Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, per fi alguna cosa bona, i retorn cap a casa (dies 21 i 22, 29 i 30 d’agost de 2016) (i IX)
Sortim
que ja són passades les tres de la tarda i decidim anar a dinar. Prop del
temple, hi ha el carrer del menjar, “Street Food”, a on trobem un restaurant a
on dinem prou econòmicament, com no, noodles. Com que ja no ens queda gaire
estona, queda descartat acabar de visitar algunes coses que hi ha a Chinatown,
i desfem el camí fet unes hores abans, per retornar cap a l’hotel. Ens parem a
beure sucs de fruita a Orchird. De camí, però, ens parem al centre Mustafà (http://www.mustafa.com.sg/mmsnew/;
https://en.wikipedia.org/wiki/Mustafa_Centre;
http://www.singapore-guide.com/singapore-shopping/mustafa-centre.htm)
, com una mena de centre comercial a on sembla que hi ha moltes coses bé de
preu. Abans d’entrar-hi, però, cal que et tanquin les bosses amb una brida. Hi
entrem, i com que ens manca espai, comprem una petita maleta. A la sortida, en
regiren malgrat només haver comprat això. El bon gust de boca que m’havia
deixat avui Chinatown, un oasi dins de Singapur, se’m comença a diluir. La ciutat de les prohibicions, que es fan més
evidents fins i tot a la zona de “Little India”. I camina que caminaràs, acabem
arribant a l’hotel, a on recollim les coses i esperem pacientment a que arribi
el taxi. Hi ha problemes, ja que no arriba i l’hem de reclamar. Finalment, ho
fem i no tardem gaire estona a anar de nou a l’aeroport de Changi, ja per
darrera volta. I comença el periple dels aeroports, de deixar les maletes, de
passar els controls d’immigració, etc. Ja un cop a dins, encara ens queden unes
hores abans d’embarcar. Decidim anar a prendre una cervesa, que compartim, ja
que ens costa a preu d’or, en un pub.
Però, ai las! En aquest país i aeroport bastant cars, però, hi ha algun
7eleven, que ven alcohol, i mentre esperem per embarcar, podem beure un parell
de cerveses. Quan ja és l’hora, anem cap a la porta d’embarcament, a on pugem a
un avió de “Swiss air”, que ens portarà directament a Zurich. Durant el vol,
després de sopar, prou bo, m’adormo i només em desvetllo quan em porten
l’esmorzar. Un cop a Zurich, ja som ben conscients que l’aventura asiàtica s’ha
acabat. Només queda el darrer vol, fins a Barcelona, no sense estar exempts de
que el de la companyia ens posin alguna pega perquè consideren que la maleta de
mà és massa gran. Finalment, embarquen i faig capcinades durant l’últim vol. I
quan el dia tot just s’aixeca a Catalunya, posem els peus a la terreta
estimada, posant fi a uns dies de somnis a molts quilòmetres de casa. I el més
important, amb ganes de continuar descobrint aquest indret del planeta!
(La fotografia correspon als carrers de Singapur)
Comentaris