Sud est asiàtic, del 9 al 30 d’agost de 2016: Singapur, per fi alguna cosa bona, i retorn cap a casa (dies 21 i 22, 29 i 30 d’agost de 2016) (IV)

Es creu que s'assolí la completa comprensió de la naturalesa i de les causes del patiment humà (que neixen de la ignorància), i de les mesures necessàries per eliminar-la. Això va ser classificat com les "quatre nobles veritats". L'estat suprem d'elevació espiritual es diuNirvana. Posteriorment, sembla que va arribar a tenir les nou característiques que tots els budes tenen.
Segons una de les històries recollides al Āyācana Sutta (Samyutta Nikaya VI.1), que apareix al text del Pali i a uns altres cànons, immediatament després de la seva il·luminació, Siddharta Gautama es preguntà si havia o no d'ensenyar el dharma als éssers humans. Li preocupava que, com els éssers humans estan dominats per la cobdícia, l'odi i l'engany, no serien capaços d'entendre el veritable dharma, que és subtil, profund i difícil de comprendre. Tanmateix, Brahma Sahampati, intercedí i li va demanar que ensenyés el dharma, perquè "hi haurà algú que entendrà el dharma". Amb la seva gran compassió cap a tots els éssers de l'univers, el Buda estigué d'acord a convertir-se en un mestre.
Després de convertir-se en un il·luminat, Buda es trobà amb dos comerciants anomenats Tapussa i Bhallika que es van convertir en els seus primer deixebles. Se'ls dóna alguns pèls del cap de Buda, que es creu que ara es consagren al temple de Shwe Dagon, a Yangon (Birmània). Buda intentà visitar Asita, i als seus antics mestres, Alaró Kalama i Uddaka Ramaputta, per explicar les seves descobertes, però ja havien mort.
Va anar a Deer Park, a prop de Varanasi (Benares), al nord de l'Índia, i va posar en movimernt la roda del Dharma (dharmatxakra) mitjançant el lliurament del seu primer sermó al grup de cinc companys amb els quals prèviament havia cercat la il·luminació. Ells i el Buda van ser la primerasangha, la primera comunitat de monjos budistes, i per tant, es va completar la primera formació de les tres joies o triple tresor (triratna) –Buda, dharma i sangha–, i amb Kaundinya s'assolí el primer flux complet (sotāpanna) de la via cap al nirvana. Tots cinc aviat es convertiren enarahants, i amb la conversió de Yasa i cinquanta i quatre dels seus amics, el nombre de arahants augmentà fins a 60 els primers dos mesos. La conversió dels tres germans Kassapa i els seus 200, 300 i 500 deixebles va fer que la sangha tingués més de 1000 seguidors, i ja van ser enviats a explicar el dharma al poble.
No se sap quin idioma matern parlava Buda. Els erudits moderns, principalment els filòlegs, creuen que és molt probable que els sermons i els ensenyaments fossin en una varietat dels dialectes indoaris mitjans de l'est de l'Índia, del qual el pali n'és una llengua estàndard.
Durant els darrers 45 anys de la seva vida, es diu que Buda va viatjar per les planes del nord de l'Índia, a la conca alta del Ganges, al territori que actualment compren Uttar Pradesh, Bihar i al sud del Nepal. Ensenyà la seva doctrina a una àmplia diversitat d'individus, des dels nobles als dalit o intocables, assassins en massa com Angulimala i caníbals com Alavaka. Molts seguidors d'altres filosofies i religions adoptaren el missatge de Buda, i aquest va fundar la comunitat de monjos i monges budistes, la sangha. D'aquesta manera pogué seguir-se expandint amb milers de conversos, després que Buda assolís el Parinirvāna (pali: Parinibbāna) o el "nirvana complet". La seva religió estava oberta a totes les races i classes i no tenia en compte l'estructura de castes. També va ser objecte d'atacs de grups religiosos d'oposició, inclosos alguns intents d'assassinat. La sangha viatjar d'un lloc a un altre a l'Índia, ensenyant el dharma. Això passava durant tot l'any, excepte durant els quatre mesos de la temporada de pluges (vassana). Era difícil viatjat a causa de les inundacions. Els ascetes de totes les religions no viatjaven per no trepitjar ni matar la vida animal submergida. Durant aquest període, la sangha es retirava a un monestir, a un parc públic o a un bosc, i era la gent la que anava fins on ells s'havien establert.
La primera vassana la van passar a Varanasi, i va ser quan la primera sangha es va constituir. Després d'això, va viatjar a Rajagaha (Rajgir), la capital de Magadha, per a visitar el rei Bimbisara, de conformitat amb la promesa de Buda després de la il·luminació. Va ser durant aquesta visita que Sariputta i Moggallana van ser convertits per Assaji, un dels primers cinc deixebles de Buda, que es convertirien en els seus dos principals ajudants. El Buda després va passar tres temporades al monestir de Veluvana Bamboo Grove, a la capital de Magadha. El monestir, que estava a una moderada distància del centre de la ciutat, va ser donat pel rei Bimbisara.

Després de l'audiència de la il·luminació, Suddhodana va enviar delegacions per demanar al Buda que tornés a Kapilavastu. Successivament, se'n van enviar nou, però els delegats es van anar adherint a la sangha. Oblidaven les coses mundanes i no arribaven a lliurar el missatge. La desena delegació, encapçalada per Kaludayi, un amic de la infància, si que va poder lliurar el missatge amb èxit. Atès que ja no era al període del vassana, Buda accedí, i dos anys després de la seva il·luminació va fer un viatge a peu de dos mesos fins a Kapilavastu, predicant el dharmadurant el camí. Quan va arribar al palau reial, el dinar estava fet, però com que no havia estat convidada, la sangha va fer per una ronda per recollir almoines a Kapilavastu. Quan ho va saber, Suddhodana li digué al Buda que "el nostre és el llinatge guerrer de Mahamassata, i cap guerrer mai no ha d'anar a buscar almoines". Buda va respondre: "Aquest no és el costum del vostre llinatge real. Però és el costum del meu llinatge de Buda. Uns quants milers de budes han anat a buscar almoines". (continuarà)
(La fotografia correspon a un dels edificis que es poden veure per Singapur)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís