Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, per fi alguna cosa bona, i retorn cap a casa (dies 21 i 22, 29 i 30 d’agost de 2016) (V)

Suddhodana va convidar la sangha a dinar al palau. Va haver-hi una xerrada sobre el dharma, i després, molts membres de la família reial es va unir a la sangha. Els seus cosins Ananda i Anuruddha es convertirien en dos dels seus cinc principals deixebles. El seu fillRahula també es va unir a la sangha a l'edat de set anys, i va ser un dels seus deu principals deixebles. El seu germanastre Nanda també s'afegí a la sangha i va esdevenir unarahant. Un altre cosí, Devadatta, també es va fer monjo, encara que més tard va esdevenir un enemic i va tractar de matar Buda unes quantes vegades.
Dels seus deixebles, Sariputta, Mahamoggallana, Mahakasyapa, Ananda i Anuruddha es convertiren en els cinc principals deixebles. A aquests, s'afegiren Upali, Subhoti, Rahul,Mahakaccana i Punna, que formaren el grup dels seus deu principals deixebles.
Durant la cinquena vassana, Buda s'instal·là a Mahavana, prop de Vaishali. Davant la imminent mort de Suddhodana, Buda va visitar al seu pare i va predicar el Dharma, i Suddhodana va esdevenir un arahant abans de la seva mort. La mort va fer possible la creació d'un orde de monges. Els documents sobre textos budistes mostren que ell va ser reticent a ordenar dones com a monges. La seva mare adoptiva Maha Pajapati li va demanar d'unir-se a la sangha, però Siddharta s'hi va negar, i va començar el viatge de tornada de Kapilavastu a Rajagaha. Maha Pajapati seguí perseverant amb la intenció de renunciar al món i va portar un grup de dames reials sakies i koliyans, i seguiren lasangha fins a Rajagaha. Buda finalment acceptà l'ampliació, cinc anys després de la formació de la sangha, amb l'argument que la capacitat d'il·luminació de les dones era igual a la dels homes. Tot i així, els va donar certes normes addicionals a respectar (vinaya). Això va passar després que Ananda intercedís en nom seu. Yasodhara també va esdevenir una monja, i ambdues es convertiren en arahants.
Durant el seu ministeri, Devadatta, que no era arahant, sovint tractà de contradir Buda. Una vegada Devadatta va demanar a Buda de dirigir la sangha. Buda declinà i declarà que les accions de Devadatta no reflectien el Triple tresor. Devadatta conspirà amb el príncep Ajatasattu, fill de Bimbisara, a fi que matessin Buda i usurpessin la corona de Bimbisara. Devadatta intentà tres vegades matar Buda. La primera va contractar un grup d'arquers, però un cop es van trobar amb Buda es van convertir en els seus deixebles. Un segon intent va fer rodolar una gran pedra des d'un turó; però la roca només va ferir Buda en un peu. Al darrer intent va emborratxar un elefant però el seu pla tampoc no va reeixir. Devadatta tractà de fer un cisma a la sangha, proposant restriccions addicionals a les normes del vinaya. Quan el Buda va declinar la proposta, Devadatta començà a fer un cisma a l'orde criticant la laxitud de Buda. Així, intentà convertir alguns bhikkhus, però Sariputta i Mahamoggallana intervingueren i van impedir que, un cop més, Devadatta fes la seva.
Quan Buda va arribar als 55 anys, va nomenar Ananda com el seu cap assistent.
Segons el Mahaparinibbana Sutta –el sutra més llarg del cànon Pali–, a l'edat de 80 anys Buda va anunciar que aviat arribaria la seva fi, el parinirvana, l'estat en el qual s'abandona el cos terrenal. Després d'això, Buda va prendre el seu darrer àpat, amb aliments que havia rebut d'un ferrer anomenat Cunda. Poc després va caure molt malalt, i va donar instruccions al seu assistent Ananda que el menjar de Cunda no tenia res a veure amb la seva mort i que, contràriament, aquest dinar seria motiu d'un mèrit més gran, perquè caldria recordar-lo com l'últim repeix de Buda. Mettanando i von Hinüber argumenten que Buda va morir d'un infart mesentèric, un símptoma de la vellesa, i no pas per intoxicació alimentària. El contingut exacte de l'últim dinar de Buda no és clar, a causa de les variacions de les tradicions escrites i l'ambigüitat de la traducció d'alguns termes importants. La tradició theravada en general creu que va ser carn de porc, mentre que la mahayana considera que va ser tòfona o algun altre bolet.
El Sutra de Vimalakirti, un dels textos més profunds del budisme mahayana, al capítol III, diu que el Buda realment no va emmalaltir ni va morir de vell, sinó que era una aparença destinada a servir d'ensenyament als nascuts al samsara, com a model sobre la immanència i el dolor del món, i per encoratjar a mirar d'assolir el Nirvana.
La decisió de Buda d'entrar al parinirvana a les isolades selves del Kuśināra –a l'actual Kushinagar, a l'Índia–, al regne Malla, fou protestada per Ananda. Buda, però, va recordar Ananda que Kuśināra va ser en altres temps una terra governada per la roda del darma d'un rei just.

A continuació, Buda va fer demandes a tots els bhikkus per aclarir els possibles dubtes o qüestions que tenien pendents; però ells no en tenien cap. Després va entrar al parinirvana. Les seves darreres paraules van ser: "Totes les coses passen. Dediqueu-vos a cercar el vostre alliberament amb diligència". El cos de Buda va ser incinerat i les relíquies van ser col·locades als monuments o stupa, alguns dels quals es creu que han sobreviscut fins a l'actualitat. Per exemple, El temple de la Dent o "Dalada Maligawa" a Sri Lanka, hi ha la relíquia de la dent de Buda. Segons la Dīpavasa i Mahāvasa, dues cròniques històriques del Pali de Sri Lanka, la coronació d'Aśoka (Pāli: Asoka) fou 218 anys després de la mort de Buda. Segons un document mahayana en xinès (十八部論 i 部執異論), la coronació d'Aśoka se situa 116 anys després de la mort de Buda. Per tant, el moment del traspàs de Buda hauria de ser entre el 486 aC, segons el registre theravada, o el383 aC segons el registre mahayana. Tanmateix, la data tradicionalment acceptada com la de la mort de Buda en els països de tradiciótheravada és el 544 o 543 aC, perquè el regne d'Aśoka es calcula tradicionalment uns 60 anys abans de les suposicions actuals. (continuarà)
(La fotografia correspon als carrers de Singapur)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís