Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 2: primeres impressions a Colòmbia (5 de setembre de 2016) (i III)

Finalment, després de visitar el laboratori a on treballaré, anem a fer una última passejada amb la Janet cap a la zona destinada als hivernacles.  La veritat és que ho tenen molt i molt ben equipat i ens trobem dos nois que ens conten una mica el projecte d’un dels hivernacles. Tenen una piscina amb peixos, amb una varietat tropical, i el que fan és que l’amoni de l’excreció dels peixos, passa a uns bacteris que el transformen en nitrats i aquesta aigua s’usa per fer créixer diferents plantes; l’aigua, un cop s’ha filtrat per les plantes, retorna a la piscina dels peixos, de manera que és un cicle per netejar l’aigua i aprofitar el creixement de les plantes. Biologia ben aplicada. Tenen un parell de projectes similars i pel que sembla, amb molts bon resultats. Després de la interessant explicació, anem cap a altres hivernacles, a on els alumnes tenen un espai pels seus experiments. De resultes d’ells s’hi poden veure pinyes, tomàquets vermells, grocs, verds o bé negres, etc. Tot un espectacle de colors i d’experiments. Quan marxem, anem ja a recollir les coses i marxem de nou cap a Bogotà, aquest cop acompanyades al cotxe pel Dr. Raül, amb qui havia parlat per correu unes quantes vegades. De tornada ell m’explica que el riu Bogotà no fa pas gaires anys es va desbordar i va inundar, fent malbé dues plantes, una universitat que ve de camí cap a la ciutat. Hi ha bastant trànsit, però malgrat tot, no tardem gaire i arribem encara amb el dia ben alt a l’hotel. M’acomiado de la gent i després de deixar les coses a l’habitació, surto al carrer. Hi ha moltíssim trànsit, però malgrat algunes infraccions, la gent condueix bastant bé. Exploro els voltants de l’hotel i trobo un petit supermercat, a on compro menges per sopar i un parell de cerveses locals, recomanades pels oriünds a pregunta meva: la Club Colòmbia  (http://www.clubcolombia.com.co/; https://es.wikipedia.org/wiki/Cerveza_Club_Colombia) i la Cajicá BBC (http://bogotabeercompany.com/cultura-cervecera/) , que m’enduc cap a l’habitació de l’hotel i les degusto tot fent feina. També em cruspeixo el que he comprat per sopar, com l’arepa (https://es.wikipedia.org/wiki/Arepa) , un plat típic, farcit de formatge. Però el cansament em venç i me’n vaig a dormir a l’hora de les gallines!
(La fotografia correspon de nou, al campus UMNG a Cajicá)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís