Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 1: de terres catalanes a Colòmbia (4 de setembre de 2016) (II)

Per fer el canvi, a part de demanar-te el passaport i signar, també et fan deixar la teva  empremta dactilar... Ja un cop recuperada la maleta, surto a fora i no tardo a localitzar la Yaneth, la senyora que em recull en nom de la Universidad Militar Nueva Granada. És una noia molt simpàtica i agradable i de seguida anem a buscar en Jorgito, com li diu ella, que és el conductor que em deixarà a l’hotel de Bogotà, el Bogotà 100 (www.hotelbogota100.com), que porta aquest nom perquè està ubicat al carrer 100, que és de la manera com s’enumeren els carrers en aquesta ciutat. Fem el preceptiu check-in i m’acomiado de la Yaneth. Finalment, pujo a l’habitació i intento que em passi una mica el mal de cap, no sé si per l’altura de més de 2000 metres sobre el nivell del mar sobre la qual està ubicada Bogotà. També intento connectar-me a internet. La connexió des de l’habitació funciona, però la veritat és que va molt malament.  I ja estic a Colòmbia, un país, que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Col%C3%B2mbia ): “La República de Colòmbia és un estat de l'Amèrica del Sud. La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb el Perú i l'Equador al sud, i amb Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.

Les cultures precolombines (cultures daurades)

El període Preclàssic, com és conegut el lapse de temps a Colòmbia comprès entre 1200 i 1510, és quan es formaren les Cultures més complexes a les quals els indígenes colombians arribaren abans de la intervenció cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura politicoadministrativa, monumentals ciutats, incomptables obres d'art, tradicions orals i immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d'aquestes veritables civilitzacions.

Els Quimbaies

Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies són famosos per la seva habilitat de construcció amb el Bambú Guadua, la seva exquisita orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regió de l'actual Eix Cafeter, en especial a l'actual departament del Quindío. Els Quimbaies, són els creadors de potser la més famosa peça d'or precolombí del Món: el Poporo Quimbaia (Museu de l'Or), i una de les més impressionants col·leccions d'Art Prehispànic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d'Amèrica - Madrid).

Els Quimbaies, es calcula que eren gairebé 1.000.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren públics, eren compartits per tres o quatre famílies cada un, i estaven a part en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era comú que cada poblat Quimbaia no superés tres famílies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats de forma molt cordial i familiar.

La producció agrícola dels Quimbaies no era tan eficient com en altres cultures, les quals ja coneixien i practicaven la rotació de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l'any següent se n'agafava una altra, i així successivament. El seu mètode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses de cultiu en les zones més pendents, d'aquesta forma evitaven l'erosió. Però aquests mètodes de crema eren compensats amb el sembrat de Bambús Guadues, que a més de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restablien els nutrients de la terra. Els cultius més comuns eren els de blat de moro, arracatxa, fríjol, fique i iuca.

Els Quimbaies desenvoluparen molt la recol·lecció sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, alvocats i caimits. Però la planta que més usaren, fou la guadua. La guadua, és un bambú abundant en la regió de l'actual eix cafeter, i fou usada pels Quimbaies per fer des de joguines, armes fins cases. (continuarà)

(La fotografia correspon de nou al Campus UMNG)