Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 2: primeres impressions a Colòmbia (5 de setembre de 2016) (I)

Encara no són ni les cinc del matí que ja em desvetllo. No sé si deu ser el fet que vaig dormir bastant a l’avió o que tinc els horaris descol·locats, que no em puc tornar a adormir. Així doncs, espero que pacientment soni el despertador tot entretenint-me amb el mòbil. Quan sona, que són just les sis tocades, em llevo i em vesteixo per anar seguidament a esmorzar a l’hotel, a on ja hi ha l’esmorzar preparat i alguna persona ja se l’ha acabat i tot. El bufet està d’allò més bé i omplo la panxa abans que la Janet i en Jorgito em passin a recollir. Pujo al cotxe i ja marxem cap a la seu de la Universitat Militar de Nueva Granada, que queda lluny de Bogotà, concretament a Cajicà. Tot sortint de la ciutat, enmig d’un matí ben ennuvolat, la Yanet m’explica que aquí es comença molt aviat al matí. Les escoles, per exemple, a les 6.30 del matí en alguns casos. A mesura que ens allunyem del caos de la ciutat, el paisatge s’esdevé diferent, però a la llunyania no deixa de veure’s les muntanyes que envolten la meseta de Bogotà. Algunes estan solcades de construccions; enlloc de vegetació, només s’hi veuen cases i més cases. La Yanet m’explica que molta gent marxa de la ciutat, a on hi ha més de vuit milions d’habitants ,  i se’n va a viure als pobles veïns, que ja estan saturats de tanta construcció immobiliària. M’explica que per tal de fer habitatges, en els darrers anys, s’han destruït moltes zones de conreu de vegetals i també d’hivernacles, que es dediquen bàsicament al conreu de flors i que tenen el seu apogeu de vendes durant el Sant Valentí, per l’exportació de flors que fan als Estats Units. De totes maneres, sembla que ara es comença a posar fre a aquestes edificacions incontrolades.  De camí, passem per diverses seus d’universitats públiques i privades, fins que arribem a destí, al campus de Cajicá (https://es.wikipedia.org/wiki/Cajic%C3%A1) .  Abans d’entrar amb el cotxe, la vigilància privada del campus el registra i finalment entrem.  La Universidad Militar de Nueva Granada (http://www.umng.edu.co/; https://es.wikipedia.org/wiki/Universidad_Militar_Nueva_Granada ) em conten que té uns orígens militar, però que a dia d’avui és una universitat pública. De totes maneres, els principals càrrecs de direcció els ocupen militars jubilats, comandants, generals i capitans, que fan de rector, degà, vicedegà, etc. La Yanet m’explica que es jubilen molt joves i després es dediquen a la tasca universitària.  Un cop ja a lloc, em sorprèn que la gent vagi tant abrigada. No fa calor, és cert, fa una temperatura primaveral i plovisqueja un xic, però la gent va amb bufanda i guants! Per a ells és hivern total! Anem cap a la zona de despatx de la Yanet. Els despatxos dels professors són petits  despatxos separats per mampares, gairebé tots connectats. Em comença a presentar bastanta gent, com també la coordinadora del programa a on treballaré, la Maribeb. Amb ella, anem a prendre un te a una de les cantines mig a l’aire lliure que hi ha pel campus. Seguidament, començo el meu periple pel campus, que em portarà a gairebé tots els edificis i perdo el compte de les vegades que estrenyo mans i faig petons (a Colòmbia se saluda amb un!). (continuarà)
(La fotografia correspon a una de les varietats de tomàquets que es cultiven als hivernacles de la UMNG)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís