Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (VI)

Però encara que Cambodja havia aconseguit la independència, la seva situació militar es va quedar sense resoldre. Les faccions no comunistes del Khmer Issarak s'havien unit al govern, però el Viet Minh va augmentar les seves activitats. L'abril de 1954, diversos batallons del Viet Minh, van creuar la frontera cap a Cambodja, les forces reialistes els van fer front, però no van poder forçar la seva retirada total.

La Conferència de Ginebra, reunida al maig de 1954 amb la finalitat d'aconseguir una pau duradora a Indoxina, va estipular pel que fa a Cambodja que totes les forces del Viet Minhes retirarien dins dels noranta dies i que les forces de la resistència cambodjana es desmobilitzarien dins dels trenta dies. En un acord separat signat pel representant de Cambodja, els francesos i el Viet Minh van accedir a retirar totes les seves forces del sòl de Cambodja abans d'octubre de 1954.

L'acord de la conferència va establir també una Comissió Internacional de Control en tots els països de la Indoxina. Composta per representants del Canadà, Polònia i l'Índia, tenia com a missió la supervisió de l'alto el foc, la retirada de les tropes estrangeres, l'alliberament dels presoners de guerra, i la conformitat global amb els termes de l'acord. Els francesos i la majoria de les forces del Viet Minh es van retirar a la data prevista a l'octubre de 1954.

Sihanouk segueix sent una de les figures més controvertides del turbulent sud-est d'Àsia. Els seus admiradors el consideren com un dels grans patriotes del país, la insistència a mantenir una estricta neutralitat va lliurar a Cambodja de la voràgine de la guerra i de la revolució que afectaven el veí Vietnam durant més de quinze anys, abans de ser traït pel seu estret col·laborador Lon Nol. Els seus crítics l'ataquen per la seva vanitat, excentricitats i intolerància davant d'opinions polítiques diferents de la seva.

L'acord de Ginebra va estipular també que s'haurien de celebrar eleccions generals a Cambodja el 1955 i que la Comissió Internacional de Control havia de supervisar per garantir l'equitat. Sihanouk va intentar sense èxit que la constitució fos reformada i, el 2 de març de 1955, va anunciar la seva abdicació en favor del seu pare, Norodom Suramarit. Després d'adoptar el títol de Samdech (príncep), Sihanouk va explicar que havia pres aquesta decisió per tal de tenir les mans lliures per fer política.

Per enfrontar-se als demòcrates, que eren els favorits per guanyar les eleccions, el príncep Sihanouk va crear la seva pròpia organització política, sota l'estrany nom de Sangkum Reastr Niyum (Comunitat Socialista del Poble), comunament coneguda com a Sangkum. El nom és estrany perquè els seus components més importants van ser els partits de dreta, virulentament anticomunistes. Finalment, en les eleccions de setembre, el nou partit de Sihanouk va derrotar decisivament als demòcrates, al Partit Independentista de Son Ngoc Thanh, i l'esquerrà Partit Pracheachon, aconseguint el 83 per cent dels vots i tots els escons de l'Assemblea Nacional. Sihanouk es va convertir així en cap de Govern i primer ministre.

El nacionalisme, la lleialtat al monarca, la lluita contra la injustícia i la corrupció, i la protecció de la religió budista, van ser els punts principals de la ideologia del Sangkum. El partit va adoptar una interpretació particularment conservadora del budisme theravada, comú en els països del sud-est asiàtic, segons la qual les desigualtats socials i econòmiques entre les persones són legítimes pel funcionament del karma. Per a les classes més pobres, la conducta virtuosa i obedient, obria la possibilitat de néixer en una posició més alta en una vida futura. El recurs a la religió va guanyar la lleialtat de molts sacerdots budistes del país, que eren un grup d'especial influència a les àrees rurals.

El Sangkum va tornar a triomfar en les eleccions de 1958 i 1962, convertint-se en l'únic partit autoritzat. El 1960 va morir el rei Norodom Suramarit i al juny d'aquest mateix any Sihanouk va ser nomenat cap d'Estat, encara que sense la dignitat de rei.

Malgrat la seva defensa de l'statu quo, sobretot pel que fa als interessos de les elits rurals, Sihanouk va ser adoptant amb el temps algunes mesures d'orientació socialistes. El 1963 el príncep va anunciar la nacionalització de la banca, el comerç exterior, i les assegurances com a mitjà de reduir el control estranger de l'economia. El 1964 una empresa comercial de l'Estat, la Corporació Nacional d'Exportació i Importació, va ser establerta per manejar el comerç exterior. Els objectius declarats d'aquesta nacionalització van ser donar als nacionals khmers, en comptes dels xinesos o dels vietnamites, un paper més important en el comerç nacional, eliminar els intermediaris, i conservar divises a través de la limitació de les importacions de luxe innecessàries. Però, com a resultat d'aquesta política, la inversió estrangera va desaparèixer ràpidament, i va sorgir alguna cosa similar al "capitalisme d'amics" que es va desenvolupar a les Filipines sota la presidència de Ferdinand Marcos, quan lucratius monopolis estatals van ser lliurats als partidaris més fidels de Sihanouk.

Per fer front a les crítiques cada vegada més violentes dels sectors dretans del seu propi partit, Sihanouk va declarar que havia de cedir el control de la selecció de candidats i permetria a més d'un candidat del Sangkum competir per cada escó en les eleccions per a l'Assemblea Nacional de setembre de 1966. Els resultats van mostrar un augment sorprenent en el vot conservador en detriment dels elements més moderats i d'esquerra, convertint-se el general Lon Nol en primer ministre. Tanmateix, després de resultar ferit en un accident d'automòbil, Lon Nol va renunciar a l'abril de 1967. Sihanouk el va reemplaçar amb un centrista de la seva confiança, Son Sann.

Durant els anys 1970 i 1980 el país va enfrontar una sanguinària guerra civil. El 1970 durant la Guerra del Vietnam, el general Lon Nol enderroca en un cop d'estat al príncep Norodom Sihanouk, que havia abdicat en favor del seu pare per convertir-se en el primer ministre després de la independència. El nou règim s'alinea amb la política nord-americana. Aquest acte condueix el país a una guerra civil connectada amb la del Vietnam fins que amb la retirada de les tropes nord-americanes les guerrilles comunistes dels Khmers Rojos, liderats per Saloth Sar (1925-1998), conegut llavors com a "Camarada Un", prenen Phnom Penh el 24 d'abril de 1975.

Durant la Guerra del Vietnam, l'exèrcit dels Estats Units va bombardejar Cambodja, buscant grups guerrillers vietnamites amagats allà. S'estima que les baixes civils van ser d'unes 600.000 persones. El 1970 Lon Nol va assumir el poder i es va declarar la República Khmer. L'oposició comunista, liderada per Pol Pot, va capturar la capital el 1975 i va canviar el nom del país per Kamputxea aplicant un sistema de govern socialista, però de manera tan radical que es va generar un gran vessament de sang al país en els següents quatre anys. (Continuarà)