Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (IX)

L'agost de l'any 1296, el diplomàtic xinès Zhou Daguan arribà a Angkor i hi va romandre fins al juliol de l'any 1297. No era pas ni el primer ni l'últim diplomàtic xinès que visitava Kambuja. No obstant això, la seva estada és d'una importància considerable pel detallat informe que va escriure sobre la vida a Angkor. El seu informe és avui una de les fonts més importants per comprendre l'Angkor històrica. A banda les detallades descripcions dels molts grans temples (el Bayon, el Baphuon, Angkor Wat, gràcies al qual sabem que les seves torres abans estaven cobertes d'or), el text també ofereix informació molt valuosa sobre la vida quotidiana i els costums dels habitants d'Angkor.

Després del regne de Srindravarman hi ha molt poques fonts històriques. L'última inscripció gravada en un pilar coneguda data de l'any 1327. A partir d'akeshores no es van construir més grans temples. Els historiadors creuen que hi ha una relació amb l'adopció del budisme theravada per part dels reis: ja no se'ls considerava "devarajas" i, per tant, no ha havia la necessitat de construir grans temples en honor seu ni als déus que els protegien. La fi del concepte de devaraja també podria haver dut a la pèrdua de l'autoritat reial i, per tant, a la pèrdua de mà d'obra. El sistema de gestió de l'aigua es va deteriorar, la qual cosa comportà la reducció de les collites a causa de les inundacions i les sequeres. Mentre abans tres collites anuals d'arròs eren possibles (una contribució molt important a la prosperitat i al poder de l'imperi), les collites minvants van afeblir l'imperi. El seu veí occidental, el regne tailandès de Sukhothai, després de fer fora els khmers va ser conquerit per un altre regne tailandès, Ayutthaya, l'any 1350. L'any 1352 Ayutthaya esdevingué el rival més directe de l'imperi khmer. Va llançar molts atacs a l'imperi, tot i que un rere l'altre eren repel·lits. No obstant això, l'any 1431 la superioritat d'Ayutthaya li va permetre conquerir Angkor.

El centre del regne khmer que sobrevisqué al desastre de 1431 es trobà a partir d'aleshores al sud, a la regió de l'actual Phnom Penh. Tot i això, hi ha indicis que permeten creure que Angkor no fou del tot abandonada. Una línia de reis khmers s'hi quedà, mentre una altra es mudà a Phnom Penh per establir un regne paral·lel. La caiguda definitiva d'Angkor va ser de gran importància política i econòmica, ja que Phnom Penh esdevingué un centre de comerç de la riba del Mekong molt important. La incapacitat de dur a terme els costosos projectes i les lluites de poder a l'interior de la família reial van marcar la fi de l'imperi khmer.

El desastre ecològic i fracàs de les infraestructures, és una nova i alternativa resposta a la fi de l'imperi khmer. Els membres del projecte de recerca internacional Greater Angkor Project creuen que els khmers havien elaborat un sistema de reserves i canals per al comerç, la irrigació i el transport. Els canals es feien servir per als camps d'arròs. A mesura que la població creixia hi havia cada vegada més pressió sobre el sistema d'aigües. El fracàs d'aquest sistema inclou restriccions en l'ús de l'aigua i inundacions. Per tal d'adaptar-se a la població creixent, els arbres es talaven i s'aprofitaven les clarianes obertes per fer més camps d'arròs. Això va fer que cada vegada més sediments anessin a parar al sistema de canals. Qualsevol dany al sistema d'aigües deixava grans conseqüències.1

De tota manera, hi ha proves sobre l'ús posterior d'Angkor. Durant el regnat de Barom Reachea I (regnà del 1566 al 1576), el qual va aconseguir fer-ne fora els tailandesos temporalment, la cort reial s'establí breument a Angkor. També hi ha inscripcions del segle xvii que demostren la presència de petits assentaments de colons japonesos a banda dels que hi van deixar els khmers. El més conegut dels quals és Ukondafu Kazufusa, el qual hi celebrà l'Any Nou Khmer el 1632.”

I pel que fa a la història dels controvertits khemers rojos i el seu líder, Pol Pot (https://ca.wikipedia.org/wiki/Pol_Pot ), ací va alguna informació (https://ca.wikipedia.org/wiki/Khmers_rojos ):” Els khmers rojos, o khmers roigs, van ser un moviment guerriller comunista cambodjà. Tenien el seu origen en el Partit Comunista d'Indoxina fundat en l'any 1930. En un principi els khmers rojos lluitaven contra el príncep Norodom Sihanuk, però quan aquest monarca fou víctima d'un cop d'estat el 1970, s'hi aliaren (fins al 1976).

En l'any 1975, amb l'ajut del Vietnam, enderrocaren el règim militar de la República Khmer. Dirigits per Pol Pot, el líder del Partit Comunista de Kamputxea, els khmers rojos instauraren la República de Kamputxea Democràtica, un règim de terror que en quatre anys, va assassinar a prop de dos milions de persones.

Els khmers rojos van ser expulsats del poder per la invasió de les forces armades del Vietnam, que van establir el govern de la República Popular de Kamputxea. Els khmers rojos, en l'any 1979, tornaren a fer una guerra de guerrilles, però aquesta vegada contra les forces vietnamites

Des del 1975 fins al 1979 van morir a Cambodja gairebé dos milions de persones sota el règim dels Khmers rojos, amb uns líders que van portar a terme una dràstica política de reubicació de la població dels principals centres urbans. Els mitjans utilitzats van incloure l'extermini dels intel·lectuals i altres enemics burgesos. L'escriptor i filòsof francès Bernard-Henri Lévydescrivia així el pensament que imperava en els líders de l'última revolució comunista, els Khmers rojos:

"Aquesta vegada no deixarem res a l'atzar. La sexualitat? Es reglamentarà la sexualitat. La llengua? N'inventarem una de nova. Els llibres, les biblioteques? Oblidem-les, cremem-ho tot. La mateixa memòria és una maledicció. Aviat passarem comptes, els intel·lectuals aniran al camp i les ciutats seran traslladades".

El seu desig de convertir en realitat la utopia rural sorgida d'un imaginari influenciat en l'extrem per les tesis més radicals del maoisme va portar Cambodja fins als límits de la raó amb la mort d'1,7 milions de persones en només quatre anys, en un dels pitjors genocidis del segle xx. La invasió del Vietnam va posar fi a aquella barbàrie l'any 1979.

El 2009, els responsables d'aquell règim -els pocs que van sobreviure al pas del temps- van començar a ser jutjats. Així el torturador en cap dels Khmers rojos, Kiang Guek Eav, àlies Duch, ha esdevingut el primer dirigent del règim de Pol Pot que fa front a un judici. Duch, excomandant de l'infame centre de tortures Tuol Sleng (S-21), un dels principals camps de la mort, va ser acusat de crims de guerra i crims contra la humanitat per la mort de prop de 14.000 "enemics de la revolució", torturats i assassinats a la presó. Una xifra que amaga intel·lectuals, monjos, opositors i, fins i tot, nens. El cap dels torturadors del règim khmer és un dels únics cinc líders supervivents del règimdetinguts i acusats pel tribunal cambotjà sota els auspicis de les Nacions Unides. Duch va confessar les atrocitats comeses a mitjans de la dècada dels setanta i ha arribat a demanar el perdó de les seves víctimes. (Continuarà)

(La imatge és dels carrers de Siem Reap de nit)