Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 2: primeres impressions a Colòmbia (5 de setembre de 2016) (II)

També avui hi ha la visita d’una delegació del Canadà i la gent està d’allò més atrafegada. El campus és molt nou, inaugurat cap al 2011 i ho tenen tot molt ben decorat amb moltes flors de tots colors. A molts edificis també hi ha vigilància privada. Durant el recorregut, conec a un enginyer que s’encarrega de les patents i ens ensenya algunes de les coses que tenen: un aparell per evitar el cansament excessiu dels cirurgians, un escalfador d’aigua solar per a zones desfavorides, un aparell per evitar que els motors dièsel s’embrutin excessivament, etc. Continuem i entrem a la facultat d’enginyeria, a on un noi ens explica que treballen en ciència de materials i que en desenvolupen de nous. Un altre noi ens explica com treballen amb fluids, tot molt interessant. Quan sortim, plovisqueja una miqueta i per resguardar-nos ens aturem a la planta de separació de brossa. Hi ha dos nois que s’encarreguen de separar la brossa i compactar-la abans de que se l’emportin. Tots els serveis els presta la pròpia universitat, no tenen res d’externalitzat. Un dels nois m’explica tot el que fan, que la veritat és molt interessant. La següent parada la fem a la planta d’aigües residuals, a on el noi que se n’encarrega de la vigilància, en Carlos, ens fa una explicació detallada de com funciona: com separen les aigües residuals en diferents fases, usant també bacteris i de com un cop depurada en un 86%, l’envien cap a una zona lacustre, al costat del riu Bogotà, a on hi viuen moltes aus i està ben cobert de vegetació. També ens conta que els terrenys del costat del campus pertanyien a un narcotraficant i aquí surt aquest tema a la conversa. Tant ell com la Yaneth expliquen amb cert punt d’amargor que els dol que es conegui a Colòmbia pel narcotràfic i pels càrtels, que el país té molt a mostrar i que per culpa de pocs, tenen mala fama. I tenen molta raó... Un cop acabada la visita a la planta, anem a un petit hivernacle a on hi ha dos nois que treballen en un projecte per tal de descontaminar fangs tot utilitzant cucs i un cop descontaminats, els utilitzen per fer créixer diferents tipus de plantes i analitzen quines creixen millor. La següent parada del camí la fem a un observatori d’aus que fa molt poc que han inaugurat. Hi pugem i veiem una vista privilegiada, amb la zona lacustre, els ocells, la verdor  de l’horitzó barrejada amb els hivernacles de flors, etc.  En Carlos explica que ell havia treballat en un hivernacle de flors i que era un treball molt i molt esclau. Quan baixem de la “pajarera”, com en diuen ells, la intenció és continuar passejant pel costat del riu. Però els plans es trastoquen quan comença a ploure de manera bastant insistent. Correm a refugiar-nos a la cafeteria, a on tots tres prenem quelcom enmig d’una agradable conversa sobre curiositats colombianes. En Carlos s’acomiada de nosaltres i ja marxem cap a retrobar-nos amb la Maribeb, que ens acompanya a dinar. Pugem al cotxe amb en Jorgito i anem a un gran centre comercial inaugurat fa ben poc, el Fontanar, a on hi ha un restaurant de creps. La veritat és que la varietat és enorme i em costa decidir-me per un, que és boníssim, tot acompanyat d’un suc de mandarina natural. I és que al país és costum dinar bevent sucs de fruita frescos. Un cop l’estómac satisfet, marxem ja de nou cap a la facultat. Plovisqueja i passem de nou per davant de les cases unifamiliars recent construïdes o que s’estan construint, o per les urbanitzacions semiprivades, com una que es diu Badalona. Un cop a la facultat, em passo la tarda coneixent encara més gent i preparant una mica com seran tota la resta de dies que estaré per terres colombianes. (continuarà)

(La fotografia correspon al campus de la UNMG a Cajicá)