Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VIII)

Els successors de Jayavarman II van continuar amb l'expansió dels dominis de Kambuja. Indravarman I (va regnar del 877 al 899) va aconseguir expandir el regne sense fer cap guerra, i també va començar grans construccions gràcies als diners obtinguts pel comerç i l'agricultura, la més important de les quals va ser el temple de Preah Ko i obres d'irrigació. Va ser succeït pel seu fill, Yasovarman I (va regnar del 889 al 915), el qual establí la nova capital, Yasodharapura, la primera ciutat d'Angkor.
El temple central de la ciutat va ser construït a Phnom Bakheng, un turó que s'aixeca uns 60 m de la planícia on es troba Angkor. Sota el govern de Yasovarman I també es va construir el Baray oriental, una gran reserva d'aigua de 7,5 per 1,8 km.
A començament segle X el regne es dividí. Jayavarman IV establí la nova capital a Koh Ker, uns 100 km al nord-est d'Angkor. Només sota el regnat de Rajendravarman II (regnà del 944 al 968) el palau reial tornà a Yasodharapura. Va reprendre els projectes de construcció de reis anteriors i va establir una sèrie de temples a l'àrea d'Angkor, com ara el Mebon oriental, en una illa al mig del Baray oriental, i molts temples i monestirs budistes. L'any 950 va tenir lloc la primera guerra entre l'imperi Khmer i el regne de Txampa (al centre de l'actual Vietnam).
Del 968 al 1001 regnà el fill de Rajendravarman II, Jayavarman V. Després d'establir-se com a nou rei per damunt d'altres prínceps, el seu regnat es caracteritzà per ser un període de pau, marcat per la prosperitat econòmica i l'apogeu cultural. Va establir la nova capital a prop de Yasodharapura, a Jayenangari. La cort de Jayavarman V era plena de filòsofs, estudiosos i artistes. Va fer construir molts temples, els més important dels quals és el Banteay Srei, considerat un dels més bells i artístics d'Angkor, i el Ta Keo, el primer temple d'Angkor construït íntegrament amb gres.
Després de la mort de Jayavarman V vingué una època convulsa. Els reis només regnaven uns pocs mesos i després eren assassinats i substituïts pels seus successors fins que Suryavarman I (regnà del 1010 al 1050) arribà al tron. El seu regnat es caracteritzà pels intents constants dels seus rivals de derrocar-lo i per les conquestes. Va expandir el regne cap a l'oest fins a la moderna Lopburi, a l'actual Tailàndia, i cap al sud fins a l'istme de Kra. Sota el seu regnat començà la construcció del Baray occidental a Angkor, la segona i més gran reserva d'aigua, de 8 per 2,2 km.
El segle XII va ser un segle ple de conflictes i lluites pel poder. Només en temps de Suryavarman II (regnà del 1113 al 1150) el regne es trobà unit i s'expandí cap a l'exterior. Sota el seu regnat, es construí el temple més gran d'Angkor, la construcció del qual va trigar 37 anys: Angkor Wat, un temple dedicat al déu Vixnu. Suryavarman II va conquerir, per l'oest, el regne d'Haripunjaya (al centre de l'actual Tailàndia) i el regne de Bagan (actual Myanmar), pel sud parts de la península de Malàisia fins al regne de Grahi (que més a menys correspon a l'actual província tailandesa de Nakhon Si Thammarat), per l'est nombroses províncies de Txampa i pel nord va arribar fins a la frontera de l'actual Laos. No es coneix gaire bé la fi del regnat de Suryavarman II. L'última inscripció coneguda, en la qual s'esmenta el seu nom en relació amb els plans per a la conquesta de Vietnam, data de l'any 1145. Probablement va morir en una expedició militar entre els anys 1145 i 1150.
El succeí un període de convulsions en què els reis no aconseguien regnar més d'uns mesos i eren assassinats pels seus successors. Finalment, l'any 1177 l'imperi Khmer va ser derrotat a la batalla naval del llac Tonle Sap i va ser annexionat a Txampa.
El rei Jayavarman VII (regnà del 1181 al 1219) ja era un líder militar quan era un príncep a les ordres dels reis anteriors. Després de la conquesta de l'imperi per part de Txampa, ell reuní un exèrcit i reconquerí la capital, Yasodharapura. L'any 1181 ascendí al tron i continuà la guerra contra Txampa 22 anys més, fins que l'imperi Khmer va aconseguir derrotar Txampa l'any 1203 i annexionar-se gran part del seu territori.
Es considera a Jayavarman VII com a l'últim gran rei d'Angkor, no només per la seva victòria contra Txampa, sinó també perquè no va ser un governant tirànic com els seus successors immediats, va unificar l'imperi i, sobretot, per les obres públiques que es van dur a terme durant el seu govern. Es construí la nova capital que fou anomenada Angkor Thom (literalment: "gran ciutat"). Al centre el rei es féu construir (el qual era un fervent seguidor del budisme mahayana) el temple de Bayon, el qual féu les funcions de temple de l'estat, i les torres del qual tenen cara del boddhisattva Avalokiteshvara de diversos metres d'alçada gravades a la pedra. Els temples més importants construïts en temps de Jayavarman VII van ser el Ta Prohm, el Banteay Kdei i el Neak Pean, així com la reserva de Srah Srang. Paral·lelament es va construir una gran xarxa de carreteres que unia tots els pobles de l'imperi. A banda d'aquestes carreteres, també es van construir 121 albergs per als mercaders, oficials de l'exèrcit i altres viatgers, i també es van fundar 102 hospitals.

Després de la mort de Jayavarman VII, el seu fill, Indravarman II (regnà del 1219 al 1243) ascendí al tron. Com el seu pare, ell també era budista, i va completar la construcció d'una sèrie de temples que havia començat son pare. Però fou poc afortunat als camps de batalla. L'any 1220 els khmers es van retirar de moltes de les províncies que abans havien estat conquerides a Txampa. A l'oest, els súbdits tailandesos es van rebel·lar i van establir el primer regne tailandès a Sukhothai i en van fer fora els khmers. Durant els 200 anys següents, els tailandesos esdevindrien el gran rival de l'imperi. Indravarman II fou succeït per Jayavarman VIII (regnà del 1243 al 1295). A diferència dels seus predecessors, ell era hinduista i un enemic dels budistes. Féu destruir totes les estàtues de Buda de l'imperi (els arqueòlegs creuen que més de 10.000, de les quals no en queda gairebé res) i va fer servir els temples budistes com a temples hinduistes. L'any 1283 l'imperi fou amenaçat pel general mongol Sagatu, el qual obeïa ordres de Kublai Khan. El rei va evitar fer la guerra contra aquest enemic tan poderós, que aleshores governava tota la Xina, pagant-li un tribut anual. El regnat de Jayavarman VIII acabà l'any 1295 quan el seu gendre, Srindravarman (regnà del 1295 al 1309) el féu deposar. El nou rei era un seguidor del budisme theravada, una escola del budisme que havia acabat d'arribar al sud-est asiàtic provinent de Sri Lanka i que ben aviat s'escampà per tota la regió. (Continuarà)
(La fotografia és dels carrers de Siem Reap a la nit)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís