Sud est asiàtic 2017: dia 12, coneixent més Luang Prabang (Laos) i nova visita a les cascades de KongSi; (20 d’agost de 2017) (X)

Malgrat ser més petit, l'ós tibetà disposa d'un avantatge sobre el seu competidor: les seves habilitats com a escalador li permeten obtenir fruits i nous dels arbres. A la Xina, comparteix hàbitat amb l'ós panda a la Reserva Natural de Woolong, on s'alimenta ocasionalment, entre altres aliments, de bambú, que és el menjar favorit del seu parent. L'ós tibetà és un omnívor que consumeix gran varietat d'aliments depenent de les oportunitats que se li presenten i de l'estació de l'any. A la tardor, s'engreixa menjant glanscastanyesnous i altres fonts riques en greix. S'enfilen als arbres per obtenir aquests aliments, durant la recol·lecció de la primavera, quan el nou creixement de les plantes ofereix una recompensa pels óssos, que busquen bambú, gerdshortènsies i altres plantes. També fan incursions als dipòsits de glans dels rosegadors o recullen els que han quedat en el sòl del bosc des de l'estiu, i molt rarament, poden menjar-se els rosegadors que capturen. Altres plantes que ofereixen menjar a l'estiu, inclouen els gerds, les cireres o l'herba. L'alimentació a base d'insectes, especialment les formigues, suposa un complement de la dieta d'estiu. L'ós tibetà menja carronya i, a vegades, ataca al bestiar. També, quan li és possible, s'alimenta de vertebrats, principalment petits, com peixos, ocells, rosegadors i altres mamífers. Es creu que l'ós tibetà és, en certa manera, més carnívor que el seu cosí americà. No obstant això, la carn només constitueix una petita part de la seva dieta. És depredat per Panthera tigris. Se sap que aquest ós és bastant agressiu amb els éssers humans (més del que ho és l'ós negre americà); hi ha nombrosos registres d'atacs i morts de persones a mans d'ós tibetà. Això és probablement degut principalment al fet que l'ós tibetà és més probable que entri en contacte amb persones, i en cas que s'espanti sovint reacciona atacant. A causa de la seva mida i distribució, els óssos adults tenen pocs enemics naturals, encara que poden arribar a representar fins al 7% de les preses dels tigres siberians, en les zones on comparteixen hàbitat. L'ós tibetà no es converteix en presa dels tigres amb tanta freqüència com l'ós bru, a causa de la seva habilitat per escapar del perill escalant ràpidament els arbres. Està catalogat com vulnerable dins la Llista Vermella de la UICN de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Es veu amenaçat principalment per la desforestació i pèrdua d'hàbitat. Els óssos són morts pels grangers a causa de l'amenaça que suposen pel bestiar, i també són impopulars, pel seu hàbit d'extreure l'escorça d'arbres de fusta valuosa.
L'ós tibetà també es veu amenaçat per la caça, especialment per obtenir la bilis de la seva vesícula biliar, que s'utilitza en la medicina tradicional xinesa. Des que la Xina va prohibir la caça furtiva d'óssos autòctons en el decenni dels 80, la bilis d'ós s'ha subministrat als consumidors xinesos a través de granges especials, on els óssos es mantenen constantment en gàbies i subjectes, mentre els catèters inserits en les seves vesícules biliars permeten recollir per degoteig la bilis en un contenidor. Els partidaris d'aquesta pràctica sostenen que, sense aquestes explotacions, la demanda de bilis d'ós seria un gran incentiu per a la caça furtiva i posaria a l'espècie ja en perill d'extinció, fins i tot en major risc. Els crítics però, afirmen que la pràctica és evidentment un acte cruel i inhumà, i que la bilis d'ós sintètic, àcid ursodesoxicòlic, és tan eficaç com la natural i molt més barata.
Té una esperança de vida de, si fa no fa, 25 anys.
Pel que fa les subespècies:
·         Ós negre de Formosa, Ursus thibetanus formosanus (Robert Swinhoe1864): Taiwan.
·         Ós de Baluchistan, Ursus thibetanus gedrosianus (William Thomas Blanford1877): l'Iran i el Pakistan.
·         Ós negre japonès,Ursus thibetanus japonicus (Hermann Schlegel1857): el Japó.
·         Ursus thibetanus laniger (Reginald Innes Pocock1932): l'Afganistan, el sud-est de l'Iran i el sud de la Xina.
·         Ursus thibetanus mupinensis (Pierre Marie Heude1901). Sichuan (Xina)
·         Ursus thibetanus thibetanus (Cuvier1823). Himàlaia i Indoxina
·         Ursus thibetanus ussuricus (Heude, 1901): el sud de Sibèria, el nord-est de la Xina i la Península de Corea.
Pel que fa a l’ós morrut (https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_morrut; https://en.wikipedia.org/wiki/Sloth_bear ):” L'ós morrut (Melursus ursinus) és una espècie de mamífer carnívor de la família dels óssos (Ursidae). És un animal d'hàbits majoritàriament nocturns que visqué històricament a les praderies i els boscos de planúria de l'Índia, el NepalBangla DeshSri Lanka i possiblement Bhutan. És l'única espècie del gènere Melursus.
Referent a l’ós antifaç (https://en.wikipedia.org/wiki/Spectacled_bear; https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%93s_d%27antifa%C3%A7 ): “L'ós d'antifaç o ós negre dels Andes (Tremarctos ornatus) és l'única espècie vivent del gènere Tremarctos, dins la família dels óssos (Ursidae). És l'únic ós originari de Sud-amèrica. Té un pelatge multicolor amb una marca característica de color beix al pit i el cap, amb cercles que formen un "antifaç" al voltant dels ulls. El mascle pot pesar 2-3 vegades més que la femella (130 kg contra 60 kg). Viu a l'oest de Veneçuela, l'Equador, el Perú, a Colòmbia, l'oest de Bolívia, el nord-oest de l'Argentina i el Panamà. De grandària mitjana en comparació amb altres óssos, mesura 1,30 i 1,90 m d'altura, i pesa de mitjana entre 80 i 125 kg, sent el mascle més gran que la femella, la seva coloració és uniforme, negra o cafè negrosa, amb pèl aspre. El musell és curt, de color cafè clar o blanc, amb taques blanquinoses que s'estenen al voltant dels ulls i el nas a través de les galtes, baixant pel coll fins al pit, i que varia molt entre individus. (Continuarà)
(La foto són de les KuangSi falls)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís