds on els pandes habiten. Les fulles de bambú contenen els majors nivells de proteïnes; les tiges en tenen menys.  Degut a aquest gran volum alimentari, els pandes gegants poden defecar fins a quaranta vegades en un dia.
A causa del fet que tot el bambú d'una espècie concreta fa la floració, mort i regeneració alhora, el panda gegant ha de tenir a l'abast com a mínim un parell d'espècies diferents per evitar la inanició. Encara que és principalment herbívor, el panda gegant encara conserva dents ursines, i pot menjar carn, peix, i ous si pot. Quan està en captivitat, els zoos normalment mantenen la seva dieta de bambú, encara que alguns donaran galetes formulades o altres suplements a la dieta.
Es va obtenir la seqüència genètica del panda gegant el 2009 utilitzant tecnologies de seqüenciació d'última generació. El seu genoma conté 20 parells d'autosomes i un parell de cromosomes sexuals.
Durant força dècades la classificació taxonòmica del panda gegant estava en debat perquè comparteix característiques dels óssos i dels óssos rentadors.  Tanmateix, estudis moleculars suggereixen que el panda gegant és un ós veritable i part de la família dels óssos, encara que es va diferenciar aviat (fa entre 18-25 milions d'anys) de la branca principal dels ursins. El parent més pròxim dins els úrsids del panda gegant és l'ós dels Andes de Sud-amèrica. Al panda gegant se l'ha anomenatfòssil vivent.
Malgrat que comparteixen el nom, el tipus d'hàbitat, la dieta, així com un os anomenat pseudopolze (que els ajuda a aguantar els brots de bambú mentre mengen), el panda gegant i el panda vermell són parents llunyans. Estudis moleculars han classificat el panda vermell a la seva pròpia família Ailuridae, i no sota la família dels óssos.
Havia estat, doncs, mostrat com a un exemple increïble d'evolució convergent sense que fos cert.

Subespècies

S'han distingit dues subespècies de panda gegant basant-se en les diferents mides cranials, patrons de color i genètica de poblacions (Wan et al., 2005).
·         La subespècie Ailuropoda melanoleuca melanoleuca consisteix en la majoria de les poblacions existents de pandes. Es troben principalment a Sichuan i tenen els típics colors contrastats en blanc i negre.

·         El panda de Qinling, Ailuropoda melanoleuca qinlingensis es troba només a les muntanyes de Qinling a Shaanxi en alçades entre 1300 i 3000 m. En comptes del color típic de blanc i negre, tenen clapes marró fosc i marró clar. El cap d'A. m. qinlingensis és més petit que el dels seus parents, i té molars més grossos. (Continuarà)
(La fotografia, és de nou, de les reproduccions d'óssos vistes a les KuangSi falls)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís