Colòmbia, del 4 al 14 de setembre de 2016, dia 1: de terres catalanes a Colòmbia (4 de setembre de 2016) (I)

Diumenge a mig matí, després d’una nit de festa que s’ha allargat, és moment de llevar-se, acabar de fer la maleta i ja poc més que anar cap a l’aeroport de Barcelona, a on m’espera un vol llarg cap a Colòmbia. Aparquem i anem a facturar les maletes, abans de fer una mica de vermut i fer-la petar abans que emprengui l’aventura cap a Sud Amèrica. Passo els controls preceptius i ja vaig cap a la porta d’embarcament... En aquest cas viatjaré amb Avianca (www.avianca.com) , en vol directes de des Barcelona a Bogotà, la capital de Colòmbia  L’embarcament esdevé un xic caòtic, ja que hi ha molta gent gran que no sap en quin moment li cal embarcar. Finalment, la contesa s’aconsegueix i em toca de nou seure al darrere de l’avió, però amb l’avantatge que el seient és d’allò més còmode i que no tinc ningú al costat. Ens enlairem i poc després ja ens serveixen menjar. El menjar ovolactovegetarià que porten no és gaire bo, dels més pèssims que he tastat en un avió, però la comoditat del seient i l’amabilitat de les hostesses ho compensa. M’adormo de bon grat i només em llevo quan em tornen a portar menjar i quan ja és l’hora d’aterrar i desembarcar.  Estic bastant adormida, però em desvetllo quan baixem de l’avió i la fresca de Bogotà em colpeja la cara. Recorro el llarg camí que hi ha fins a la zona d’immigració i allí em preparo per tal de fer una bona cua per passar el control. Hi ha internet gratuït, però costa bastant poder-lo agafar. Quan ho aconsegueixo, la cua d’una hora per passar el control es fa menys feixuga.  Contemplo les indicacions que es mostren a les pantalles, com el control es fa dir de migració i no d’immigració i també la benvinguda que es dóna als viatgers en diferents idiomes, com ara el basc. Quan arriba el meu torn, la noia em fa diverses preguntes i no es fia del que li dic, del lloc a on m’allotjaré, fins que no ho comprova per internet. Ja amb l’entrada al país en regla, queda recollir la maleta i canviar diners a pesos colombians. Tal i com s’explica a viquipèdia  (https://es.wikipedia.org/wiki/Peso_(moneda_de_Colombia; https://ca.wikipedia.org/wiki/Peso_colombi%C3%A0 ) :” El peso colombià (en espanyol peso colombiano o, simplement, peso) és la unitat monetària de Colòmbia. El codi ISO 4217 és COP. Normalment s'abreuja $, o COL$ per diferenciar-lo d'altres tipus de pesos. Tradicionalment s'ha subdividit en 100 centaus (centavos), fracció que actualment no s'utilitza a causa del poc valor de la moneda colombiana.

El peso colombià es va adoptar el 1837 i es dividia en 8 rals (reales). El pas al sistema decimal es va fer el 1847, en què el peso es va subdividir en 10 rals. El sistema actual de 100 centaus es va introduir el 1872. Emès pel Banc de la República (Banco de la República), en circulen monedes de 5, 10, 20, 50, 100, 200 i 500 pesos, i bitllets de 1.000, 2.000, 5.000, 10.000, 20.000 i 50.000 pesos. Les monedes de 5 i 10 pesos, a la pràctica, tenen una circulació ben escassa a causa de la inflació; l'any 2002 es va treure de la circulació la moneda de 1.000 pesos que circulava des del 1996.” (continuarà)
(La fotografia correspon al campus de la UMNG)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís