Sud est asiàtic 2017: dia 13, de Luang Prabang (Laos) a Siem Reap (Cambodja); (21 d’agost de 2017) (I)

Avui és un dia de trànsit. El darrer que passem a Laos. A la nit, gairebé per inèrcia, m’adormo bastant ràpidament, però de matinada, em desvetllo. Em torno a mig adormir, i vaig fent capcinades, fins que ja definitivament em desperto. Passo una estona a les xarxes socials i després ja ens llevem. Ens vestim i anem a esmorzar a la zona a on fan creps i sucs. Avui opto per un suc d’alvocat i mango que fa meravelles al meu paladar, juntament amb una deliciosa crep de formatge. Avui hi ha menys activitat, més parades tancades. No sé si és perquè és dilluns o per l’hora. Marxem ja fent les últimes llambregades a la ciutat i podem veure com passa també una delegació oficial amb cotxes i alguna policia, però res a veure en com són en d’altres parts del planeta; aquí és molt més austera....

Retornem a l’hotel a fer les maletes i com que encara en sobren alguns minuts, anem a fer una última mini passejada al costat del Mekong. Quan retornem a l’hostal a on hem descansat tant bé, ja tenim el tuk-tuk, la furgoneta, que ens portarà a l’aeroport per 50000 LAK. Em fa pena i tot marxar. Luang Prabang és un lloc que m’ha robat el cor i que espero que un dia la vida em regali poder-hi tornar.

Anem a l’aeroport tot veient les escenes de quotidianitat de la ciutat: gent amb motocicleta i sense casc, un munt de parades que venen de tot i de res, la gent movent-se pertot arreu... etc.

Un cop al petit aeroport, encara no han obert per fer la facturació del nostre vol, tot i que hi arribem amb menys de tres hores d’antelació. De fet, l’obren just una hora abans. Avui viatgem amb Vietnam Airlines (https://www.vietnamairlines.com/ ), des de Luang  Prabang fins a Siem Reap, a Cambodja. Fem la facturació i quan ja estem fent els controls d’immigració per sortir del país (de fet, un de nosaltres, tècnicament, ja ha sortit del país), ens ve corrents el noi de l’aerolínia a dir-nos que s’ha oblidat d’escanejar-nos els passaports...

Arreglem el petit incident i ja entrem a la petita zona d’embarcament, a on hi h algunes botigues de records a preus que no s’ajusten a la realitat de Laos. Embarquem en un avió d’hèlices, petit i mig buit, i marxem mitja hora abans del que està estipulat. Ens enlairem i no pugem pas gaire amunt. El vol dura un parell d’hores llargues, entre les quals ens donen un petit refrigeri i també els papers d’immigració per tal de poder entrar a Cambodja.

Tot i que hi ha algunes turbulències, faig una petita capcinada, però em desvetllo de cop quan travessem els darrers núvols abans d’aterrar a Siem Reap. Des del cel, es veu molta zona verda i també mig inundada; suposo que ha plogut bastant...

Un cop ja baixats de l’avió, com que ja ens vam fer el visat de manera electrònica (https://www.evisa.gov.kh/ ), no cal que el fem a l’arribada i ja passem els controls de seguretat. Canviem diners a riels cambodjans , la moneda local del país, per bé que aquí es pot anar gairebé a pertot arreu en dòlars. De fet, en molts llocs ja posen directament els preus en dòlars. Sobre el riel, a viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Riel ): “El riel (en llengua khmer រៀល, literalment "brillant") és la unitat monetària de Cambodja. El codi ISO 4217 és KHR i s'acostuma a abreujar amb un símbol especial: ៛, o bé CR. Tradicionalment s'ha dividit en 10 kak o 100 sen (សេន), tot i que a causa del poc valor de la moneda fa temps que la fraccio ja no circula. A començament del 2009, el riel cambodjà era la desena unitat monetària de valor més baix del món. Emès pel Banc Nacional de Cambodja, en circulen monedes de 50, 100, 200 i 500 riels, i bitllets de 50, 100, 200, 500, 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000, 50.000 i 100.000 riels. Actualment de monedes gairebé no en circulen, i els tres bitllets de valor més alt també tenen una circulació escassa. A l'època de la colonització francesa, Cambodja feia servir la piastra de la Indoxina Francesa, que fou substituïda pel riel en termes paritaris (1 riel = 1 piastra) el 1952. Al començament la moneda se subdividia en 100 cèntims (en francès centimes), moneda fraccionària que a partir del 1959 es va anomenar sen. Aquests primers riels van tenir vigència fins al 1975, en què els Khmers Rojos de Pol Pot van abolir la moneda com a sistema de pagament, i així, els bitllets que el nou règim havia emès, en realitat no es van arribar a fer servir mai.

Arran de la invasió vietnamita del 1978 es va reintroduir el riel, que fou establert com a moneda oficial cambodjana el 1980 a raó de 4 riels per dòlar. Es va subdividir en 10 kak o 100 sen. Com que no hi havia cap moneda que hagués de ser substituïda i l'economia havia quedat severament danyada a causa del règim dels Khmers Rojos, el nou govern central va decidir repartir la nova moneda entre la població per encoratjar-ne l'ús.

Avui dia el riel és la moneda principal en els intercanvis locals, si bé el dòlar dels Estats Units està molt introduït arreu del país en tota mena de transaccions, no només de tipus turístic, i sovint es prefereix al riel, amb què la moneda nord-americana s'ha guanyat la reputació de "segona moneda no oficial" de Cambodja.”

De nou, torno a ser a Cambodja, un país ben curiós i amb molta història, entre la qual destaca la dels kemers rojos, liderats per Pol Pot. Aquest país ara és una monarquia, però en el seu moment va ser un país teòricament socialista, per bé que va entrar en guerra amb d’altres països socialistes com Vietnam i Laos, i qui va sortir a la defensa de la Kampuchea de Pol Pot fou la Xina... en fi, tot un entramat polític amb moltes incògnites i interrogants...(Continuarà)

(La fotografia correspon a Siem Reap)