Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (III)

El juliol de 1997Hun Sen va donar un cop d'estat contra el FUNCINPEC i va substituir el príncep Ranariddh. Es van tornar a realitzar eleccions el 1998 i el Partit Popular de Cambodja i el FUNCINPEC van arribar a un acord pel qual Hun Sen seria primer ministre i Ranariddh el president de l'Assemblea Nacional, i segons el qual es formaria un govern de coalició i es crearia un senat.
Pol Pot es va morir el 1998 i, en aquest mateix any, el rei Norodom Sihanouk va concedir una amnistia als principals caps khmers rojos que, malgrat tot, no va satisfer a tothom. A començaments de 1999, la majoria dels guerrillers dels khmers rojos van acceptar el procés de pau ofert i només un reducte va continuar a les províncies del nord-oest. Ta Mok, l'hereu polític de Pol Pot, va ser capturat i va acabar els seus anys a la presó (va morir el 2006). La pressió de moltes organitzacions de drets humans, tant a nivell nacional com internacional i de l'ONU, va conduir a un llarg procés de negociacions amb el govern d'Hun Sen per avançar un judici contra els dirigents de la Kamputxea Democràtica responsables de la desaparició d'un quart de la població nacional en el que ha estat qualificat de genocidi. El 2006, es va constituir el jurat i a principis de 2007 s'obrí el judici als khmers rojos.
El 2003, el rei Norodom Sihanouk va abdicar per segona vegada i el Consell Reial va triar com a successor el príncep Norodom Sihamoni, el seu fill, com a rei de Cambodja.
El sistema polític de Cambodja es basa, segons la constitució de 1993, en la monarquia i la democràcia representativa i parlamentària. El primer ministre és el cap de govern, amb un sistema de múltiples partits, mentre que el rei és el cap d'estat. El primer ministre de Cambodja és designat pel rei, amb l'anterior avís i l'aprovació de l'Assemblea Nacional; el primer ministre i el seu ministeri designat exerceixen el poder executiu en el govern. Del poder legislatiu, s'encarreguen el poder executiu, l'Assemblea Nacional de Cambodja i el senat.
Cambodja té una àrea de prop de 181.040 km², compartint una frontera de 800 km amb Tailàndia al nord i a l'oest, una frontera de 541 km amb Laosal nord-est, i una frontera de 1.228 km amb Vietnam a l'est i al sud-est. Té 443 km de línia de costa al llarg del golf de Tailàndia.
La seva geografia està dominada pel riu Mekong (Tonlé Thom en llengua khmer, que significa 'riu Gran'), una font molt important de pesca; sobretot en època de pluges, quan les seves aigües flueixen en sentit contrari, els pescadors aprofiten la fantàstica situació per a pescar en grans quantitats amb el sistema dai, que consisteix en diverses xarxes d'arrossegament subjectades mitjançant vares a l'ample del riu. Aquest sistema aconsegueix capturar entre 5 i 10 t de peix per temporada.
Al centre de Cambodja està situat el llac Tonlé Sap, que significa 'llac d'aigua dolça', conegut per ser el major llac dolç en el sud-est asiàtic. Durant l'època de pluges, el llac actua com a reserva i com a mecanisme per regular el cabal del riu Mekong, ja que conté una gran diversitat de peixos (més de dues-centes espècies identificades), i existeix una forta activitat pesquera, tant en les seves ribes com en les desenes de cases i tendes flotants, poblades en la seva majoria per habitants d'origen vietnamita.
Els estudis antropològics culturals conclogueren que la mentalitat dels natius de Cambodja és fatalista, donant els casos que al trobar-se malalts no cerquen ajuda mèdica perquè interpreten la malaltia dins la creença del karma com una cosa que acceptar passivament. Aquests estudis contrastaren amb un estudi sobre rehabilitació de xiquets amb paràlisi cerebral on pocs participants d'un total de 24 mostraren aquest sentit fatalista”.
Pel que fa a informació més concreta sobre la història de Cambodja (https://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria_de_Cambodja ): “La història de Cambodja és la història dels pobles que han ocupat Cambodja, però sobretot és la història de l'ètnia majoritària, els khmers, els diferents regnes han desbordat la fronteres actuals del país en temps passats. El poble cambotjà va ser un dels primers del sud-est asiàtic a adquirir idees polítiques i institucions polítiques índies, així com en establir regnes centralitzats cobrint vasts territoris propers. El primer regne conegut de l'àrea, Funan, va tenir la màxima esplendor entre els segles V i VI. Va ser succeït pel de Chenla, que va controlar grans àrees dels estats actuals de CambodjaVietnamLaos i Tailàndia. La primera civilització avançada de Cambodja va aparèixer en el primer mil·lenni després de Crist amb la immigració de bramans de l'Índia que fugien de guerres civils del seu territori i van introduir la religió hinduista, vocables sànscrits i van generar un procés d'agronomia més avançat amb la canalització dels rius. Aquesta fusió entre locals i gent de l'Índia va fer que es conformessin el Regne de Funan que va ser substituït pel de Chenla en el 600 sota la influència de l'Imperi Indonesià amb seu llavors a Sumatra. L'edat daurada de la civilització khmer és el període comprès entre els segles IX i XIII. En aquell llavors el regne de Kambuya, que va atorgar el seu nom a Cambodja, va governar sobre extensos territoris des de la seva capital a la regió d'Angkor a l'oest de Cambodja, a la vora del riu Mekong.
A començaments del segle XIII, Kambuya assolia la seva culminació política i cultural. A més del territori de l'actual Cambodja, el seu territori englobava la zona oriental de Tailàndia, al sud de Laos, i la part meridional del Vietnam fins a l'antic Regne de Txampa.
Alguns factors de la seva decadència foren l'agressivitat dels pobles veïns (especialment els siamesos i els Txampa), les conteses interdinàstiques i el deteriorament gradual del complex sistema d'irrigació del qual depenia la producció d'arròs. La monarquia angkoriana va sobreviure fins al 1431, quan els tailandesos van capturar la ciutat i el rei cambodjà es va escapar cap al sud del país.
El període entre els segles XV i XIX va ser de decadència contínua i pèrdues territorials. Cambodja, però, va gaudir d'un breu període de prosperitat durant el segle xvi gràcies al fet que els seus reis van manar construir els seus capitals a la regió sud-est del Tonlé Sap, la qual cosa va impulsar el comerç amb altres parts d'Àsia. Durant aquest període, el país va ser visitat per primera vegada per aventurers i missioners espanyols i portuguesos, com Blas Ruiz d'Hernán González.
(La imatge és del mercat de nit a Siem Reap)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís